[vc_row][vc_column][vc_column_text]De petit li agradava imaginar que l’antic edifici modernista on estudiava m\u00fasica, era un castell encantat, al resguard d’uns altres enmig d’un bosc embruixat. Sempre havia tingut una imaginaci\u00f3 desbordant. Quan era gran i tornava a passar per aquell parc, somreia en acordar-se de l’edifici com \u201cel castell encantant enmig del bosc embruixat\u201d de la seva inf\u00e0ncia. Llavors recordava tamb\u00e9 als seus amics del conservatori i com, tots junts en companyonia infantil, s’escapaven de les classes i es colaven pels passadissos als quals tenien prohibit l’acc\u00e9s. Acostumaven a pujar a uns dels altells, on es guardaven moltes de les pertin\u00e8ncies de l’\u00faltima fam\u00edlia que havia habitat en aquella vella casa modernista.
\nEntre tots aquests atuells de antiquari, sempre s’acostava a un vell piano. Primer t\u00edmid, gastant bromes amb els seus amics, sobre fantasmes i altres esperits que poguessin estar esperant-los en aquelles habitacions abandonades i sinistres. Despr\u00e9s, amb m\u00e9s confian\u00e7a, com el qual va a visitar a un vell amic, amb il\u00b7lusi\u00f3 i ganes de retrobar-ho. D’amagat, acariciava les tecles del vell piano, que sonaven en la sordidesa de l’habitaci\u00f3 com si fos un gemec, un lament per mantenir-ho all\u00e0 oblidat durant tan temps.
\nAmb el pas dels dies, havia agafat el costum de pujar a aquella zona de la casa, solit\u00e0ria i fosca. Es fe\u00eda el descuidat a les classes, es quedava l’\u00faltim recollint les seves llibretes i els seus bol\u00edgrafs, i despr\u00e9s, quan la majoria dels nois s’havien anat, ell pujava tranquil, pels passadissos que ja li eren familiars, i es colava, sense cap tipus de titubeig, en aquelles habitacions d’acc\u00e9s restringit per a tots els alumnes. Nom\u00e9s volia sentir el so d’aquell piano, que sonava com un breu lament en la penombra.
\nAquests van ser els dies en qu\u00e8 va decidir aprendre a tocar el piano. No pretenia ser un gran pianista. S’acontentava nom\u00e9s amb tocar el piano.
\nUn dia la seva vida va canviar radicalment per culpa d’un greu accident. La foscor i el dolor li van robar la llum i la calma per complet. Encara que a mesura que envellia, la m\u00fasica del piano era l’\u00fanica cosa que li feia vibrar el cor.
\nEls seus dits acariciaven les tecles del piano com si fos el cos d’una amant exigent. No importava l’hora del dia. Solament pensava a acostar-se al piano, palpar-ho, tocar-ho, sentir-ho. Interpretar la banda sonora nost\u00e0lgica de la seva vida. Les hores passaven lentament quan no estava assegut davant el piano. El piano s’havia convertit en una amant severa que cada dia reclamava la seva atenci\u00f3 d’una manera obsessiva.
\nTres. Quatre. Sis de la matinada. No importava. Dotze de la nit. Aqu\u00ed estava, el piano sempre li esperava.
\nVa descobrir aquella sensaci\u00f3 de calma que li donava el so de les tecles del piano, aquell so que li embolicava i li regalava la llum en aquella constant foscor en la qual se sentia presoner. Nom\u00e9s t\u00e8nia que tocar el piano. Com sempre havia volgut des de petit. Aquella era la seva dosi di\u00e0ria de calma interior. Alguna cosa que habitualment feia i que li ajudava a acceptar aquella foscor infinita de la qual li era impossible desprendre’s.
\nEn Dark s\u2019ho mirava des de la seva posici\u00f3 canina. Atent sempre als gestos del seu amo. Sempre amb el seu collaret marr\u00f3 disposat a fer una passejada nocturna. Nit tancada, i en el cel aquells eterns centelleigs de fosfens en la obscuritat. Com en altres passejades al costat del Dark, ell fantasiejava amb caminar cap a les afores de la ciutat, on recordava que estava el bosc m\u00e9s proper, i sempre seguint al seu gos Dark que ho guiava pacient pel cam\u00ed. Un bosc amb el qual ell fantasiejava i li evocava el bosc encantat, com aquell parc urb\u00e0 que recordava de la seva inf\u00e0ncia.
