Olalla, Robert Louis Stevenson

A la tardor sempre em ve de gust llegir alguna cosa de misteri i d’horror. Aquest any he tornat a gaudir amb diverses lectures del gènere. D’entre totes la històries llegides em ve de gust destacar, per la seva brevetat, la petite nouvelle Olalla de Robert Louis Stevenson, editada en català per la Col·lecció Petits Plaers de Viena (Edicions Viena) i en castellà per Ediciones Invisibles, també en la seva col·lecció Pequeños Placeres.

Per la meva lectura, he escollit l’edició a l’català de Petits Plaers de Viena, per la bellesa de la seva edició: amb les portades decorades en vermell i negre molt  d’acord al gènere, i amb un interior maquetat perquè la lectura resulti agradable a la vista. A més, la bona traducció realitzada per Xavier Zambrano al català, la converteix en un petit must literari.

Olalla és una petite nouvelle, en la qual un soldat escocès, seguint les recomanacions del seu metge, s’allotja en una casa de el Nord d’Espanya per recuperar-se de les seves ferides, l’única condició per poder allotjar-se en aquesta casa allunyada de tot, és que no tingui cap relació amb l’estranya família que habita la casa. Tres persones formen la família de la casa: Felipe el fill, Olalla la filla i la mare malalta dels dos germans. A mesura que passa la història, es descobreix una família silenciosa i estranya, en què impera el distanciament de la societat que els envolta, i el mantenir-se allunyat també de l’hoste que habita temporalment entre ells. Així és com el soldat s’acosta, primer al fill, Felip, i gairebé per casualitat a la mare i a la filla, Olalla, i a l’enamorar-se de la filla, li demana finalment que abandoni la seva família per unir-se a ell, lluny d’aquesta casa . Olalla ho rebutja i prefereix atendre el deure imposat per la seva família, de tenir cura dels seus i romandre al costat d’ells, mentre que l’adverteix al seu amic soldat que és millor que fugi d’aquell lloc, per salvar no només la seva pròpia vida, sinó també la d’ells. Es creuen aquí, escenes amb el vampirisme, i descripcions que ens suggereix que Olalla i la seva família són vampirs, l’autor afegeix punts de vista d’altres habitants de la vila més proper a la casa, de manera que, pel lector no resulta gens estrany la petició d’Olalla al protagonista, i la decisió que finalment prèn el protagonista.

Després de llegir Olalla d’ Stevenson, diria que es tracta d’una petita història molt adequada per llegir a la Tardor, fins i tot en alguna nit de vent fred d’Hivern, però no obstant això, més enllà de la petita delícia d’edició aconseguida per Petits Plaers de Viena Editorial, aquesta història no satifacerá als grans amants del gènere de l’horror basat en el vampirisme, ja que la història en si no aconsegueix assolir la tensió i la intensitat esperada en aquest tipus d’històries. En algun moment s’aconsegueix certa atmosfera de tenebrositat, però no la suficient com per a què la història de per si, em pogués enganxar del tot com a lectora del gènere. Potser pot resultar d’agrat a lectors que no havent llegit molt sobre aquest tema, desitgen iniciar-se amb una petite nouvelle, llavors sí que la recomanaria, però per a lectors que han llegit molt sobre vampirisme amb anterioritat o més novel·la d’horror, no els recomanaria Olalla , perquè els sabria a poc, però no per la brevetat de la història, sinó per la falta d’aquesta intensitat pel que fa a misteri i horror que indicava anteriorment.

Robert L. Stevenson (Edimburg, 1850 – Samoa, 1894) viatjà per tot el món buscant un clima que l’ajudés a suportar la seva tuberculosi. Finalment es va establir a Samoa, al costat de la seva dona Fanny Osbourne. Stevenson és autor d’altres obres reconegudes com a clàssics de la literatura com L’illa de l’tresor o L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *