Sororitat literària
Sempre he defensat la idea que la literatura no té gènere. L’autora o l’autor escriu, i el lector o lectora llegeix l’obra, per descomptat no hauria d’intervenir el gènere per ser una obra més o menys interessant, de menys o de menor qualitat. En canvi, hi ha moments de la història o en situacions socials determinades, que sembla que la literatura hauria de tenir gènere, o per menys, que es produeixi una circumstància rellevant si l’autora és dona o home.
Si a més ens trobem davant de situacions desfavorables en el que pel sol fet de ser escriptora, és a dir: dona escriptora, es devalua la teva literatura davant de la feina de l’home escriptor, llavors sí que estem davant d’un problema i dels més desagradables, en què òbviament em posiciono, no només com a dona, també com a escriptora, a favor de recolzar les dones escriptores silenciades i denunciar la injustícia comesa en el seu moment, pel fet d’haver estat un acte injust de vulneració cap a la persona.
Luna Miguel, ha recollit en el seu assaig literari “El coloquio de las perras” (Capitán Swing), un compendi d’escriptores hispanoamericanes, l’obra de les quals és de qualitat literària destacada, però que, en canvi, ha estat vulnerada i silenciada pel simple fet de ser dones. Moltes d’elles van passar a la història per ser “la dona de ...”, i quina era la casualitat que darrere d’aquest “de ...” sempre seguia un nom famós d’escriptor, fins i tot d’un literat Premi Nobel.
La reconeguda i aclamada Luna Miguel ha estat qui s’ha encarregat d’aquest treball de gran responsabilitat literària, però també de perfecta sororitat. Luna Miguel ha donat visibilitat al treball literari no reconegut d’aquestes autores silenciades, ampliant-nos tot un ventall de referències literàries hispanoamericanes, ja que la Luna Miguel en aquest assaig ha dut a terme una recopilació d’autores hispanoamericanes (novel·listes, poetes, escriptores de narració breu, traductores, assagistes …), totes elles amb obres de notòria qualitat literària, i s’ha encarregat de destruir aquest tel de silenci que cobria a la majoria d’elles. Gràcies a l’assaig de Luna Miguel hem conegut algunes pinzellades i realitats difícils, les viscudes per escriptores com Alcira Soust Scaffo, Eunice Odio, Maria Emilia Cornejo, o Aurora Bernárdez, de les que Luna Miguel al·ludeix en el seu llibre; també hem pogut endinsar-nos en realitats d’altres escriptores hispanoamericanes, igualment ignorades, però que, amb el pas dels anys, en canvi i en part degut a la contundència de la seva obra, van trencar aquest sostre de cristall literari construït pels “escriptors home” , encara que només fos en tant en quant a notorietat, elles van ser autores com Pita Amor, Gabriela Mistral o la poeta Alejandra Pizarnik. Tanmateix, com indica Luna Miguel, van haver de passar molts anys pel reconeixement d’aquestes escriptores, algunes, fins i tot, es pot dir que ho van aconseguir de manera pòstuma a la seva mort.
El passat dimarts, 14 de gener a la Llibrería Synusia de Terrassa, vaig tenir l’honor de conduir el Col·loqui Literari que vam dur a terme entorn del llibre “El coloquio de las perras” de Luna Miguel. Vam compartir escenari amb la mateixa autora, Luna Miguel, així com amb Isabel Marqués, Sindica de Greuges de Terrassa, Almudena Almagro, Escriptora i Presidenta de l’Associació “Amunt Dona, Creant Realitats” i de Katiuscia Darici, Professora Asociada a la Universitat de Verona i Doctora en Filologia Hispànica. L’acte va ser amenitzat per a la música en directe i en acústic de la cantautora austríaca: Lisi4u.
Va ser un moment de debat i reflexió conjunta, entre els assistents i la taula de ponents, entorn dels feminismes, però també entorn de les dones com a professionals, i sobretot entorn a la literatura de qualitat i a les diferents realitats que com a autores i dones van haver de viure algunes de les escriptores com Aurora Bernárdez, Marvel Moreno o Victoria Santa Cruz, mencionades i estudiades també a l’assaig “El coloquio de las perras”. Durant el debat no només van apuntar les referències bibliogràfiques d’autores que van esmentar la Luna Miguel, escriptores que també van fer silenciades, a més de les estudiades al seu llibre, sinó que també amb la Luna Miguel vam radiografiar “l’escriptor mascle” actual, i tot definint cap a quines serien les próximes tendències literàries per les quals aposta la literatura, i, finalment, ens vam apropar més cap a una literatura sense gènere, “literatura entesa com a trans” tal com indicava la Luna Miguel, més que no pas una literatura on el gènere masculí o femení de la seva autora interfereix sobre l’obra.
Després de treballar i llegir en profunditat el llibre “El Coloquio de las Perras” (Capitan Swing) de Luna Miguel, recomano la seva lectura, sobretot a aquelles persones que estiguin interessades a descobrir noves i valuoses veus hispanoamericanes, escriptores hispanoamericanes, que per la immensa qualitat de la seva obra van ser silenciades. Luna Miguel ens fa una descripció del que van ser les seves vides, algunes anècdotes personals de les escriptores, però també s’adreça amb elles, a través d’una carta, totalment personalitzada a cada una de les autores silenciades, on Luna Miguel les confereix els seus pensaments d’escriptora a escriptora, un acte total de solidaritat literària, però també de sororitat entre dones escriptores.
Enhorabona, Luna per aquest llibre superinteresant que ens obre els ulls als lectors davant la trista realitat que no hauríem de viure autores com Rosario Ferré, Elena Garro, o tantes altres referides al teu genial llibre “El coloquio de las perras “(Capitan Swing Editorial) pel simple fet de ser dones i realitzar un treball de qualitat.