[vc_row][vc_column][vc_column_text]Sempre m’he sentit feli\u00e7 de ser una escriptora nascuda a la Tardor, considero que, a excepci\u00f3 del mes d’abril a la Primavera, els mesos de Tardor s\u00f3n dels mesos m\u00e9s literaris de l’any, i aix\u00f2 fa que la Tardor tingui un toc molt m\u00e9s atractiu de qu\u00e8 per si ja t\u00e9.
\nD’una banda, la rentr\u00e9e liter\u00e0ria succeeix al setembre, i t\u00e9 certa poesia contemplar com els arbres es destapen lentament de les seves fulles seques i de tardor, i, a el mateix temps, les prestatgeries de les llibreries es cobreixen de mil fulles m\u00e9s de novetats liter\u00e0ries de tota mena.
\nEl Dia de les Escriptores es celebra a l’octubre, normalment \u00e9s el dilluns m\u00e9s proper a Santa Teresa (15 d’octubre) i \u00e9s una iniciativa creada per donar visibilitat i celebrar la literatura escrita per dones; per\u00f2 tamb\u00e9, el mateix mes d’octubre, durant tot el mes, i com a resultat d’una iniciativa de tuiters se celebra el mes de #leoAutorasOct, en qu\u00e8 durant tot el mes d’octubre es fa servir el hahstag amb publicacions sobre literatura escrita per dones .
\nUn altre dels motius de grat a la tardor \u00e9s la celebraci\u00f3 de les festivitats de Tots Sants, Halloween, Dia de Muertos amb el que l’impuls comercial que se li d\u00f3na a aquestes festivitats, tamb\u00e9 s’ha afavorit el llan\u00e7ament a l’mercat de m\u00e9s novetats del g\u00e8nere horror, fant\u00e0stic i misteri, fet tamb\u00e9 que ha ajudat en els \u00faltims anys a rellan\u00e7ar a autors cl\u00e0ssics del g\u00e8nere.
\nPer tot aix\u00f2, vull posar en valor a autores que han escrit novel\u00b7les de l’g\u00e8nere del fant\u00e0stic, l’horror i el misteri, i, que particularment, si b\u00e9 s\u00f3n cl\u00e0ssics de l’g\u00e8nere, aquests mesos de Tardor resulta especialment agradable tornar a delectar-se amb els seus lletres.
\nShirley Jackson (1916-1965) \u00e9s una de les autores vitals en el g\u00e8nere de l’horror i la fantasia. Entorn a aquesta reconeguda escriptora s’han creat moltes llegendes urbanes, que membres de la seva fam\u00edlia s’han vist obligats a desmentir despr\u00e9s de la seva mort. Una d’elles fa refer\u00e8ncia a la passi\u00f3 que l’autora sentia pel m\u00f3n de l’ocultisme i la bruixeria, potser per aix\u00f2 la seva obra resulta tan interessant de llegir per als amants del genere. La seva novel\u00b7la m\u00e9s popular, per la seva adaptaci\u00f3 posterior al cinema i, tamb\u00e9 recentment, a s\u00e8rie de televisi\u00f3, va ser La maledicci\u00f3 de Hill House (1959) i \u00e9s tamb\u00e9 una de les obres m\u00e9s destacades pel que fa a horror contemporani. Aquesta novel\u00b7la \u00e9s especialment maca pel tractament que se li d\u00f3na a la mansi\u00f3 on succeeix la novel\u00b7la, convertint-se en un personatge m\u00e9s de la hist\u00f2ria. Senzillament una del\u00edcia de la literatura de l’horror. Encara que tamb\u00e9 \u00e9s cert que en l’obra de Jackson est\u00e0 molt omnipresent l’atm\u00f2sfera de les cases i mansions encantades, de fet es tracta d’un recurs habitual en el g\u00e8nere, per\u00f2 que Shirley Jackson la converteix en una cosa simplement meravellosa i que produir\u00e0 el gaudi en el lector apassionat pel g\u00e8nere. Una altra novel\u00b7la de Shirley Jackson \u00e9s Sempre hem viscut al castell (Min\u00fascula, 2012) en la qual l’autora es torna a situar en una mansi\u00f3 encantada per afavorir aquesta atmosfera terror\u00edfica que tants addictes al genere provoca, aquesta novel\u00b7la \u00e9s tamb\u00e9 molt reconeguda entre els bibli\u00f2fils addictes al genere, per\u00f2 sens dubte, La maledicci\u00f3 de Hill House es constitueix com l’obra m\u00e9s comercial de l\u2019autora.
\nToni Morrison (1931), una de les m\u00e9s reconegudes escriptores nord-americanes del nostre segle, guanyadora de el Premi Pulitzer el 1988 amb Beloved, novel\u00b7la que la va llan\u00e7ar a l’\u00e8xit definitiu, i guanyadora tamb\u00e9 de el Premi Nobel de Literatura el 1993. Toni Morrison a m\u00e9s \u00e9s una not\u00f2ria activista dels drets civils i contra la discriminaci\u00f3 racial. La seva novel\u00b7la Beloved \u00e9s una hist\u00f2ria on \u00e9s constant la oportunitat d’oblidar el pes d’un passat extremadament dif\u00edcil i dolor\u00f3s. En la narraci\u00f3 trobem tamb\u00e9 refer\u00e8ncies, no nom\u00e9s a les tradicions ancestrals dels esclaus nord-americans de mitjan el segle XIX, sin\u00f3 sobretot a les viv\u00e8ncies dram\u00e0tiques que van haver de viure aquests esclaus d’origen sud-afric\u00e0 als Estats Units fins a aconseguir la llibertat. Toni Morrison descriu en Beloved les injust\u00edcies racials viscudes per l’esclavitud, usant l’horror que mitjan\u00e7ant eines de l’realisme m\u00e0gic determinen una novel\u00b7la que s’ha convertit en un cl\u00e0ssic, tamb\u00e9, del g\u00e8nere. La novel\u00b7la narra la hist\u00f2ria d’una dona esclava i com ha de matar una filla seva per alliberar-la de l’esclavitud i el sofriment que ella ha viscut com a dona esclava, per\u00f2 anys m\u00e9s tard, un cop aconseguida l’alliberament dels esclaus a Estats Units, un personatge interromp en la vida de la protagonista i la seva fam\u00edlia, \u00bf\u00e9s aquest personatge l’esperit de la filla que va matar la protagonista? Sentiments com la culpa, l’angoixa del dol, el dolor de la maternitat, la trag\u00e8dia de l’esclavitud a Am\u00e8rica del Nord i tot barrejat amb aquest ambient de realisme m\u00e0gic que ofereix la trama, configuren a Beloved com la millor obra de Toni Morrison, i la que la va llan\u00e7ar a la fama definitiva.
