[vc_row][vc_column][vc_column_text]Treia la roba de l’armari. Roba b\u00e0sica. M\u00ednima. No volia carregar amb tot a coll. Despr\u00e9s de tot, despr\u00e9s sempre s’acabava vestint igual, amb el m\u00e9s c\u00f2mode sempre. Amb el temps, havia apr\u00e8s que nom\u00e9s volia portar amb si l’essencial, el m\u00e9s important nom\u00e9s.<\/p>\n
Omplia el seu equipatge. Doblegava les seves coses amb una obsessi\u00f3 que gaireb\u00e9 fregava la s\u00edndrome del trastorn obsessiu compulsiu. Ben guardat tot. Sense asfixiar gens. Aix\u00f2 a un costat, perqu\u00e8 no s’arrugu\u00e9s. L’un altre, m\u00e9s delicat, en una butxaca lateral. Fins a tenir el seu equipatge totalment completat.<\/p>\n
De tant en tant, mirava a trav\u00e9s de la finestra de la seva casa. Volia recordar les vistes. Aquelles vistes, que, malgrat fastiguejar-li cada dia, sabia que, en el futur, trobaria a faltar. Contemplava el cel blau, el Sol d’hivern lluir fort a l’altre costat dels vidres, mentre li venien a la mem\u00f2ria tots els records viscuts, com en una pel\u00b7l\u00edcula vintage. Llavors, feia el cor fort i tornava la vista a l’equipatge.<\/p>\n
De sobte, tot era tan complicat. La por recorria tot el seu cos, fins i tot des del moment que es va adonar que partia. Pensava que all\u00f2 era alguna cosa nova, i li creava certa ansietat. Un viatge de llarga durada, que dif\u00edcilment li retornaria al lloc de partida.<\/p>\n
En realitat, no va pensar que tots som passatgers en un mateix transport, encara que el nostre recorregut sigui diferent. No importa com s’anomeni el transport. No importa on ens dirigim. Tampoc importa quin va ser el nostre \u00faltim trajecte i, per descomptat, molt menys importa el temps transcorregut entre parada i parada.<\/p>\n
Finalment, nom\u00e9s importen els moments que hem viscut durant el viatge. Potser ni tan sols ens haguem mogut del mateix lloc, i el paisatge sigui el mateix cada dia. No obstant aix\u00f2, \u00e9s la manera com mirem al paisatge que ho fa diferent cada dia. El viatge no canvia el paisatge, nosaltres com a passatgers d’aquest viatge, som els que canviem el paisatge amb la nostra mirada.<\/p>\n
Mirava al seu al voltant, volia ocultar la seva por a marxar i no sabia com. En un darrer fastigueig de nost\u00e0lgia va mirar la galeria de fotos del seu m\u00f2bil. Amics que havia perdut la vista. El seu germ\u00e0 lluny, a un altre pa\u00eds. Paisatges que llavors li semblaven preciosos i ara ja no li deien res. Fotos de companys d’antics treballs. Els seus pares besant-se durant una festa familiar. En aquesta galeria estava gaireb\u00e9 tota la seva vida. Llavors per un moment va entendre que la vida era aix\u00ed i tots som passatgers d’un mateix viatge.<\/p>\n
Va donar per concl\u00f2s el seu equipatge, i va somriure. Una nova destinaci\u00f3 li esperava.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
[vc_row][vc_column][vc_column_text]Treia la roba de l’armari. Roba b\u00e0sica. M\u00ednima. No volia carregar amb tot a coll. Despr\u00e9s de tot, despr\u00e9s sempre s’acabava vestint igual, amb el m\u00e9s c\u00f2mode sempre. Amb el temps, havia apr\u00e8s que nom\u00e9s volia portar amb si l’essencial, el m\u00e9s important nom\u00e9s. Omplia el seu equipatge. Doblegava les seves coses amb una obsessi\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2808,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[83],"tags":[],"class_list":["post-2354","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contes-ca"],"yoast_head":"\n