[vc_row][vc_column][vc_column_text]El silenci \u00e9s el ben m\u00e9s preuat quan vius en una gran ciutat. De vegades usava els auriculars nom\u00e9s per deixar de sentir a tota aquesta gent. Odiava el soroll. El silenci relaxava la seva ment, per\u00f2 sobretot, li calmava no haver de sentir aquest gran soroll, de manera que quan arribava a casa, l’\u00fanica cosa que se li ocorria era no encendre la televisi\u00f3, ni tampoc posar m\u00fasica, ni gens que fes soroll, encara que, desgraciadament, no podia evitar sentir el soroll dels seus ve\u00efns en els seus pisos, el soroll de l’ascensor pujar i baixar, el soroll dels cotxes del carrer\u2026tots aquests sons innecessaris: els odiava.<\/p>\n
En arribar a casa, el primer que feia era treure’s tot el que portava a sobre. Es ficava a la dutxa i es llevava tota la suor del dia i la bruta pol\u00b7luci\u00f3 de la seva pell. Odiava aquesta brut\u00edcia en el seu cos. Es posava roba c\u00f2moda per estar a casa. De vegades un dels seus pijames, de vegades un dels seus chandals. Easywear<\/em>, ho etiqueten alguns addictes a la moda en Instagram<\/em>.<\/p>\n En la cuina li esperava la seva m\u00e0quina de Nespresso<\/em>. No podia prendre un altre caf\u00e8 que no fos Nespresso<\/em>. Qualsevol altre caf\u00e8 li queia malament, el seu propi organisme s’encarrega de rebutjar el caf\u00e8 que fos d’una altra marca. Li dolia ser v\u00edctima conscient de la societat consumista del segle XXI. Encenia la m\u00e0quina i seleccionava una versi\u00f3 Vintage<\/em>. Edici\u00f3 limitada. S’asseia en el sof\u00e0 amb el seu caf\u00e8 i l’\u00fanica cosa que desitjava fer era llegir a Murakami.<\/p>\n Murakami era un dels seus escriptors preferits. Mai ho deia, per\u00f2 sempre que li avorrien altres escriptors, tornava a Murakami i llavors, s’enganxava de nou a la lectura. Murakami escriu amb el cor, i aix\u00f2 es nota, perqu\u00e8 t’enamora a cada frase. Murakami captiva. Llegia a Murakami i subratllava les seves frases, fins i tot, de vegades, fins i tot les recitava com si fos un d’aquests poemes cl\u00e0ssics que tots coneixen, per\u00f2 despr\u00e9s, amb el temps, ja ning\u00fa recorda.<\/p>\n Cau la nit, ha oblidat que devia fer altres coses, com preparar reunions de treball. Per\u00f2, despr\u00e9s de llegir a Murakami durant tota la tarda realment importava? S’adonava que hi havia coses m\u00e9s importants en la vida que no nom\u00e9s les immediates, per\u00f2 encara i aix\u00ed va pujar una foto del skyline<\/em> de la seva ciutat a Instagram<\/em>. Necessitava la dopamina en el seu cervell del like<\/em> instantani. Apareixien centenars de likes<\/em> en un instant, amb cada like<\/em> augmentava el benestar i l’autoestima en el seu cervell. L’endem\u00e0, tornaria a ser laborable. Tornaria a l’oficina. Tots cansats de tanta rutina. I al capvespre tornar\u00edem a casa. Esperant trobar calma, pau, assossec. I aqu\u00ed descobrir\u00edem, de nou, el silenci, Murakami i un Nespresso<\/em>, i donar\u00edem les gr\u00e0cies per aquests petits moments, per aquests centenars de likes<\/em> instantanis.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" [vc_row][vc_column][vc_column_text]El silenci \u00e9s el ben m\u00e9s preuat quan vius en una gran ciutat. De vegades usava els auriculars nom\u00e9s per deixar de sentir a tota aquesta gent. Odiava el soroll. El silenci relaxava la seva ment, per\u00f2 sobretot, li calmava no haver de sentir aquest gran soroll, de manera que quan arribava a casa, l’\u00fanica […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2800,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[83],"tags":[],"class_list":["post-2365","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contes-ca"],"yoast_head":"\n