[vc_row][vc_column][vc_column_text]Em reuneixo amb l’escriptora Noem\u00ed Trujillo per a parlar del seu nou llibre \u201cUn m\u00f3n\u201d publicat per Rubric i que sali al mercat aquest mes de Mar\u00e7. Es tracta d’una recol\u00b7lecci\u00f3 de trenta-cinc poemes escrits i publicats durant els \u00faltims dotze anys. Aquest poemari \u00e9s un recorregut diacr\u00f2nic per la seva obra, publicada entre 2008 i 2020, i tamb\u00e9 es converteixen en una mostra palpable i cr\u00edtica dels fets m\u00e9s rellevants d’aquesta.
\nNoem\u00ed Trujillo, va n\u00e9ixer a Barcelona (1976), \u00e9s poeta, escriptora, editora i gestora cultural. Estudia Humanitats en la Universitat Carles III, i durant la nostra conversa no sols parlem de poesia sin\u00f3 tamb\u00e9 ens d\u00f3na algunes refer\u00e8ncies liter\u00e0ries que l’han influ\u00eft en la seva literatura.
\nLa selecci\u00f3 dels poemes publicats en \u201cUn m\u00f3n\u201d ha estat realitzada per la mateixa Noem\u00ed Trujillo, establint aix\u00ed un viatge molt personal entre els seus primers versos i els seus ultimes creacions po\u00e8tiques. Noem\u00ed permet comprovar al lector, en aquest recorregut que constitueix \u201cUn M\u00f3n\u201d, aquesta maduresa liter\u00e0ria que ha consolidat l’autora com a escriptora.
\nDescobreixo, despr\u00e9s de llegir en absoluta prim\u00edcia \u201cUn m\u00f3n\u201d, a una poeta d’\u00e0mplia experi\u00e8ncia, que reflexiona sobre situacions quotidianes, per\u00f2 tamb\u00e9 sobre una cosa tan universal com l’amor, ben barrejats amb la solitud o el dolor, i sempre des d’aquesta mirada femenina de la poeta.<\/p>\n
CR: Noem\u00ed, estem davant el teu recopilatori de poemes dels \u00faltims dotze anys, Qu\u00e8 t’ha inspirat a escriure durant tot aquest temps?
\nNT: Personalment crec que tots nosaltres tenim un ADN po\u00e8tic, com tenim un ADN hist\u00f2ric; sempre he estat una persona molt sensible i des de molt petita bolco aquests sentiments en l’escriptura de poemes. Durant els \u00faltims dotze anys he escrit versos per a entendre’m, per a intentar comprendre millor el m\u00f3n que m’envolta; he intentat reflectir una mica de bellesa; s’han colat en els meus poemes sensacions d’amistat, d’amor cap a les meves filles, obligacions familiars, tot quant he anat aprenent, llegint i interpretant, per\u00f2 seria una hip\u00f2crita si no confess\u00e9s que la major part de la meva poesia est\u00e0 inspirada en l’amor que sento cap al meu marit. Perqu\u00e8 aix\u00ed \u00e9s, aquesta ha estat la font primig\u00e8nia de gaireb\u00e9 tots els meus poemes, fins ara.<\/p>\n
CR: Ens parles sobre l’amor, la maternitat, la solitud, el desamor, entre altres, per\u00f2 sempre s\u00f3n temes universals Quines preguntes et realitzes a tu mateixa abans de comen\u00e7ar a escriure cada vers? Quines preguntes intentes respondre en els teus versos?
