[vc_row][vc_column][vc_column_text]Et tornes de gel quan durant molt temps has estat suportant una tempesta. Gaireb\u00e9 sense adonar-te’n, t’has tornat igual que la tempesta. Airada. Superior. Amena\u00e7adora. Gaireb\u00e9 el\u00e8ctrica.
\nHas viscut immersa en aquesta tempesta durant tant temps, que creies que formava part de tu. Sense saber-ho, has perm\u00e8s que t’ataqu\u00e9s durant massa temps, tant que, en intentar donar-te una treva, t’has adonat que aquesta tempesta no et deixa avan\u00e7ar, sin\u00f3 nom\u00e9s t’ha fet retrocedir, o pitjor, deixar-te imm\u00f2bil.
\nAquesta tempesta mai ha anat amb tu ni forma part del teu estil de vida, ni de la teva educaci\u00f3, ni de la teva manera de veure les coses, sin\u00f3 que ha estat un impediment m\u00e9s en el teu cam\u00ed, un error que t’impedia contemplar l’horitz\u00f3 que sempre havies desitjat.
\nI en aquesta ostentaci\u00f3 de superviv\u00e8ncia, decideixes prendre la regnes de la situaci\u00f3. Decideixes plantar-li cara a la tempesta. Decideixes retornar tots aquests rajos i trons de tornada a qui te’ls va enviar amb tota la maldat del m\u00f3n. I aix\u00ed , de pas, quedar-te tu sense maldat. Ja no necessites cap maldat.
\nDecideixes despla\u00e7ar els n\u00favols a un costat, i treure-les del teu cam\u00ed, perqu\u00e8 ja est\u00e0s farta de tantes tenebres. Perqu\u00e8 la vida no \u00e9s nom\u00e9s foscor, perqu\u00e8 la vida tamb\u00e9 \u00e9s Llum.
\nLa Llum de qui est\u00e0 al teu costat, sense demanar-te res m\u00e9s que amistat a canvi. La Llum de qui t’ofereix tot, a canvi d’un somriure. La Llum de qui t’ofereix escalfor quan tu nom\u00e9s estaves acostumada al fred.
\nLa Llum de la tarda de Tardor que s’escapa a cada moment, perqu\u00e8 aquesta \u00e9s la Llum. \u00c9s la mateixa Llum de les coses boniques que s’acaben escapant si no s’aprecien prou.
\nAquesta \u00e9s la Llum que ven\u00e7 totes les tempestes, i que fa esvair-se la foscor de les coses lletges, perqu\u00e8 al final ser\u00e0 veritat aix\u00f2 que diuen, que el\u00a0 b\u00e9 pot al mal, i que les coses lletges s’acaben esvaint de pura maldat. I \u00e9s que la Llum, sembla que tot el pot, fins a fondre la roca de gel m\u00e9s dur, i fer que una tarda qualsevol, surti el Sol, aix\u00ed com el que no vol la cosa i ens irradi\u00ef amb tota la for\u00e7a de la seva Llum.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
[vc_row][vc_column][vc_column_text]Et tornes de gel quan durant molt temps has estat suportant una tempesta. Gaireb\u00e9 sense adonar-te’n, t’has tornat igual que la tempesta. Airada. Superior. Amena\u00e7adora. Gaireb\u00e9 el\u00e8ctrica. Has viscut immersa en aquesta tempesta durant tant temps, que creies que formava part de tu. Sense saber-ho, has perm\u00e8s que t’ataqu\u00e9s durant massa temps, tant que, en […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2288,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[84],"tags":[],"class_list":["post-2287","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-editors-letter-ca"],"yoast_head":"\n