[vc_row][vc_column][vc_column_text]Irene Sol\u00e0 S\u00e1ez (Malla, 1990) autora de \u201cCanto jo i la muntanya balla\u201d publicada per Editorial Anagrama i premiada inicialment amb l’IV *Premi Llibres Anagrama de Novell\u00b7la 2019, \u00e9s tamb\u00e9 Premi de Literatura de la Uni\u00f3 Europea per a Espanya 2020, sent la primera escriptora catalana que aconsegueix obtenir-ho.<\/p>\n
Encara que la promoci\u00f3 del seu premiat \u201cCanto jo i la muntanya balla\u201d (Editorial Anagramal) est\u00e0 sent molt intensa, Irene Sol\u00e0 cont\u00ednua acaronant els seus diferents vessants art\u00edstics. Aix\u00ed se la coneix com una persona intel\u00b7ligent i din\u00e0mica, que el mateix la trobem participant en festivals de poesia, en coher\u00e8ncia amb la seva faceta de poeta, com tamb\u00e9 podem admirar el seu treball com a artista en qualsevol de les diferents exposicions d’art que ha realitzat fins ara, b\u00e9 sigui en el CCCB de Barcelona, o en la Whitechapel Gallery o en el Jerwood Arts Centri de Londres, per nomenar nom\u00e9s alguns.<\/p>\n
De fet, actualment podem visitar l’exposici\u00f3 \u201cHi ha una dona que\u2026\u201d que Irene Sol\u00e0 exposa fins al pr\u00f2xim 12 d\u2019Agost 2020 en la Galeria \u00c0ngels de Barcelona ( Carrer del Pintor Fortuny, 27) i que la seva tem\u00e0tica principal est\u00e0 relacionada amb alguns dels temes tractats en \u201cCanto jo i la muntanya balla\u201d. En aquesta exposici\u00f3, Irene Sol\u00e0 reflexiona entorn a una llegenda de bruixes que l’autora ha trobat repetida en diferents cultures durant les seves recerques.<\/p>\n
Aquests diferents vessants art\u00edstics no s\u00f3n m\u00e9s que una \u00e0mplia mostra que Irene Sol\u00e0 \u00e9s una professional de l’art amb un gran talent creatiu: llicenciada en Belles arts per la Universitat de Barcelona i M\u00e0ster en Literatura, Cinema i Cultura Visual per la Universitat de Sussex.<\/p>\n
En la seva segona novel\u00b7la \u201cCanto jo i la muntanya balla\u201d ( Editorial Anagrama) queda patent, una vegada m\u00e9s, que estem davant una escriptora que val la pena descobrir per la seva manera de reinterpretar la realitat, en aquest cas, a trav\u00e9s de la seva visi\u00f3 particular de la vida de la muntanya. Per aix\u00f2, ens reunim amb ella a trav\u00e9s de videoconfer\u00e8ncia, a causa de la pand\u00e8mia del Covid19, i amb la intenci\u00f3 d’acostar-nos a l’escriptora, con\u00e8ixer m\u00e9s detalls sobre la seva traject\u00f2ria , aix\u00ed com sobre la seva premiada novel\u00b7la.<\/p>\n
CR: Irene, en \u201cCanto jo i la muntanya balla\u201d (Editorial Anagrama) ens relates la hist\u00f2ria de diferents personatges basats en les llegendes i les hist\u00f2ries populars amb arrels al Pirineu Catal\u00e0 i en el Pre-Pirineu, i, que, en paral\u00b7lel, \u00e9s molt possible que trobem tamb\u00e9 en altres cultures europees. Qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s t’ha cridat l’atenci\u00f3 de les tradicions culturals i llegendes situades en el Pireneu i el Pre-Pirineu per a inspirar-te a escriure aquests relats entrella\u00e7ats entre si?<\/p>\n