\nNT: No em plantejo cap pregunta en escriure un poema. Els poemes que he escrit han nascut sempre d’un impuls: el que sento en mirar un quadre penjat en la paret de la meva casa, en trobar-me de sobte amb una vella fotografia, en veure una pel\u00b7l\u00edcula amb les meves filles, en rellegir un llibre. Tampoc intento respondre res quan escric. No obstant aix\u00f2, encara que no plantejo preguntes ni estic en condicions d’oferir respostes, s\u00ed que entenc el proc\u00e9s creatiu d’escriure un poema com un exercici epistemol\u00f2gic del qual sempre intento aprendre alguna cosa.<\/p>\n
CR: En el teu primer poema fas refer\u00e8ncia a la teva traject\u00f2ria po\u00e8tica amb aquests versos : \u201c La Reina Maria Luisa a cavall \/ va venir a veure’m i em va dir: \/ \u201c Tots els poemes que has escrit\/ ho has escrit des d’un rol d’esposa, mare o filla\u201d \/ I t\u00e8nia ra\u00f3, la Reina Maria Luisa\u201d en continuar llegint el poema crec descobrir la ra\u00f3 del titulo d’aquest llibre de poemes, per\u00f2 prefereixo no atrevir-me a explicar-lo, i que siguis tu qui m’expliqui\u2026 Per qu\u00e8 has titulat \u201cUn M\u00f3n\u201d aquest poemari?
\nNT: El poemari es titula aix\u00ed per diverses raons. Una d’ella \u00e9s perqu\u00e8 fa refer\u00e8ncia al meu m\u00f3n po\u00e8tic, el meu espai m\u00e9s personal; una altra, m\u00e9s art\u00edstica, \u00e9s una refer\u00e8ncia a un quadre d’\u00c1ngeles Santos titulat \u00abUn M\u00f3n\u00bb. \u00c9s un oli gran, exposat en el Reina Sofia, reflecteix un m\u00f3n sorprenent que ha perdut la seva condici\u00f3 original i que est\u00e0 poblat de personatges femenins molt estranys. Van ser, al seu torn, uns versos de Juan Ram\u00f3n Jim\u00e9nez els que van inspirar a \u00c1ngeles Santos a pintar el quadre i aix\u00f2 em va fer pensar en l’estreta relaci\u00f3 de la poesia amb altres arts com, en aquest cas, la pintura.<\/p>\n
CR:En algun moment del Poema V ens dius\u201c En poesia, res \u00e9s normal\u201d.Qu\u00e8 creus que hi ha de diferent en la poesia que \u201cres \u00e9s normal\u201d?
\nNT: Per a mi la poesia \u00e9s un espai de llibertat absoluta, un g\u00e8nere capa\u00e7 de trencar amb les seves convencions una vegada i una altra i reinventar-se; Octavio Paz la va definir com una erotitzaci\u00f3 del llenguatge; Umberco Eco com una excursi\u00f3 a la muntanya; Federico Garc\u00eda Lorca com el misteri creat per la uni\u00f3 de dues paraules. Durant segles el teatre es va escriure en vers. Potser una de les definicions de poesia que m\u00e9s m’agraden, i que em serveix per a respondre a la teva pregunta, \u00e9s la de Shelley: \u201cLa poesia \u00e9s un record dels millors i m\u00e9s feli\u00e7os moments dels millors i m\u00e9s feli\u00e7os enginys.\u201d<\/p>\n
CR: M’ha cridat especialment l’atenci\u00f3 aquesta met\u00e0fora del poema IX : \u201cTinc un ant\u00edlop en el coll, el seu nom com el meu \u00e9s imprec\u00eds\u201d Creus que \u00e9s la poesia una arma que tots haur\u00edem d’usar per a aniquilar aquest \u201cant\u00edlop en el coll\u201d?
\nNT: Aquest poema \u00e9s del llibre \u201cLluny de *Valpara\u00edso\u201d, publicat en 2009. La meva manera d’escriure poemes, llavors, era molt diferent a la d’ara. Record que aquesta frase em va sorgir de sobte, sense pensar, realment quan la vaig escriure no pensava en res concret per a aquest ant\u00edlop. Ara escric de forma m\u00e9s racional, pensant en totes les correspond\u00e8ncies i imatges del poema. No s\u00e9 si la poesia \u00e9s una arma carregada de futur, com va escriure *Celaya, ni per a qu\u00e8 serveix; jo la uso per a aprendre dels meus errors i per a buidar la meva ment d’emocions: bones, dolentes, ambig\u00fces, est\u00e0tiques, t\u00f2xiques. El poema m’ajuda a extreure’l tot, purificar-lo, canviar-lo. En aquesta metamorfosi cap l’anihilaci\u00f3, tamb\u00e9, per\u00f2 a mi m’agrada m\u00e9s pensar en una transformaci\u00f3 permanent.<\/p>\n
CR: En el poema X m’agraden els versos : \u201cM’has deixat a les fosques molt temps\u201d Esperes al fet que la inspiraci\u00f3 et trobi o vas tu a buscar-la amb poemes i m\u00e9s poemes fins que trobes \u201caquesta llum\u201d?
