Contes

De petit li agradava imaginar que l'antic edifici modernista on estudiava música, era un castell encantat, al resguard d'uns altres enmig d'un bosc embruixat. Sempre havia tingut una imaginació desbordant. Quan era gran i tornava a passar per aquell parc, somreia en acordar-se de l'edifici com “el castell encantant enmig del bosc embruixat” de la seva infància. Llavors recordava també als seus amics del conservatori i com, tots junts en ...

En David estava cansat. En arribar al tren només que va tenir esma per pujar el volum de la playlist i a arraulir-se en un raconet, mentre escoltava l’ària ”Amour est un oiseau rebelle” de Bizet en bucle, cop rera cop. Només pretenia descansar mentre el tren d’alta velocitat el retornava a Barcelona. Davant del David va seure la Beth. Desperta i enèrgica. El va mirar i va fer un somriure ...

Cada matí es prenia una xocolata calenta. No podia amb el seu dia a dia, i el fet de prendre's una xocolata calenta li feia mirar la vida amb altres perspectives. A més havia llegit que la xocolata era antioxidant i retardava l'envelliment. Encara que la veritat era que la xocolata calenta no li queia gens bé. Des de la seva última ocupació, sofria diverses dolències físiques, sobretot estomacals. Un ...

Ara que ja havia passat tot, li semblava haver viscut una vida en blanc i negre que els altres sempre negaven viure. A ella, la vida dels altres li semblava un drama. Un drama molt més fort que el seu. Mentre la gent hipòcrita li negava aquell matís dramàtic. A ella li era igual, es veia de lluny que tenia raó i continuava la seva vida diària com si gens ...

Les seves sabates eren negres i planes, amb un botó vermell. Còmodes, però no obstant això, eren de plàstic. No eren de la qualitat adequada. Deia no saber de moda, i es quedava maravillada amb tot allò que l'altra noia li explicava.
Ràpidament es va adonar. Mai podria saber tant de moda com l'altra noia. No podia competir amb ella. Malgrat les coincidències entre elles, no tenien gens que veure la una ...

Era una flor de plàstic que no semblava real. Potser perquè hi havia moments en què semblava falsa i donava una imatge d'alguna cosa que no era real. No era una flor de mentida. Era una flor de debò. Encara que algú va decidir que aquella flor era de mentida. I sense saber del gran caos que provocaria el seu error, va llançar tota aquella bellesa al container de reciclatge ...

Treia la roba de l'armari. Roba bàsica. Mínima. No volia carregar amb tot a coll. Després de tot, després sempre s'acabava vestint igual, amb el més còmode sempre. Amb el temps, havia après que només volia portar amb si l'essencial, el més important només. Omplia el seu equipatge. Doblegava les seves coses amb una obsessió que gairebé fregava la síndrome del trastorn obsessiu compulsiu. Ben guardat tot. Sense asfixiar gens. Això ...

El silenci és el ben més preuat quan vius en una gran ciutat. De vegades usava els auriculars només per deixar de sentir a tota aquesta gent. Odiava el soroll. El silenci relaxava la seva ment, però sobretot, li calmava no haver de sentir aquest gran soroll, de manera que quan arribava a casa, l'única cosa que se li ocorria era no encendre la televisió, ni tampoc posar música, ni ...

Aquest matí un tipus grassonet de barba blanca, vestit completament de vermell, amb cinturó negre i botes negres i amb cara d'agradar-li molt el vi calent, ha robat els somnis de tots els nens del planeta. Més tard el seu representant legal, Ebenezer Scrooge, un ancià executiu de procedència britànica, ha declarat que no solament ha robat els somnis dels nens, sinó també els dels adults, que tot i ser ...