IS: El meu inter\u00e8s per les llegendes, pel folklore, per la cultura popular i per la narrativa oral ve de molt enrere, i crec que de, alguna forma, \u00e9s present i forma part del principi i del nucli d’aquest llibre. A mi m’interessava molt, en aquest llibre, fixar-me en un tros de m\u00f3n i intentar mirar-lo des de tantes perspectives com fos possible, i imaginar tot el que havia passat all\u00e0 dalt, totes les marques, tots els tra\u00e7os, totes les hist\u00f2ries, les an\u00e8cdotes que havien tingut lloc en un mateix lloc, i, d’entre totes aquestes capes, a mi m’interessava molt tamb\u00e9, la capa de m\u00e0gia, la capa de mitologia, la capa de folklore, la imaginaci\u00f3, les hist\u00f2ries que s’han explicat aqu\u00ed damunt, que es van inventar, que es van imaginar i que es van comptar en relaci\u00f3 amb aquest territori. I de *aqui ve, el meu inter\u00e8s per aquestes llegendes i aquests contes, que al meu parer, tamb\u00e9 s\u00f3n una molt bona font de coneixement, un lloc molt interessant en el qual buscar com hem imaginat o com hem comptat, com hem constru\u00eft mitol\u00f2gicament les nostres hist\u00f2ries en relaci\u00f3 amb el paisatge on vivim.<\/p>\n
CR: L’\u00fas de les diferents veus narratives en la teva novel\u00b7la \u00e9s una cosa que m’ha cridat l’atenci\u00f3 per la seva peculiaritat creativa, per\u00f2 al mateix temps, crec que est\u00e0 narrat d’una manera sorprenent per ser veus narratives \u201cno habituals\u201d i diferents a les que els lectors podr\u00edem esperar, i aix\u00f2 \u00e9s una cosa que dota de creativitat i frescor al text. Per qu\u00e8 vas triar fer \u00fas de les diferents veus narratives dels teus personatges en cadascun dels relats que componen aquest llibre? I en relaci\u00f3 a aix\u00f2, per qu\u00e8 les veus d’aquests personatges en concret?<\/p>\n
IS: Com et deia, les ganes de mirar-me el m\u00f3n des de tantes mirades, des de tantes veus, des de tantes perspectives com m’anessin possibles, \u00e9s un dels pilars d’aquesta novel\u00b7la. El primer capitol que jo vaig escriure, va ser el primer, el capitol dels n\u00favols. Tenia clar que hi havia algu que moriria travessat per un raig i volia comptar aquesta escena en contrapicat, des de dalt, des de la perspectiva dels n\u00favols. Ho vaig provar, ho vaig escriure, i m’ho vaig passar tan b\u00e9, que vaig decidir donar-me el perm\u00eds de continuar provant, de continuar jugant, de ficar-me a tot arreu, en tots els llocs on em pogu\u00e9s ficar, liter\u00e0riament parlant, i aix\u00ed va ser com vaig anar trobant i provant les altres veus. De manera molt org\u00e0nica, jo em donava compte de les necessitats de la novel\u00b7la, del que volia comptar i em ficava on em feia falta per a poder fer-ho.<\/p>\n
CR: Bruixes, dones d’aigua, \u00f3ssos, dones perseguides per considerar-les bruixotes, pagesos, bolets, cabres i fins i tot fins a les plaques tect\u00f2niques dansen al ritme d’una narrativa que desborda poesia, Irene. Quines de les veus narratives et va anar m\u00e9s dif\u00edcil de projectar liter\u00e0riament? I quina m\u00e9s f\u00e0cil?<\/p>\n
IS: Si et dic la veritat, no tinc la sensaci\u00f3 que hi hagu\u00e9s veus m\u00e9s f\u00e0cils o m\u00e9s dif\u00edcils que les altres. La veritat \u00e9s que la majoria van sortir de forma molt fluida i de forma molt divertida, jo me les prenia una mica com un joc, entenent el joc com una cosa molt seriosa, per\u00f2 alhora, molt divertida i molt d’atrevir-se, de provar, de ser irreverent a estones, de tirar-me a l’aigua i nedar, i a veure qu\u00e8 passava. Si que \u00e9s veritat que hi ha alguna d’aquestes veus que van necessitar molta m\u00e9s documentaci\u00f3 que unes altres, per exemple jo no s\u00e0via tampoc moltes coses sobre cabirols, vaig haver de fer molta recerca, tampoc sabia moltes coses sobre la formaci\u00f3 dels n\u00favols, o tamb\u00e9 vaig haver d’informar-me molt sobre processos judicials per bruixeria, o llegir molt de sobre la Guerra Civil i el pas de republicans per aquesta zona, o sobre la formaci\u00f3 de muntanyes. Aix\u00ed que van haver algunes veus que van requerir molt d\u2019aquesta feina, per\u00f2, en realitat, \u00e9s una feina que a mi m’apassiona, el fet d’investigar, de fer preguntes, de llegir molt i una vegada jo constru\u00efa un pou de coneixement, al voltant del tema que volia tractar, una vegada que jo tenia tot aquest pou ple de \u201caigua\u201d, que s\u00f3n aquests coneixements, llavors em llan\u00e7ava.<\/p>\n