\nNT: Va ser Picasso qui va escriure: \u201cLa inspiraci\u00f3 existeix, per\u00f2 ha de trobar-te treballant\u201d. Jo faig les dues coses que planteges en la pregunta. A vegades, la inspiraci\u00f3 et troba. Arriba el teu marit amb un petit gerro com a regal per al dia de la mare i un dia, temps despr\u00e9s, en mirar-lo en la taula de la cuina recordes el gest d’amor i l’afecte del regal i escrius un poema, sense pensar-lo ni planificar-lo. Arriba com a resposta a un gest bell. Altres vegades, portes temps sense escriure i t’entra un p\u00e0nic estrany: la por al fet que el teu suposat talent desaparegui. I et forces a escriure. I escrius alguna cosa que creus que no est\u00e0 malament. O quan intentes acabar alguna cosa per a presentar a un premi, tamb\u00e9 vas buscant una composici\u00f3, una unitat tem\u00e0tica, una llum, un fil conductor que permeti ordenar els poemes solts en un llibre. La meva creaci\u00f3 po\u00e8tica, al llarg dels anys, ha acabat sent un equilibri entre aquestes dues forces.<\/p>\n
CR: En el poema XXI escrius una cosa tan po\u00e8tica i bell com \u201cQuan vaig dir mai vaig voler dir sempre, quan vaig escriure vertigen era calma\u201d\u00c9s la poesia un idioma amb llenguatge conf\u00fas?
\nNT: Pot ser-ho, encara que a mi no m’agrada que ho sigui. M\u00e9s aviat aquests versos reflecteixen les contradiccions pr\u00f2pies de l’\u00e0nima humana. No pretenen crear confusi\u00f3, sin\u00f3 reflectir les nostres discordances. Un dramaturg que m’agrada molt \u00e9s *Bertolt *Brecht i molts dels personatges creats per Brecht (Galileu, Mare Coratge) s\u00f3n molt contradictoris. Negar les nostres incoher\u00e8ncies \u00e9s absurd, tots les tenim. A mi m’agrada enfrontar-me po\u00e8ticament a elles.<\/p>\n
CR: En el poema XXIX llegim : \u201cJa no som nom\u00e9s dones, ens hem tornat guerrilleres\u201d Consideres la literatura escrita per dones com una arma de \u201cguerrilleres\u201d? Sin\u00f3 fora aix\u00ed, Creus que haur\u00edem de donar-li aquest mat\u00eds de \u201cguerrillera\u201d i reivindicatiu a les literatures escrites per dones?
\nNT: Aquest poema el vaig escriure per a una exposici\u00f3 que es va fer en 2011 en el festival *Vilapo\u00e9tica, a Viladecans, i que es titulava \u201cGuerrilleres de la Vida\u201d; els meus poemes acompanyaven unes fotografies de Petra Jim\u00e9nez. Aquest festival i aquesta exposici\u00f3 van ser gaireb\u00e9 un acte de rebel\u00b7lia. El que pretenia, en el seu moment, era donar-li visibilitat a la poesia contempor\u00e0nia, buscar-li un espai que segueix sense existir. Crec que les dones del segle XXI som molt guerrilleres, feministes, reivindicatives, rebels i est\u00e0 b\u00e9 que sigui aix\u00ed, que rellegim als cl\u00e0ssics, als fil\u00f2sofs, a la tradici\u00f3 amb ulls nous; que assenyalem el que no ens agrada, que busquem matisos, que escriguem, que editem, que guanyem premis, que ara sigui Pandora (i no Prometeu) qui li robi el foc als d\u00e9us.
