[vc_row][vc_column][vc_column_text]<\/p>\n
La vida \u00e9s molt puta i encara que ens puteja de manera intel\u00b7ligent, a la fi ens fa passar mals moments amb un objectiu molt clarament determinat per ella, i \u00e9s quan creiem que el m\u00f3n s’acaba en aquests instants, que trobem m\u00e9s llum m\u00e9s enll\u00e0 de aquesta foscor, \u00e9s quan ve el dest\u00ed i ens regala m\u00e0gia, aquesta m\u00e0gia tan sorprenent i inesperada i en ocasions gaireb\u00e9 irreal, que ens fa somriure i encara que aquest somriure sigui nom\u00e9s per un moment, ens d\u00f3na la for\u00e7a suficient per fer-nos creure que s\u00ed, que aconseguir el que ens proposem \u00e9s molt possible i que, tot i que a el principi vegem tot complicat, despr\u00e9s aquesta mateixa m\u00e0gia ens fa veure-ho tot f\u00e0cil i assolible. <\/p>\n
\nEl proc\u00e9s de publicaci\u00f3 de la meva primera novel\u00b7la negra Clandestina<\/em><\/a> publicada a Cal\u00b7ligrama Editorial<\/em> (Penguin Random House<\/em>) ha estat exactament el mateix que us acabo d’explicar sobre la vida. Resumint: escriure \u00e9s la meva vida i publicar \u00e9s el meu dest\u00ed.
\nJo mai havia publicat una novel\u00b7la abans de Clandestina<\/em>, de manera que, com molts altres autors joves novells, podeu imaginar els anys que he viscut amb dos llocs de treball. El meu ocupaci\u00f3 de assalariada que, tot i la precarietat, haur\u00edem de ser correctes i dir que em donava de menjar: el de m\u00e9s de vuit hores d’oficina, i, despr\u00e9s l’ocupaci\u00f3 que alimentava l’\u00e0nima i em donava de menjar emocionalment: la literatura. Puntualment havia d’afegir altres llocs de treball, col\u00b7laboracions extres per sobreviure en els dos afanys, per aix\u00f2 dic que la vida \u00e9s molt puta de vegades, i ens costa massa car, de vegades, sobreviure. Despr\u00e9s de tot el viscut, de vegades em costa discernir quina de totes les ocupacions duts a terme s\u00f3n les m\u00e9s importants per sobreviure a la vida, a la puta vida.
\nSens dubte, aquells van ser dies durs, de moltes hores de treball en solitud i d’incerteses diverses sobre el futur m\u00e9s immediat.
\nPrimer va ser un treball exhaustiu amb la redacci\u00f3: necessitava escriure, i escriure de manera professional sent autor novell sense publicar, \u00e9s molt, molt complicat. No \u00e9s f\u00e0cil escriure al finalitzar les hores interminables i intenses d’oficina, al tornar a casa despr\u00e9s d’hores d’emb\u00fas a l’autopista i despr\u00e9s aixecar-te molt d’hora per evitar les inevitables male\u00efdes cues a l’autopista, encara que despr\u00e9s de dies aix\u00ed \u00e9s realment quan m\u00e9s necessites escriure.
\nI els que escrivim, ens cal escriure per moltes raons indescriptibles, tantes com putades hi ha a la vida i per descomptat, de vegades, per tots els moments m\u00e0gics que el dest\u00ed tamb\u00e9 ens regala. No acabariem mai de dir perqu\u00e8 els escriptors necessitem escriure, m’atreviria a dir que \u00e9s una cosa inexplicable realment.
\nJo escrivia, escrivia molt i continuava escrivint, fins i tot en els moments m\u00e9s dif\u00edcils i cansats, era all\u00e0, escrivint amb el meu port\u00e0til, perqu\u00e8 era el que necessitava, el que el cor em clamava, el que les meves mans necessitaven fer i a la fi em vaig compte que, despr\u00e9s de tant escriure, tenia una novel\u00b7la.
\nNo era premeditat, ni tampoc seguia cap estrat\u00e8gia, simplement escrivia, volia que fos una hist\u00f2ria xula basada en intrigues d’actualitat i, en espionatge, perqu\u00e8 m’agrada el g\u00e8nere negre. Sempre he estat molt d’acci\u00f3, i de llegir llibres dels que atrapen, ja siguin per l’acci\u00f3 din\u00e0mica o per la bona literatura, i despr\u00e9s de tant llegir llibres de tota mena, necessitava escriure la hist\u00f2ria que m’ atrap\u00e9s, perqu\u00e8 tampoc volia deixar-me escapar jo mateixa entre els racons dels somnis, i aix\u00ed va ser com Irina Paulova i jo ens vam con\u00e8ixer. Despr\u00e9s d’un dia dif\u00edcil de treball a l’oficina, com a record del qu\u00e8 era cada dia en aquella \u00e8poca, a altes hores de la matinada aquella espia russa va apar\u00e8ixer a la meva vida, amb una intel\u00b7lig\u00e8ncia psic\u00f2pata, una mica dura, i totalment criminal es lliscava per les neurones de la meva ment fins arribar a el teclat del meu ordinador per els rovells dels meus dits, aix\u00ed va ser com va arribar Irina Paulova a la meva vida, acompanyada de la resta de l’equip d’espies internacionals: Ingrid Freya, Lea i Piero van entrar a formar part de la meva vida.