\nSunsan Hill (1942), autora anglesa reconeguda per la meravellosa descripcions dels ambients g\u00f2tics brit\u00e0nics que habiten en la seva obra i les hist\u00f2ries de fantasmes. De totes les novel\u00b7les que ha escrit aquesta autora contempor\u00e0nia destaca La dona de negre, una hist\u00f2ria narrada en una atmosfera de por subliminal en el qual podrem delectar-nos amb ambients boirosos i paisatges g\u00f2tics, mentre vivim de prop la tenebrosa solitud del protagonista, un advocat amb un enc\u00e0rrec professional que complir. Aquesta obra de Susan Hill va ser tot un \u00e8xit de vendes en el seu moment i va ser portada a la pantalla gran de la m\u00e0 de el director de cinema James Watkins i protagonitzada per Daniel Radcliffe. Una obra d’art que no cal deixar de llegir, ni de veure.
\nAnne Rice (1941) \u00e9s una de les grans autores de l’g\u00e8nere de l’horror. La seva bibliografia est\u00e0 plena de personatges misteriosos i plens de fantasia, per\u00f2 potser la seva obra m\u00e9s reconeguda s\u00f3n les Cr\u00f2niques de vampirs on tracta temes cl\u00e0ssics com l’amor i la mort, per\u00f2 a trav\u00e9s del punt de vista dels seus personatges: uns vampirs, educats, cultes i totalment atractius a l’ull lector. De totes les Cr\u00f2niques de vampirs, cada Tardor em sorprenc re-llegint El Pr\u00edncep Lestat d’Anne Rice, encara que nom\u00e9s siguin petits par\u00e0grafs, \u00e9s un delit tornar sempre a rellegir amb el so de la pluja de Tardor de fons. Especialment, us recomano l’edici\u00f3 que va publicar, per primera vegada al mar\u00e7 de l’any 2015, Edicions B. Una edici\u00f3 preciosa en negre i vermell que far\u00e0 el delit dels m\u00e9s sibarites de l\u2019g\u00e8nere.
\nMariana Enr\u00edquez (1973), escriptora argentina, autora de diverses obres, per\u00f2 que a Espanya es descobreix amb la seva col\u00b7lecci\u00f3 de contes Les coses que vam perdre en el foc (Ed. Anagrama) com una de les autores m\u00e9s reconegudes actualment de l’g\u00e8nere en parla hispana . La prosa de Mariana Enr\u00edquez \u00e9s directa, freda i molt urbana, que s’empara en el terror per parlar de trames urbanes plenes de quotidianitat i d’all\u00f2 m\u00e9s urb\u00e0 dels nostres dies: suburbis, personatges que creuen tornar bojos, la por a acceptar la pr\u00f2pia sexualitat, etc. Recomano els seus contes per a moments en els quals ens vingui de gust llegir autores de la literatura contempor\u00e0nia per\u00f2 que ens deixi aquest sabor del millor terror cl\u00e0ssic.
\nFinalment, m’agradaria recomanar dues escriptores orientades a un p\u00fablic juvenil, L.J.Smith autora de The Vampires Diaries i que va obtenir el reconeixement a trav\u00e9s de la s\u00e8rie de televisi\u00f3 Cr\u00f2niques de vampirs basada en els seus llibres. The Vampires Diaries \u00e9s un conjunt de llibres que narren els roman\u00e7os, aventures i desventures d’uns protagonistes adolescents per\u00f2 vinculats a el m\u00f3n de l’horror i la fantasia a trav\u00e9s dels vampirs que conformen aquest petit univers en el qual es barreja ficci\u00f3 i realitat adolescent.
\nLa segona escriptora orientada a el p\u00fablic juvenil \u00e9s Carolina And\u00fajar, meravellosa escriptora colombiana del g\u00e8nere fantasia i horror, que es va donar a con\u00e8ixer a Espanya amb Vampyr (2009), una novel\u00b7la d’ambientaci\u00f3 g\u00f2tica i vampirs, encara que tamb\u00e9, de la mateixa autora, us recomano Peu de Bruixa (2014) per narrar hist\u00f2ries plenes de tradicions paganes i misteri.
\nLes dues autores han tingut molt \u00e8xit en els seus pa\u00efsos d’origen L.J. Smith Estats Units, i Carolina Andujar a Col\u00f2mbia, \u00e8xit que els va portar a ser autores reconegudes en la literatura juvenil de l’g\u00e8nere horror i del fant\u00e0stic a nivell internacional.
\nDespr\u00e9s esmentar-i recomanar tots aquests llibres, \u00bfNo us ve de gust gaudir d’una g\u00f2tica nit de tempesta i bona literatura d’horror escrita per una d’aquestes bon\u00edssimes autores?<\/p>\n