[vc_row][vc_column][vc_column_text]Ara que ja havia passat tot, li semblava haver viscut una vida en blanc i negre que els altres sempre negaven viure. A ella, la vida dels altres li semblava un drama. Un drama molt m\u00e9s fort que el seu. Mentre la gent hip\u00f2crita li negava aquell mat\u00eds dram\u00e0tic. A ella li era igual, es veia de lluny que tenia ra\u00f3 i continuava la seva vida di\u00e0ria com si gens d’aix\u00f2 hagu\u00e9s percebut. Despr\u00e9s de tot, aquella ja no era la seva guerra.<\/p>\n
Havia apr\u00e8s a no ficar-se en la vida de ning\u00fa, aix\u00ed que agra\u00efa que ning\u00fa es fiqu\u00e9s a la seva, a pesar que aix\u00f2 era alguna cosa que la gent mai havia apr\u00e8s a evitar.<\/p>\n
Era gran per pensar com una adolescent, per\u00f2 el seu cor encara bategava amb la mateixa for\u00e7a de quan va fugir d’aquella guerra.<\/p>\n
Creuava el carrer i pensava en tots ells. En els quals, per sort, va deixar enrere i no va tornar a veure mai m\u00e9s. Recorda els seus sentiments quan volava cap a la seva nova destinaci\u00f3. Se sentia fastiguejada i derrotada, despr\u00e9s de tant lluitar per la seva llibertat, i de sobte era com si alg\u00fa hagu\u00e9s obert les portes de la seva enorme g\u00e0bia i pogu\u00e9s volar. Volar de deb\u00f2.<\/p>\n
Enrere quedava l’odi i la des\u00eddia de qui es creia m\u00e9s forta que la resta i humiliava a aquell que l’envejava. Enrere quedava aquelles mirades de rebot i, al mateix temps, de por a la inferioritat. Enrere quedava tota aquella muni\u00f3 que lluitava per alguna cosa que mai obtindria. La guerra els faria callar. Per sempre.<\/p>\n
La guerra va donar per finalitzada moltes batalles que abans ning\u00fa percebia, per\u00f2, no obstant aix\u00f2, all\u00ed estaven: subjacents en un m\u00f3n de vanitat i egolatr\u00eda sense fi.<\/p>\n
El dolor canvia a les persones i les fa m\u00e9s sensibles a les coses que, de deb\u00f2, importen en la vida. Encara que tamb\u00e9, el dolor endureix la mirada i tempera els nervis, fent-nos inversemblants al sofriment de qui sofreix per banalitats.<\/p>\n
Creuava el carrer, pensant en tot aix\u00f2. Sense adonar-se’n que havia iniciat una nova vida feia massa temps, i que ja no era una ciutadana emigrant, sin\u00f3 una ciutadana, sense m\u00e9s.<\/p>\n
Despr\u00e9s d’haver creuat el carrer, es va donar la volta i va veure els nens jugar, com jugaven al seu carrer quan era petita. Va veure una ve\u00efna anciana amb la compra a la m\u00e0, com la seva \u00e0via quan baixava al mercat i va pensar \u201cPotser les coses no hagin canviat tant, potser la vida \u00e9s ir\u00f2nica, de deb\u00f2, i acaba sempre girant, fins a fer-nos viure una altra vegada la mateixa hist\u00f2ria, fins que entenem el veritable significat de la vida\u201d.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
[vc_row][vc_column][vc_column_text]Ara que ja havia passat tot, li semblava haver viscut una vida en blanc i negre que els altres sempre negaven viure. A ella, la vida dels altres li semblava un drama. Un drama molt m\u00e9s fort que el seu. Mentre la gent hip\u00f2crita li negava aquell mat\u00eds dram\u00e0tic. A ella li era igual, es […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2828,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[83],"tags":[],"class_list":["post-2300","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contes-ca"],"yoast_head":"\n