escriptors catalans vius escriptors catalans escriptors terrassencs

Dolç esguard que crema, Joan Tamayo

Llegir en Joan Tamayo és sempre agradable. El seu primer llibre “Dolç esguard que crema” s’ha escrit des del més profund del record, i per tant, del seu cor.

Dolç esguard que crema” és un viatge interior a la infància de l’autor, als carrers encara sense asfaltar fets de camins de pols, a un caminar de la mà de l’àvia, a les nits d’hivern arreplegats a l’escalfor del braser familiar, a les tradicionals i a les mediterrànies fogueres de Sant Joan i als seus focs artificials… A totes aquestes sensacions que, a través d’un vers lliure i espontani, ens explica no només els records de Joan, sinó també els records que podrien ser els de molts dels seus coetanis.

Els poemes de Joan són poesies plenes d’una bellesa intimista, que emociona per la seva sensibilitat però també per l’afecte des del qual estan escrits. Llegir a Joan Tamayo és sentir la nostàlgia per un temps passat, ara llunyà, però també ens fa sentir l’amor per aquestes petits moments que ens envolten, immortals en el temps, i que, imperceptibles, amagades en la magnitud del dia a dia, ens costa detenir-nos a valorar, però que tan importants són per a l’ésser humà.

“Dolç esguard que crema” de Joan Tamayo és un llibre breu però intens. Un poemari que calma l’ànima i asserena el cor, tal com succeeix amb els bons amics després d’una bona conversa, tal com succeeix amb els llibres que sempre volem tenir a mà per llegir i tornar a rellegir en moments inesperats. Per tots aquests motius, us recomano llegir a Joan Tamayo i el seu primer poemari “Dolç esguard que crema”.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *