[vc_row][vc_column][vc_column_text]He apr\u00e8s que els limits estan per respectar-los. He compr\u00e8s que els limits ens permeten viure en certa pau. He descobert que els limits no ens limiten, sin\u00f3 al contrari, ens ajuden a ser millors persones. Encara que per aix\u00f2, sempre cal saber respectar-los.
\nPer\u00f2 hi ha un problema: no tothom sap respectar els limits.
\nEl respecte cap als limits ens permet viure cordialment amb el nostre entorn. Els limits ens permeten con\u00e8ixer-nos millor. Saber on est\u00e0 el limit \u00e9s bo en les relacions i en les situacions. \u00c9s bo en la vida. Cadascun decideix lliurement fins a on arriba el seu limit.
\nDe vegades em sorpr\u00e8n, perqu\u00e8 he comprovat com aquell que m\u00e9s exigeix un respecte cap als seus propis limits, m\u00e9s abusa sobre els limits dels altres, sense cap tipus de toler\u00e0ncia, sense cap tipus d’educaci\u00f3, sense cap tipus de cortesia ni mirament.
\nEls limits poden tornar-se una mica el\u00e0stics i permissius per educaci\u00f3. Encara que com tot el\u00e0stic, en suportar massa pressi\u00f3 acaba rebotant en la persona que ho va sotmetre a pressi\u00f3. Acaba ferint a qui va pretendre sobrepassar aquest limit. Amb tota la for\u00e7a que aquest exc\u00e9s de pressi\u00f3 provoca. I \u00e9s que el limit \u00e9s aix\u00ed.
\nQuan sobrepasses un limit, has de saber a qu\u00e8 atenir-te. Quan pretens treure el m\u00e0xim de benefici d’una situaci\u00f3, sobrepassant un limit en extrem, el limit es torna en contra teu. Aquells que actuen aix\u00ed, no els deuria estranyar rebre, a canvi, una reacci\u00f3 en contra seva.
\nLa invasi\u00f3 d’un limit acaba provocant una reacci\u00f3 de rebot en qui se sent enva\u00eft. D’altra banda, crec que \u00e9s alguna cosa totalment natural, per qu\u00e8\u2026 en quin moment de la hist\u00f2ria van ser benvingudes les invasions que sobrepassaven els limits? Mai. Ara no ser\u00e0 pas diferent.
\nSobrepassar un limit significa omplir el got d’aigua, de tal manera, que tot l’aigua s’acaba vessant. Es malgasta energia. El got s’omple malament. L’aigua es desaprofita. I al vessar l’aigua acaba per mullar-ho tot. De vegades, fins i tot el got es trenca, perqu\u00e8 aquest got era d’un cristall massa delicat i valu\u00f3s com per aguantar el pes d’aquest exc\u00e9s d’aigua. D’aquest exc\u00e9s de pressi\u00f3. Quan els limits s’acaben sobrepassant, s’acaba fent tot miques.
\nLes pitjors coses, les menys desitjades, succeeixen quan se sobrepassen els limits.\u2028Tots tenim un limit. Jo tinc molt clar els meus limits. I sento dolor per les persones amb una elasticitat tan alta, que suporten massa en els seus limits.
\nNo m’agraden les persones abusives. No m’agraden les persones que encara i con\u00e8ixer el limit dels altres, pretenen sobrepassar-los, buscant sempre el benefici propi. Indiferents davant el que l’altre pugui sentir per abusar sobre l’altre i sobrepassar els seus limits.
\nDe fet, he arribat a la conclusi\u00f3 que mai hauria de ser perm\u00e8s sobrepassar els limits.
\nPer respecte als altres.<\/p>\n
Per respecte a un mateix.<\/p>\n
<\/p>\n