\nVa comen\u00e7ar a ploure amb una viol\u00e8ncia sorprenent, el Dark ho va portar cap a un lloc segur, ell seguia al gos, sabia que el seu instint animal els portaria a resguard d’aquella tempesta. Llavors, seguint al Dark va creure\u2019s topar-se amb una casa mig esquerdada i en ru\u00efnes, perduda en la foscor d’aquell immens bosc imaginari.
\nUna gloriosa entrada entre aquell murmuri incasable de persones, que ho turmentaven amb les seves veus de fons, les seves tos i els seus silencis intermitents. Al principi era constant, despr\u00e9s callaven, despr\u00e9s tornaven a sentir-se a la llunyania, era com si estiguessin escoltant com els seus passos trencaven el silenci fosc seguint al Dark, i de sobte silenci, i despr\u00e9s murmuri, silenci, murmuri\u2026i aix\u00ed successivament.
\nEl Dark va esperar uns moments, mentre ell va trepitjar els primers esglaons que accedien a l’interior, i va tornar a sentir el murmuri d’aquella gent de fons. Li va entrar un nerviosisme fred que li va rec\u00f3rrer el cos i ho feia sentir-se insegur. Els murmuris venien de l’interior. Mogut per la curiositat, va avan\u00e7ar els seus passos i va entrar en un passad\u00eds interior. Les veus van callar per complet. Va c\u00f3rrer una gruixuda i pesada cortina, que, al tacte, semblava de vellut. Va sentir uns aplaudiments que van trencar entre el bullir de la tempesta. Despr\u00e9s el silenci. El so de la pluja contra els cristalls. I llavors va sentir els seus propis passos trepitjar el s\u00f2l de fusta, com qui trepitja el s\u00f2l d’un escenari envellit entre el drama i la com\u00e8dia. Els seus peus insegurs davant lo desconegut, tremolaven ensopegant-se a cada pas. El murmuri s’havia convertit en una pres\u00e8ncia estranya que ho observava ocult des d’un silenci fosc. I despr\u00e9s estava aquesta olor. Aquesta male\u00efda olor a flors blanques que tant odiava. Una olor a gessamins que ho inundava tot, com si estigu\u00e9s en l’escenari d’una gran teatre que estrena espectacle. Dark observava a l’expectativa rera de la gran cortina de vellut. La pluja queia amb viol\u00e8ncia, podia sentir el so a trav\u00e9s dels vitralls. Els trons se succe\u00efen deixant un rastre de llum al seu pas. De sobte, va escoltar un soroll en la part superior. Llavors, sense cap mena de por, com aquelles altres vegades que havia pujat a les habitacions altes del conservatori, va pujar a investigar en l’escenari superior d’aquell lloc.
\nEs va trobar davant una \u00fanica i gran estada, amb un piano negre just enmig de la sala, com s\u00ed d’un gran escenari es tract\u00e9s. Tot, absolutament tot, t\u00e8nia la pinta d’estar a l’espera de la seva entrada. Com si aquell piano estigu\u00e9s esperant a ser tocat \u00fanicament per ell, igual que aquell vell piano de la seva inf\u00e0ncia, que sempre estava en cont\u00ednua espera de la seva pres\u00e8ncia. Va tornar a sentir un grunyit en el s\u00f2l de la planta superior. La solitud de la seva foscor es va interrompre amb aquell gemec instantani. En un gest instintiu va al\u00e7ar estranyat el cap en direcci\u00f3 al sostre, una mica de pols va caure damunt seu, com si alg\u00fa es mogu\u00e9s just per damunt seu.
\nVa decidir sortir de nou al passad\u00eds, i de sobte, de nou aquell murmuri. Eren veus que no entenia d’on procedien, per\u00f2 all\u00e0 estaven. Bategant a cada moment. Inoportunes en el silenci. No va saber qu\u00e8 fer. Va tornar a passar la cortina, i va tornar a sentir un aplaudiment seguit d’un llarg silenci fosc.
\nSobtadament el Dark es va posar a udolar. Havia oblidat que el seu gos, tot i fer-li de guia, era un gos llop, dels quals udolaven en les nits de lluna plena. Per\u00f2 l’udol d’aquella nit era diferent, era l’udol m\u00e9s intens i m\u00e9s fort que mai havia sentit del Dark.
\nEl Dark es va unir al seu amo velo\u00e7 i en gu\u00e0rdia, com volent-li protegir d’una amena\u00e7a. Va tornar a udolar, per\u00f2 aquesta vegada era com un clam desesperat. R\u00e0pidament el Dark es va unir a ell en posici\u00f3 d’atac. Sentia que ho protegia d’alguna cosa que ell no entenia. I de sobte, aquell silenci inc\u00f2mode deix\u00e0 apar\u00e8ixer aquells murmuris de gent de nou. Un gargamellejo de tos, un riure nervi\u00f3s entre un murmuri continu de gent, com a espectadors ocults en la foscor.