CR: Amb qual de totes aquestes veus et quedaries per a desenvolupar en un projecte m\u00e9s extens? Per qu\u00e8?<\/p>\n
IS: No s\u00e9 amb quina em quedaria per a desenvolupar en un projecte m\u00e9s extens, crec que hi ha algunes que donarien per a fer un projecte aix\u00ed, crec que hi ha unes altres que tal vegada no, per\u00f2 no tinc pensant en quals em ficaria i em quedaria. En realitat, la idea de la novel\u00b7la era ficar-me una estona en totes, per\u00f2 no deixar que una sola veu narr\u00e9s tota la hist\u00f2ria, sin\u00f3 que la hist\u00f2ria fos constru\u00efda des de molts llocs diferents, per a tamb\u00e9 adonar-me i adonar-nos que cada quin veu el m\u00f3n, ent\u00e9n el m\u00f3n, sent el m\u00f3n i, per tant, \u00e9s capa\u00e7 d’explicar el m\u00f3n d’una manera diferent. Aix\u00ed que la idea de la novel\u00b7la era molt aquesta coralitat.<\/p>\n
CR: Els escriptors, escrivim sobretot per plaer literari, per vocaci\u00f3 i perqu\u00e8 gaudim amb el proc\u00e9s, per\u00f2 per a tu qu\u00e8 ha estat el m\u00e9s divertit d’escriure aquesta novel\u00b7la? Com comentes, has dut a terme un gran proc\u00e9s de recerca previ a la redacci\u00f3 d’aquesta llibre, com ha estat aquest proc\u00e9s? Has gaudit m\u00e9s de la recerca o del proc\u00e9s creatiu? Explica’ns, si us plau, com t’has sentit i com has viscut el proc\u00e9s de creaci\u00f3 literari com a autora.<\/p>\n
IS: Jo no separo molt el proc\u00e9s de recerca del proc\u00e9s creatiu o de redacci\u00f3, a l’inrev\u00e9s, per a mi passen al mateix temps. Vaig buscant, vaig preguntant, vaig investigant, vaig llegint, vaig anant a tots els llocs on necessito anar, metaf\u00f2ricament i no, per a poder escriure el llibre, per\u00f2 alhora vaig escrivint el llibre, i com m\u00e9s escric m\u00e9s caminets de recerca i de possibilitats se m’obren, i despr\u00e9s els prenc i despr\u00e9s continuo escrivint, i, una mica, els vaig retroalimentant aix\u00ed. Per a mi, la part m\u00e9s divertida del fet creatiu d’escriure el llibre, \u00e9s tenir idees, obrir portes i possibilitats, \u00e9s provar-lo, \u00e9s jugar, \u00e9s passar-s’ho molt b\u00e9, \u00e9s investigar i \u00e9s usar tot el que est\u00e0s aprenent, tot el que est\u00e0s, perqu\u00e8 tocant, per a construir una hist\u00f2ria i omplir-la d’idees i de pensament.<\/p>\n
CR: En la hist\u00f2ria apareixen, com diem, dones perseguides per ser considerades bruixotes, ens parles de dones que mantenien un contacte continu amb la naturalesa. Despr\u00e9s de totes les recerques realitzades sobre aquest tema, qu\u00e8 \u00e9s el que m\u00e9s t’ha cridat l’atenci\u00f3 de totes aquestes llegendes sobre dones sabies i perseguides per la societat per considerar-les bruixotes?<\/p>\n