\nTot ells em van acompanyar durant moltes nits en les quals, per descomptat juntes, mat\u00e0vem pol\u00edtics corruptes, vam ensenyar al m\u00f3n els caps mediocres, i feiem pesercucions amb moto a tota velocitat, i mentre, a l’alba, les hores de retenci\u00f3 amb el cotxe a l’autopista cam\u00ed a l’oficina es succe\u00efen, la meva ment es despla\u00e7ava pels capvespres de Venezia, la platja de Barcelona o els carrers d’Amsterdam i Brussel\u00b7les al costat dels meus espies. De manera inconnexa de vegades, amb una clara intencionalitat d’altres, de den\u00fancia del poder injust i corrupte, de les injust\u00edcies que viuen moltes dones, de la sensaci\u00f3 de mentides i desgreuges, dels esc\u00e0ndols sexuals i pol\u00edtics, de les estrat\u00e8gies del poder i dels jocs de vanitat que despr\u00e9s succe\u00efen, un darrere l’altre, i velo\u00e7ment en la meva novel\u00b7la.
\nEscrivia cont\u00ednuament: per la nits i durant els caps de setmana, de vegades en el meu ordinador, de vegades en llibreta, altres al m\u00f2bil anotava detalls r\u00e0pids, inspiracions impetuoses. Durant mesos, i mesos, algun parell d’anys, la meva vida va ser escriure sobre Irina, Lea, Ingrid i Piero, sobre Marc Llach, Pol Rivelles, de manera Clandestina<\/em>, com moltes de les trames de la meva primera novel\u00b7la, perqu\u00e8, fins que vaig comen\u00e7ar a fer-ho p\u00fablic en les meves xarxes socials, poca gent s\u00e0via que jo escrivia i que escrivia de deb\u00f2, amb \u00e0nim de seguir escrivint, amb intenci\u00f3 de publicar i de seguir publicant.
\nVaig escriure fins que vaig creure la hist\u00f2ria acabada. La vaig enviar a alguns agents literaris, amb l’esperan\u00e7a que agrad\u00e9s, i com sempre passa quan ets un “Don Nadie”<\/em> que diria Galeano, un autor novell en aquest cas: els dies succe\u00efen sense resposta. Fins que l’escriptora emprenedora que porto dins em va cridar des de dins que ja no esperava m\u00e9s i que havia d’autopublicar, que sin\u00f3 ella em abandonava, i com jo no vull perdre a aquesta escriptora valenta i emprenedora que habita en mi mai, aix\u00ed va ser com va arribar a a mi la m\u00e0gia de la destinaci\u00f3: publicar amb Cal\u00b7ligrama Editorial<\/em>, per molts motius, entre ells i potser el m\u00e9s important: professionalitat.
\nComencem l’ardu recorregut de la publicaci\u00f3 professional: que si informe literari, que si reescriure, que si correci\u00f3, que si lliurar, que si correci\u00f3, que si un altre informe literari m\u00e9s i tornada a reescriure, i tornada a corregir i a puntejar, i que no m’oblidi: despr\u00e9s les galerades i m\u00e9s galerades, galerades sense fi una nit i una altra i una altra m\u00e9s, i, en paral\u00b7lel: que si el book tr\u00e0iler i que si la comunicaci\u00f3 i que si la portada i la contraportada que si..\u00a1 qu\u00e8 s\u00e9 jo! \u00bfAlguna cosa m\u00e9s? Ah clar! Vaig voler fer b\u00e9 la meva web i la comunicaci\u00f3, i tamb\u00e9 fotografies professionals per a tota la campanya de llan\u00e7ament, i que m\u00e9s … \u00e9s clar! La presentaci\u00f3 que va ser genial en el Club Nataci\u00f3 Terrassa<\/a> i lo agra\u00efda que estic amb ells, i despr\u00e9s tota la promoci\u00f3 amb la premsa de la m\u00e0 de We Are Centric<\/a>,<\/em> tot de la m\u00e0 de Jes\u00fas Oliver i Carlos Parrot: que si r\u00e0dio, que si televisi\u00f3, que si revistes i diaris que si … qu\u00e8 s\u00e9 jo? Aquesta \u00e9s la m\u00e0gia del dest\u00ed, a tots aquells moments em referia jo al parlar de m\u00e0gia.
\nClandestina<\/em> agrada de veritat a tots els que l’han llegit: familiars, amics, lectors i periodistes qu\u00e8 m\u00e9s podia demanar jo?
\nI va arribar tamb\u00e9 Katiuscia Daricci, traduint-me Clandestina<\/em> en itali\u00e0, que el portem entre mans, i \u00e9s que \u00c0lvar Masllorens<\/a> ja la va traduir a l’catal\u00e0, ara toca itali\u00e0 i tamb\u00e9 angl\u00e8s, i aix\u00ed estem.
\nI s\u00e9 que arribar\u00e0 tamb\u00e9 la segona de Clandestina<\/em>, que encara est\u00e0 per “batejar”, i la tercera que ja sento els motors rugir en la meva ment.
\nPerqu\u00e8 va valer la pena Clandestina<\/em>, ara continu escrivint amb gust, per\u00f2 a m\u00e9s \u00e9s que ara tamb\u00e9 m’ho demanen els meus lectors, el meu amics lectors i, tamb\u00e9, aquesta puta vida, aquest m\u00e0gic dest\u00ed.<\/p>\n