\nDe sobte, el Dark es va posar m\u00e9s tibant, grunyia cap a all\u00f2 que semblava un escenari en la foscor.
\nVa caure un raig tremend a prop, i encara que el soroll va ser espectacular, el Dark es va quedar completament paralitzat en contemplar com la llum perible del raig va il\u00b7luminar fuga\u00e7ment alguna cosa similar a un hum\u00e0 trencat per la boira en un rac\u00f3 rera del piano. Semblava una nena d’uns set anys per\u00f2 no ho era. Era una pres\u00e8ncia vol\u00e0til, inassolible per la seva transitorietat. El Dark va grunyir, va avan\u00e7ar en direcci\u00f3 a aquella pres\u00e8ncia menuda i desafiadora, es va acostar m\u00e9s, el Dark va avan\u00e7ar un pas m\u00e9s. Fora plovia amb viol\u00e8ncia. La tempesta no t\u00e8nia intenci\u00f3 de parar. El Dark no tenia intenci\u00f3 d’abandonar al seu amo.
\nI aquell silenci fosc, interromput una vegada i una altra pels murmuris. Comen\u00e7ava a incomodar-li tanta tensi\u00f3 en un mateix espai, i no podia deixar de sentir aquella figura estranya que surava en aquell rac\u00f3 rera del piano. Va comen\u00e7ar a sentir dificultat per respirar i una ansietat que li pressionava el cor fins a fer-ho sentir marejat. Llavors el Dark va donar un salt en direcci\u00f3 a l’esperit que surava en l’aire i va acabar donant-se de cara amb el s\u00f2l, sense aconseguir detenir el que fos all\u00f2. El Dark es va incorporar r\u00e0pid despr\u00e9s de lamentar-se amb un feble gemec i va c\u00f3rrer, fidel, al costat del seu amo.
\nAquella pres\u00e8ncia esgarrifosa s’havia assegut davant el vell piano i va comen\u00e7ar a interpretar a Sergu\u00e9i Rajm\u00e1ninov amb una precisi\u00f3 absoluta i una agilitat impressionant. Ell va quedar sorpr\u00e8s. El Dark va acudir al piano de nou i va intentar atacar a all\u00f2 que fos aquella pres\u00e8ncia gaireb\u00e9 et\u00e8ria, per\u00f2 quan ell va sentir que el Dark passava pel seu costat amb for\u00e7a, va agafar r\u00e0pid al seu gos, gaireb\u00e9 al vol, i ho va detenir just quan l’animal s’abalan\u00e7ava sobre l’espectre. \u201cAll\u00f2\u201d fos el que fos estava realitzant un concert magnific, i ell volia escoltar-ho.
\nPer\u00f2 no estaven sols, de sobte el Dark va al\u00e7ar les orelles i la seva mirada cap a la part superior de l’edifici. Del sostre descendia una pres\u00e8ncia molt m\u00e9s robusta que la que tocava el piano, amb m\u00e9s vehem\u00e8ncia i molta m\u00e9s for\u00e7a. Aquesta vegada el Dark no va atacar, es va retirar al seu pas, com si hagu\u00e9s estat hipnotitzat sota la soga del respecte i la subjugaci\u00f3. La pres\u00e8ncia va traspassar al seu amo, i es va apoderar del seu cos, mentre ell no podia fer gens per impedir-ho. Era com si aquesta pres\u00e8ncia superior li hagu\u00e9s dormit els seus membres i no pogu\u00e9s fer res per desfer-se d’aquest estat de pesadesa que ho dominava. Intentava lluitar contra aix\u00f2, era una for\u00e7a superior que s’havia apropiat d’ell, de res li servia lluitar. Com si tot al seu al voltant s’hagu\u00e9s fos en negre, del mateix negre que havia estat tota aquella vida que no havia estat tocant el piano. Sentia el seu cos esvair-se pel cansament que li ocasionava aquella pres\u00e8ncia estranya en el seu cos, i que ho condu\u00efa davant el piano. Se sentia llavors en un estat de consci\u00e8ncia diferent al que sempre s’havia sentit, com sentint-se surar a l’espai. No aconseguia controlar els seus moviments de manera volunt\u00e0ria, sin\u00f3 que surava amb ells. El Dark s’apartava per complet en veure l’estat de feblesa en el qual el seu amic es movia.
