[vc_row][vc_column][vc_column_text]Plou. Diuen que al meu pa\u00eds no sap ploure. I a mi sempre m’ha agradat la pluja. Sembla la mateixa pluja de sempre. Per\u00f2 no, no ho \u00e9s. El temps fa temps que ha canviat. Com tantes altres coses que han canviat sense previ av\u00eds. Semblen les mateixes coses de sempre, per\u00f2 no, no ho s\u00f3n. Potser perqu\u00e8 tot canvia sense avisar, aix\u00ed de cop i volta, com s\u00f3n els canvis sempre. Un dia te’n vas a dormir i l’endem\u00e0 et lleves i tot ha canviat, i llavors tornes a mirar al teu voltant i penses “Des de quan aix\u00f2?” I t’adones que no hi ha un “Des de quan” per\u00f2 si hi ha un “A partir d’ara” i la pluja cau, i cau intensament com abans no havia caigut mai.<\/p>\n
I mires al cel i t’adones del canvi, i que el canvi \u00e9s la naturalesa de les coses, aquella naturalesa que \u00e9s la \u00fanica que esdev\u00e9 segura en el temps. El canvi \u00e9s moviment. El canvi \u00e9s vida. El canvi \u00e9s renovaci\u00f3. El canvi \u00e9s llibertat. El canvi ets tu. El canvi soc jo i que el m’envolta. Potser perqu\u00e8 les persones, les coses, les situacions canvien sense avisar.. I fins i tot la pluja canvia sense avisar. I potser per aix\u00f2 m’agrada tant la pluja, perqu\u00e8 a mi, a mi sempre m’ha agradat la pluja. Ballar sota la pluja. C\u00f3rrer sota la pluja. Jugar sota la pluja. Sentir sota la pluja. Sota la pluja \u00e9s quan soc jo. Potser perqu\u00e8 la pluja \u00e9s aquella llibertat del canvi i quan la pluja em cala ben endins \u00e9s quan sento el canvi i la vida i la llibertat.<\/p>\n
I penso en els versos de Mart\u00ed i Pol, com tantes altres vegades hi he pensat fins ara, i els torno a recitar de mem\u00f2ria :<\/p>\n
“Mira’m els ulls que cap fosca no ven\u00e7.<\/p>\n
Vinc d’un estiu amb massa pluges, per\u00f2 duc foc a l’arrel de les ungles.<\/p>\n
[…] Mira’m els ulls hi pots llegir el retorn\u201d.[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El text reflexiona sobre el canvi constant a la vida, comparant-lo amb la pluja, que cau de manera intensa i renovadora. Tot i que sembla el mateix de sempre, tot ha canviat sense previ av\u00eds. La pluja simbolitza la llibertat i la renovaci\u00f3, recordant-nos que el canvi \u00e9s una part inevitable i essencial de la natura i de la nostra exist\u00e8ncia. L’autora se sent connectada amb la pluja, ja que \u00e9s en aquests moments quan se sent m\u00e9s ella mateixa, quan el canvi es fa palpable i la vida es renova.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6411,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[84],"tags":[185,195,194,202,197,196,192,188,201,191,190,186,199,189,187,193,200,198],"class_list":["post-6417","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-editors-letter-ca","tag-canvi","tag-canvisenseavis","tag-cresixementpersonal","tag-cristinaredondo-ca","tag-editorsletters","tag-escriptoracatalana","tag-identitat","tag-llibertat","tag-martiipol-ca","tag-moviment","tag-natura","tag-pluja","tag-poesia-ca","tag-reflexio","tag-renovacio","tag-simbolisme","tag-versos-ca","tag-vida-ca"],"yoast_head":"\n