IS: El que m\u00e9s m’ha cridat l’atenci\u00f3 i que m\u00e9s m’ha interessat \u00e9s el fet precisament que no s\u00f3n llegendes, o que les llegendes de bruixes o els contes de bruixes, es basen en fets hist\u00f2rics que van succeir i que van ser molt b\u00e8sties i terribles. Per a mi ha estat molt interessant treballar amb tots els documents hist\u00f2rics reals, que es van escriure al voltant d’aquests judicis, i llegir tots aquests documents, i reflexionar al voltant de la veu i de l\u2019autoria, i del fet que aquests documents que ens han arribat amb els judicis escrits, on es donen els noms d’aquestes dones i es diu el que suposadament elles van dir que havien fet, etc., van ser escrits pels mateixos homes que les van agafar, que les van torturar i que despr\u00e9s les van assassinar, i que, per tant, la hist\u00f2ria d’aquestes dones ens ha arribat a trav\u00e9s del puny i de la lletra d’aquests senyors, i aquesta idea, era una idea que a mi m’interessava molt en pensar i escriure en aquest llibre. Precisament, el que intento fer en el cap\u00edtol de les bruixes \u00e9s donar-los veu a elles, o deixar que siguin elles les que contin la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria.<\/p>\n
CR: El titulo \u201cCanto jo i la muntanya balla\u201d del llibre prov\u00e9 d’un poema d’uns dels personatges que, com tu, \u00e9s poeta, per\u00f2 tu, com a escriptora, com et sents m\u00e9s c\u00f2moda escrivint narrativa o l\u00edrica? Per qu\u00e8?<\/p>\n
IS: No \u00e9s tant que jo em senti m\u00e9s c\u00f2moda en un format o un altre, sin\u00f3 que \u00e9s el projecte, una mica, \u00e9 el que em demana el format. A mi, la novel\u00b7la m’interessa molt, perqu\u00e8 em sembla un format molt el\u00e0stic, un format dins del qual em caben moltes recerques, em caben moltes coses i que em d\u00f3na molta llibertat de joc. Per\u00f2 jo crec que anir\u00e9 veient a mesura que vagin sortint projectes i que tingui ganes d’investigar i de reflexionar al voltant de diferents idees, doncs que forma van prenent aquests projectes, i, en realitat, per exemple, en el capitol de l\u2019Hilari, que \u00e9s el capitol d’un personatge que escriu poemes, va ser un capitol exageradament divertit d’escriure. Jo sempre dic, els poemes de l\u2019Hilari no s\u00f3n els meus poemes. Jo mai hauria escrit aquests poemes, igual que les opinions de l\u2019Hilari sobre la poesia, no s\u00f3n les meves opinions sobre la poesia, per\u00f2 va ser molt divertit envair la seva veu, envair la seva mirada, i escriure des d’aquest personatge.<\/p>\n
CR: Ets dona, ets una professional amb un nivell de preparaci\u00f3 alt, i tens talent, aquesta barreja pot resultar incomoda a unes certes persones que els hi manquen aquestes mateixes caracter\u00edstiques . T’has trobat en algun moment despla\u00e7ada o incomodada pel fet de ser una dona preparada, reconeguda i amb talent en el mercat editorial?<\/p>\n
IS: La veritat \u00e9s que jo, que tingui jo const\u00e0ncia en el mercat editorial, no m’he sentit ni despla\u00e7ada ni incomodada. S\u00ed que m’he trobat com tothom, en algunes situacions, perqu\u00e8 tal vegada amb uns certs deixos de paternalisme, o situacions en les quals, sobretot a nivell de xerrades p\u00fabliques que s\u00f3n renstramitides per Internet, doncs si que he trobat comentaris directament masclistes, d’algunes de les persones que estaven veient des de les seves cases la xerrada o la lectura que est\u00e0vem fent. Una mica aquestes s\u00f3n les coses que jo he notat, o de les quals jo m’hagi donat compte, que no vol dir que no hi hagi o hi ha hagut altres dones que s’hagin trobat amb coses molt pitjors, perqu\u00e8 estic segura que \u00e9s el cas.<\/p>\n
CR: Els escriptors som tamb\u00e9 grans lectors, Quins autors creus que t’han influenciat m\u00e9s en la teva obra fins ara? i Per qu\u00e8? Quina obra ens recomanaries llegir d’aquests autors? Per qu\u00e8?<\/p>\n
