[vc_row][vc_column][vc_column_text]Era una flor de pl\u00e0stic que no semblava real. Potser perqu\u00e8 hi havia moments en qu\u00e8 semblava falsa i donava una imatge d’alguna cosa que no era real. No era una flor de mentida. Era una flor de deb\u00f2. Encara que alg\u00fa va decidir que aquella flor era de mentida. I sense saber del gran caos que provocaria el seu error, va llan\u00e7ar tota aquella bellesa al container de reciclatge equivocat.<\/p>\n
Un ignorant de la bellesa va passar per all\u00ed. La va veure sobresortir per sobre de la resta de les escombraries reciclables. L’ignorant va decidir enfonsar-la una mica m\u00e9s. Com si aquella flor fos la m\u00e9s lletja de totes les escombraries.<\/p>\n
La gent ignorant prefereix ignorar all\u00f2 que ja no va amb ells i enfonsar-ho en la m\u00e9s miserable de les escombraries, simplement perqu\u00e8 ells no ho valoren.<\/p>\n
Tots van ignorar la bellesa d’aquella flor. Era una bellesa que no estava oculta. Nom\u00e9s que era visible pels quals, de deb\u00f2, sabien apreciar-la. Com l’aut\u00e8ntica bellesa, nom\u00e9s era visible als ulls d’alguns.<\/p>\n
Desgraciadament, trigarien moltes tempestes a arribar els afortunats que valorarien la seva bellesa. Mentre la flor lluitava per sobreviure entre tanta mis\u00e8ria.<\/p>\n
Amb el temps la flor va aconseguir no marcir-se. Era d’un pl\u00e0stic de la millor qualitat que hi havia. Per\u00f2 clar, pocs entenien de qualitat.
\nEra una flor tan forta que es negava a morir ofegada entre tota aquella porqueria.<\/p>\n
Un dia va aprofitar la ira de la tempestat al costat de la llibertat del vent per impulsar-se. Volia sortir fora d’aquelles escombraries que nom\u00e9s volia ofegar-la. Buscava el Sol brillar en la foscor.<\/p>\n
Alg\u00fa la va veure i va c\u00f3rrer a ajudar-la. Era alg\u00fa que valorava la bellesa real en la naturalesa de les coses. Va lluitar amb ella, fins que va poder arribar tan alta com ella va voler. Finalment va voler al\u00e7ar-se tant, que fins i tot va aconseguir erigir la seva bellesa per sobre de totes aquelles escombraries reciclables. Per fi, va veure el Sol brillar.<\/p>\n
El temps passava i la flor es mantenia al\u00e7ada. Molts, en contemplar la seva forta bellesa, deien que aviat cauria de nou, i tornaria a enfonsar-se on s’havia al\u00e7at. Estaven equivocats. Aquella flor t\u00e8nia tanta for\u00e7a i estava feta d’un pl\u00e0stic tan bo, que mai tornaria caure.<\/p>\n
La ignor\u00e0ncia destrueix la bellesa de les coses quan no \u00e9s capa\u00e7 de recon\u00e8ixer-la. No obstant aix\u00f2, aquella flor de pl\u00e0stic era tan resiliente que ning\u00fa va poder destruir-la mai.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
[vc_row][vc_column][vc_column_text]Era una flor de pl\u00e0stic que no semblava real. Potser perqu\u00e8 hi havia moments en qu\u00e8 semblava falsa i donava una imatge d’alguna cosa que no era real. No era una flor de mentida. Era una flor de deb\u00f2. Encara que alg\u00fa va decidir que aquella flor era de mentida. I sense saber del gran […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2812,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[83],"tags":[],"class_list":["post-2344","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contes-ca"],"yoast_head":"\n