\nSentia el poder de la mateixa pres\u00e8ncia, com li obligava a unir-se i a tocar el piano al costat de l’altra pres\u00e8ncia menuda. La m\u00e0gia del moment no es detenia com tampoc es detenia la tempesta. Era un estat mental d’inspiraci\u00f3 i creaci\u00f3 total el que sentia en aquests precisos instants, i que s’unien a la m\u00e0gia d’aquella pres\u00e8ncia lleugera i, davant la qual ell ja no se sentia amena\u00e7at, sin\u00f3 que sentia una tremenda malenconia en mirar-la. La mateixa malenconia que va habitar la seva vida despr\u00e9s de perdre la llum.<\/p>\n
La pluja anava amainant i el Dark jeia tranquil al costat del piano, escoltant la m\u00fasica, per fi, com si la m\u00fasica del piano hagu\u00e9s domat al Dark i a la tempesta al mateix temps. Amainava com la foscor, que a cada moment s’aclaria m\u00e9s. Llavors la pres\u00e8ncia que tocava el piano al costat d’ell, s\u2019esfumava a poc a poc, com un dibuix en el s\u00f2l que l’aigua de la pluja esborrava amb deteniment.
\nLa Llum t\u00edmida del final de la tempesta va comen\u00e7ar a colar-se pels vitralls. Les pres\u00e8ncies estranyes ja no estaven. Havien desaparegut. Ell continuava tocant el piano com pres d’una m\u00e0gia que li feia fluir amb la m\u00fasica, per\u00f2 amb les pres\u00e8ncia de qui \u00e9s conscient dels seus moviments. Llavors, sense deixar de tocar el piano, podia sentir la calor de Dark dormilega als seus peus, totalment relaxat i calmat.
\nDe sobte, una gran llum el va il\u00b7luminar i milers d’aplaudiments van comen\u00e7ar a sonar. Havia acabat d’interpretar aquella melodia al piano. M\u00e9s de mil persones es van al\u00e7ar dels seus seients i van comen\u00e7ar a aplaudir i a ovacionar-lo. Aquells murmuris que sentia i ho turmentaven, s’havien transformat en espectadors que gaudeixen amb el seu concert de piano. El Dark es va al\u00e7ar i es va situar al costat del seu amo, atent als seus moviments.
\nEll va mirar al p\u00fablic, per\u00f2 solament veia foscor. Una foscor que li havia acompanyat sempre des d’aquell male\u00eft accident. El Dark es va acostar i va arronsar el seu llom a la seva cama, com indicant-li que estava all\u00e0. Ell va agafar la seva corretja, sabia que era marr\u00f3 perqu\u00e8 alg\u00fa l’hi havia comentat. Es va inclinar davant els milers d’aplaudiments que sentia. No podia fer una altra que tornar-se a inclinar, una vegada i una altra, agraint aquells aplaudiments.
\nA fora ja no plovia. El Dark ho acompanyava. Com sempre li feia de guia. Era hora de tornar a casa. Aquesta vegada, caminaven lents, com el que assaboreix un \u00e8xit, com el que se sap haver aconseguit un somni despr\u00e9s de molt haver lluitat per fer-ho realitat. Per\u00f2 no obstant aix\u00f2, aquella foscor era permanent en els seus ulls. Com si tot al seu al voltant fos un constant fos en negre.<\/p>\n
* Conte publicat a la Secci\u00f3 : El Rac\u00f3 del Lector, especialitzat en textos literaris o sobre literatura, del Diari de Sant Quirze<\/em>\u00a0 el 24\/10\/2018<\/a> i el\u00a0 31\/1o\/2018<\/a>[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row][vc_row][vc_column][vc_btn title=”Descarregar “Fos en Negre“ de Cristina Redondo” style=”classic” color=”black” align=”center” i_icon_fontawesome=”fa fa-book” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fredondocristina.com%2Ffos-en-negre-cristina-redondo%2F|title:Redondo%2CCristina%20-%20Fos%20en%20negre%20%5BConte%5D|target:%20_blank|”][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" [vc_row][vc_column][vc_column_text]De petit li agradava imaginar que l’antic edifici modernista on estudiava m\u00fasica, era un castell encantat, al resguard d’uns altres enmig d’un bosc embruixat. Sempre havia tingut una imaginaci\u00f3 desbordant. Quan era gran i tornava a passar per aquell parc, somreia en acordar-se de l’edifici com \u201cel castell encantant enmig del bosc embruixat\u201d de la […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":3064,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[83],"tags":[],"class_list":["post-3060","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-contes-ca"],"yoast_head":"\n