IS: Hi ha molt\u00edssims autors que m’han influenciat, la llista \u00e9s molt llarga, dir\u00e9 solament alguns noms. Comen\u00e7ar\u00e9 amb Merc\u00e9 Rodoreda, de la qual crec que, tal vegada, seria molt bona idea comen\u00e7ar a llegir \u201cLa mort i la Primavera\u201d, parlar\u00e9 tamb\u00e9 de Victor Catal\u00e0 i de la seva obra \u201cSolitud\u201d, per\u00f2 tamb\u00e9 parlar\u00e9 de Halldor Laxness i la seva obra \u201cIndependent people\u201d. Tamb\u00e9 per a mi han estat molt importants, per exemple : Faulkner i Virg\u00ednia Woolf, per\u00f2 tamb\u00e9 Salinger, tamb\u00e9 Gabriel Garc\u00eda M\u00e1rquez, tamb\u00e9 Toni Morrison, tamb\u00e9 Dave Eggers i com et deia la llista seriosa molt llarga. Tamb\u00e9 alguns poetes, com Enric Casasses, Penny Goring o Maria Cabrera.<\/p>\n
CR: Fins ara has publicat tres llibres i els tres premiats : el poemari B\u00e8stia (Galerada, 2012) guardonat amb l’Amadeu Oller 2012, la novel\u00b7la *Els dics ( L\u2019Altra Editorial,2027) premiat amb el Documenta 2017 i \u201cCanto *jo i la muntanya balla \u201c(Anagrama, 2019) IV Premi Llibres Anagrama de Novell\u00b7la, a m\u00e9s del Premi de Literatura de la Uni\u00f3 Europea per a Espanya d’aquest any 2020 que s’ha comunicat a penes fa unes setmanes, i pel qual et felicitem. Despr\u00e9s de ser premiada en tantes ocasions, i amb tant d’\u00e8xit en les teves publicacions,consideres que pot ser viable viure de la literatura?
\nIS: No s\u00e9 encara si pot ser viable viure de la literatura, m’agradaria que aix\u00ed fos. Crec que s’hauria de poder viure de la literatura i s’hauria de poder viure de l’art contemporani, o de la m\u00fasica, si un aix\u00ed ho vol, i jo, en realitat, barrejo o treball en projectes que formen part tant de la literatura com de l’art contemporani, i espero poder continuar dedicant tant temps com em sigui possible a aquesta mena de projectes.<\/p>\n
CR: Ets la primera autora catalana que ha estat guardonada amb l’EU Prize Literature 2020 . Qu\u00e8 significa per a tu aquest premi? Creus que t’ajudar\u00e0 al fet que la teva literatura es consolidi en altres pa\u00efsos tamb\u00e9?<\/p>\n
IS: Per al meu aquest premi significa una felicitat molt gran, un honor molt gran. Significa tamb\u00e9 la ratificaci\u00f3 que t\u00e9 tot el sentit del m\u00f3n escriure en catal\u00e0. \u00c9s una cosa que els escriptors que escrivim en catal\u00e0, ja sabem, per\u00f2 que a vegades t’adones que no tothom ho ent\u00e9n, o que en contextos internacionals o espanyols se’t pregunta \u201cCom \u00e9s que escrius en catal\u00e0 i no en angl\u00e8s o en castell\u00e0?\u201d I aquest premi ratifica que cadasc\u00fa ha d’escriure en la llengua que vulgui, la seva, o la que tri\u00ef, i que es pot fer tan bona literatura en catal\u00e0 com en qualsevol altre idioma. M’agradaria molt i em faria molt feli\u00e7 que aquest premi ajud\u00e9s el llibre a viatjar, i a entrar o a con\u00e8ixer altres lleng\u00fces, altres literatures, altres contextos.<\/p>\n
CR: Pregunta gaireb\u00e9 obligada, no sols pel plaer de llegir-te sin\u00f3 perqu\u00e8 estic segura que, igual que jo, molts lectors voldran tornar a llegir-te en breu, aix\u00ed que est\u00e0s treballant en algun projecte del qual ens puguis avan\u00e7ar alguna cosa?
\nIS : S\u00ed que estic treballant en un nou projecte, per\u00f2 no us puc avan\u00e7ar res encara. Necessito continuar treballant en ell, i que aquest una mica m\u00e9s format per a poder comen\u00e7ar a parlar del projecte.<\/p>\n
CR; Moltes gr\u00e0cies per la teva amabilitat, sempre, i pel teu talent art\u00edstic i literari, Irene Sol\u00e0. Gaudeix molt el Premi de la Uni\u00f3 Europea de Literatura que t’han atorgat recentment, i que has estat la primera escriptora catalana a rebre, i si us plau, no triguis a delectar-nos amb la teva bona literatura de nou. Gr\u00e0cies!<\/p>\n