\n\u00abNo s\u00e9 si la poesia \u00e9s una arma carregada de futur, com va escriure *Celaya, ni per a qu\u00e8 serveix; jo la uso per a aprendre dels meus errors i per a buidar la meva ment d’emocions: bones, dolentes, ambig\u00fces, est\u00e0tiques, t\u00f2xiques\u00bb<\/p>\n
CR: En el poema Poema XXXIII llegim \u201cCor velo\u00e7, ets tu o s\u00f3c jo?\u201d Noem\u00ed, Com influ\u00e8ncia influeix l’amor cap a un mateix en els teus poemes?
\nNT: En 2018 vaig tenir un professor excel\u00b7lent de teoria liter\u00e0ria, David *Conte *Imbert, que em va ensenyar l’importants que s\u00f3n els d\u00edctics en el poema i la meva manera d’escriure poesia va canviar per complet; vaig deixar de dirigir la meva poesia a un \u00abtu\u00bb hipot\u00e8tic, a aquesta segona persona llunyana, i vaig comen\u00e7ar a pensar en el \u00abjo\u00bb. Aix\u00f2 suposava preguntar-me qu\u00e8 em passa a mi, per qu\u00e8 sofreixo, amo, amb quines coses somio, fer-me subjecte i protagonista del poema. Pot semblar m\u00e9s egoc\u00e8ntric, per\u00f2 es va convertir en una forma de cerca i de recerca sobre mi mateixa i sobre la construcci\u00f3 de la meva identitat.<\/p>\n
CR: Llegeixo la teva bibliografia la quantitat de llibres escrits i publicats que tens Has estat sempre una persona sempre amb una imaginaci\u00f3 potent?
\nNT: De nena m’agradava molt dormir perqu\u00e8 tenia somnis llargu\u00edssims que no acabaven mai\u2026 No crec que la imaginaci\u00f3 sigui l’eina m\u00e9s important per a escriure, en el meu cas ha estat m\u00e9s a causa d’un car\u00e0cter molt sensible.<\/p>\n
CR: En relaci\u00f3 a la pregunta anterior Qu\u00e8 et va marcar m\u00e9s del teu primer llibre publicat i qu\u00e8 t’ha marcat m\u00e9s en aquest poemari \u201cUn M\u00f3n\u201d com a \u00faltim llibre publicat? Com ha estat l’evoluci\u00f3 de l’un a l’altre llibre com a escriptora?
\nNT:El meu primer poemari es va publicar en 2008 i es titulava \u201cLa Magdalena\u201d. Ho vaig escriure com a regal de Reis per al meu marit. Aquest llibre simbolitzava la felicitat del comen\u00e7ament, el m\u00e9s bell de l’enamorament, quan est\u00e0 ple de projectes en com\u00fa. Al llarg d’aquests dotze anys he escrit i publicat dotze poemaris. \u201cLluny de *Valpara\u00edso\u201d parlava del desig frustrat de ser mare, de parir un fill que no neix. \u201cLa noia dels ulls tristos\u201d t\u00e9 com a tema central la depressi\u00f3: a vegades ens atrapa i \u00e9s dif\u00edcil sortir. Jo ho vaig aconseguir gr\u00e0cies a la poesia. \u201cBrooklyn Bridge\u201d \u00e9s un dels poemaris als quals m\u00e9s afecte li tinc, ho vaig escriure durant el meu viatge a Nova York en 2011, en el qual vaig intentar rec\u00f3rrer alguns llocs que sabia que havia visitat Lorca; el poemari \u00e9s un viatge interior. \u201cLa *princesita en l’asteroide B612\u201d parla de la meva marxa de Barcelona, de l’estranya que em resulta la meva ciutat, des que es va iniciar tot el tema del \u00ab*proc\u00e9s\u00bb: ja no em sentia a gust all\u00ed, vaig tancar la meva casa i em vaig venir a viure a Madrid. Va ser un canvi important, en la meva vida i en la meva poesia. Nous espais, nous llocs, nous temes: nost\u00e0lgia, sentir-se lluny de casa, enyoran\u00e7a de la mar, el pes dels records, una felicitat perduda, com canvien alguns llocs que hem estimat, com es transformen fins a expulsar-te, fins i tot. A partir de \u201cUn gegant assegut en el melic del m\u00f3n\u201d hi ha una pres\u00e8ncia major de l’art als