[vc_row][vc_column][vc_column_text]Triem el que volem per a les nostres vides i, quan tot va b\u00e9 i creiem que \u00e9s perfecte, ho mostrem orgullosos als altres. En canvi, he observat que si alguna cosa no va b\u00e9, la majoria de la gent ho amaga. El frac\u00e0s no \u00e9s benvingut mai. Ning\u00fa no accepta una derrota com a part de la seva vida. Com si la nit pogu\u00e9s existir sense el dia.<\/p>\n
Hi ha diferents formes en les quals la gent amaga les seves derrotes o tristeses. La que m\u00e9s em sorpr\u00e8n \u00e9s quan usen el silenci per amagar maldecaps. Em sorpr\u00e8n, b\u00e0sicament, perqu\u00e8 quan el silenci es d\u00f3na \u00e9s per diversos motius. No nom\u00e9s per amagar alguna cosa. No obstant aix\u00f2, he observat que amagar alguna cosa incomode cobrint-la amb el silenci \u00e9s bastant com\u00fa.<\/p>\n
Com si la forma m\u00e9s intel\u00b7ligent de tractar alguna cosa fos a trav\u00e9s del silenci, de no parlar d’aix\u00f2. Pels quals no em coneguin prou: en ocasions s\u00f3c ir\u00f2nica. I si, ara estic sent ir\u00f2nica.<\/p>\n
Encara que no es cansin d’usar-ho en benefici propi, a alguns el silenci els resulta incomode, sobretot quan \u00e9s inesperat i ho reben dels altres. En ocasions fins i tot els dol sentir el silenci. No obstant aix\u00f2, quan si s’arriba a comprendre la causa del silenci, sembla ser que tot canvia. Personalment al meu el silenci no em molesta, fins i tot hi ha moments en els quals m’agrada per\u00f2 nom\u00e9s quan es d\u00f3na en la seva justa mesura. Ja sabem, tots els extrems s\u00f3n dolents.<\/p>\n
Per sort per a uns o per desgr\u00e0cia per a uns altres, el silenci mai \u00e9s etern. De fet, he llegit per aqu\u00ed alguns estudis que diuen que l’o\u00efda humana no est\u00e0 preparat per al silenci absolut, que fins i tot en situacions de silenci absolut, el so natural del nostre propi cos es converteix en una amena\u00e7a per a nosaltres mateixos: el so del batec del cor, el so de la respiraci\u00f3, s’escolta baix tal nivell de sensibilitat que arriba a sentir-se com una gran tortura per a la nostra ment. Homo lupus est<\/em>. Sens dubte.<\/p>\n Ser\u00e0 que el cos hum\u00e0 no ent\u00e9n de silencis i \u00e9s que com diu una de les meves can\u00e7ons favorites de Depeche Mode<\/em> : \u201cWords are meaningless and forgettable .Enjoy the silence<\/em>\u201d[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" [vc_row][vc_column][vc_column_text]Triem el que volem per a les nostres vides i, quan tot va b\u00e9 i creiem que \u00e9s perfecte, ho mostrem orgullosos als altres. En canvi, he observat que si alguna cosa no va b\u00e9, la majoria de la gent ho amaga. El frac\u00e0s no \u00e9s benvingut mai. Ning\u00fa no accepta una derrota com a […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2330,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[85],"tags":[],"class_list":["post-2329","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-il-dolce-far-niente-ca"],"yoast_head":"\n