meus poemes. Van influir molt les meves classes d’Art en la carrera i excel\u00b7lents professors com Gloria *Camarero o Francisco Daniel Hern\u00e1ndez Mateo, que em van inculcar un gran amor i respecte per les obres d’art i que ha quedat, d’alguna manera, reflectit en els meus poemes des que em van fer classe. \u201cLa meva vida amb tu\u201d va ser un llibret molt personal, acompanyat de fotografies que va fer el meu marit al llarg dels nostres viatges pel m\u00f3n; les seves fotografies i els meus poemes apareixen abra\u00e7ades com a rizoma al real, a la nostra vida en com\u00fa, al viscut: no sempre va ser perfecte, per\u00f2 va ser aut\u00e8ntic. \u201cDir un et vull\u201d \u00e9s un poemari molt especial per a mi, escrit al costat d’Iv\u00e1n Baeza, un dels millors poetes contemporanis i un gran escriptor; en la presentaci\u00f3 d’una de les seves novel\u00b7les va dir: \u201cPer qu\u00e8 ens costa tant dir \u201ct’estimo\u201d a les persones a les quals m\u00e9s estimem?\u201d i a partir d’aqu\u00ed els dos decidim reunir els nostres poemes d’amor, per a dir aquest \u201ct’estimo\u201d de manera p\u00fablica a les persones que m\u00e9s ens importen, sense por ni vergonya de cap mena. Iv\u00e1n \u00e9s un gran poeta i un magn\u00edfic amic, tant que s’ha acabat convertint en tema literari i, de tant en tant, es cola el seu nom i el de la meva benvolguda amiga Isabel Dionis, en els meus poemes.
\nUn dia, vaig decidir llegir tots els meus poemaris alhora i vaig tenir una sensaci\u00f3 horrible: no m’agradaven i, si pogu\u00e9s, ara no publicaria cap. Per\u00f2 estaven escrits i publicats, signats amb el meu nom. En l’\u00faltim sopar del Premi Nadal em van asseure al costat del poeta catal\u00e0 Vicen\u00e7 Llorca, li vaig explicar com em sentia: no m’agradava el que havia escrit i no em veia capa\u00e7 de reunir tot el meu treball en una antologia. Ell em va dir que era un sentiment normal, que la poesia \u00e9s moltes vegades filla d’un context, d’un moment determinat, i que fora menys exigent, que en comptes de voler publicar-lo tot en una antologia completa fes una selecci\u00f3, dels poemes que m\u00e9s m’agradaven, escrits al llarg dels \u00faltims dotze anys, i que intent\u00e9s publicar-lo. Li vaig fer cas i aix\u00ed va n\u00e9ixer \u00abUn m\u00f3n\u00bb, aquesta selecci\u00f3 de poemes que intenten dialogar els uns amb els altres, pesi al pas del temps.<\/p>\n
CR: Quins autors consideres que han influenciat m\u00e9s positivament en la teva literatura?
\nNT: No s\u00f3c gens original. Jo s\u00f3c poeta perqu\u00e8 quan vaig llegir a Federico Garc\u00eda Lorca em va captivar la seva veu: era una veu que seguia visqui dins de mi, que ressonava. Lorca ha estat una influ\u00e8ncia important\u00edssima en la construcci\u00f3 dels meus primers poemes: era el mirall en el qual mirar-me. Avui les meves refer\u00e8ncies s\u00f3n els cl\u00e0ssics, el teatre, el cinema, he ampliat el camp\u2026. S\u00f3c una gran admiradora de la trag\u00e8dia cl\u00e0ssica per la seva sublimitat, com solia dir el meu professor de teatre, Eduardo P\u00e9rez- Rasilla Bravo, en la trag\u00e8dia cl\u00e0ssica quan apareix un bany \u00e9s per a matar a Agam\u00e8mnon. M’interessen, especialment, per la complexitat dels seus personatges femenins, les trag\u00e8dies d’Eur\u00edpides.<\/p>\n
CR: En relaci\u00f3 a la pregunta anterior , Recomanaries algun autor\/al fet que t’hagi marcat especialment als lectors de *The Citizen? Explica’ns per qu\u00e8.
\nNT: Jo s\u00f3c molt fan de la *Nora de *Ibsen en \u00abCasa de nines\u00bb, especialment al final: quan pren consci\u00e8ncia de si mateixa.<\/p>\n
CR: Per als addictes a la lectura de *The Citizen Com selecciones les teves lectures? Et crida m\u00e9s el contingut, el tema o l’autor de l’obra?
\nNT: Des de fa cinc anys les meves lectures estan molt marcades pel programa del grau d’Humanitats de la Universitat Carles III. Una de les assignatures que m\u00e9s he gaudit ha estat \u00abHist\u00f2ria del Teatre\u00bb; vaig tenir com a professor a Eduardo P\u00e9rez-Rasilla Bravo, com he dit, i ens va fer llegir molt\u00edssim: la \u00ab*Orest\u00edada\u00bb d’\u00c8squil; \u00ab\u00c8dip *Rey, Ant\u00edgona i \u00c8dip en Colon\u00bb, de S\u00f2focles; \u00abMedea\u00bb, \u00abHip\u00f2lit\u00bb, \u00abElectra\u00bb, d’Eur\u00edpides; Les com\u00e8dies de Plat\u00f2 i Menandro; \u00abEl somni d’una nit d’estiu\u00bb, de Shakespeare; \u00abLa vida \u00e9s somni\u00bb, de Calder\u00f3n; \u00abWoyzech\u00bb, de B\u00fcchner; \u00abCasa de nines\u00bb, de Ibsen; \u00abLa senyoreta Julia\u00bb, de Strindberg; \u00abOncle Vania\u00bb, de Chejov; les obres de Brecht; el teatre de Beckett\u2026 Les meves lectures solen seleccionar-les els meus professors; en el grau d’Humanitats es llegeix molt\u00edssim, uns quaranta llibres per quadrimestre, solen ser refer\u00e8ncies important\u00edssimes de cada disciplina d’estudi i sol portar-me tant de temps estar al dia amb el meu programa acad\u00e8mic que tinc temps per a poc m\u00e9s, per\u00f2 gaudeixo molt i aprenc amb gust d’aquestes lectures del meu grau.<\/p>\n
CR:Noem\u00ed, acabes de publicar aquest recopilatori de poemes Quins s\u00f3n els teus pr\u00f2xims projectes literaris? Ens pots avan\u00e7ar alguna cosa sobre ells?
\nNT: En poesia m’interessa la maternitat com a tema literari i estic treballant en un poemari el tema central del qual \u00e9s la maternitat, enfrontada al seu ideal; ho he titulat \u201cSer mare dol una mica\u201d. En els dos \u00faltims anys, a m\u00e9s, he treball per a productores de cinema i televisi\u00f3 i estic escrivint diversos guions de s\u00e8ries, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres persones, que espero que vegin la llum r\u00e0pid. Tamb\u00e9 estic avan\u00e7ant amb l’escriptura del segon lliurament de la s\u00e8rie de la inspectora Manuela Mauri, escrita a quatre mans amb el meu marit, Lorenzo Silva. Aix\u00ed que tinc molts projectes entre mans, a m\u00e9s d’avan\u00e7ar amb la meva carrera d’Humanitats; potser el meu pla m\u00e9s concret \u00e9s poder graduar en un any i mig en la carrera i especialitzar-me en Llengua i literatura espanyoles.<\/p>\n
CR: A m\u00e9s de poesia, novel\u00b7la i relat breu, Noem\u00ed escriu literatura infantil i juvenil tamb\u00e9, aix\u00ed que, a l’\u00e9sser una escriptora tan creativa, esperem que molt aviat ens delecti amb m\u00e9s publicacions liter\u00e0ries. Sempre \u00e9s un plaer tornar-te a llegir, Noem\u00ed, aix\u00ed que molta gr\u00e0cies per l’entrevista, i sobretot gr\u00e0cies per confiar en mi i en *The Citizen, i permetre’ns llegir en prim\u00edcia el teu nou poemari \u201cUn M\u00f3n\u201d (publicat en Rubric), et desitgem que sigui tot un \u00e8xit literari.
\nNT: Molt\u00edssimes gr\u00e0cies!<\/p>\n
<\/p>\n