Editor’s Letter

Pronto hará tres años desde que publiqué Clandestina, un thriller de espionaje considerado uno de “Los 20 libros feministas que no te puedes perder” por la Revista Marie Claire, el año de su publicación (2019). Clandestina, mi primer libro, en su año de lanzamiento fue recomendado en la Revista Forbes, Harper’s Bazaar, La Vanguardia, Catalunya Radio, La Ser y tantos otros medios.

Amb el llançament de "Clandestina", m'és gairebé impossible disposar d'un moment per escriure amb calma, encara que sempre aprofito qualsevol cafè inesperat per agafar boli i llibreta, o per anotar idees, que espero pugui materialitzar i desenvolupar, després, amb la calma que requereix la creació literària, aquella calma que necessitem tots els escriptors per escriure millors textos. Ara recordo que després de tota una vida escrivint poemes, contes i articles professionals, ...

“Autumn...the year's last, loveliest smile." John Howard Bryant He començat el meu particular compte enrere per acomidar-me de la Tardor. Crec que és quelcom sense sentit, i que faig per primera vegada: me n’estic acomiadant d’una estació, i no és precisament perquè desitgi acabar aquesta dolça Tardor que estic vivint, sinó, a l'inrevés, voldria que mai acabés. Però hem de ser realistes, com diuen els bons dels Héroes del Silencio, "Parasiempre me ...

Deixa'm que t'expliqui un petit secret: la foscor sempre aguaita, és inútil que la ignoris, sempre està aquí per acorralar-te amb la seva presència. La foscor és una espècie de psicópata, intel·ligent, tenaç gairebé estratega, que sempre s'amaga per després aparèixer per sorpresa. Es converteix en aquesta convidada non grata, que ningú vol que aparegui, perquè acaba aixant la guitarra. De vegades apareix tard, afortunadament molt tard, i en unes altres, arriba ...

Durant la nostra vida pertanyem a diverses tribus. En unes ens trobarem millor que en unes altres. Ens adonem que no pertanyem a una tribu quan ens sentim rebutjat per ella. El nostre estat natural, com a individus, rebutja el rebuig. Així que, per no anar contra natura, ignorem les tribus de les quals per naturalesa som rebutjats, sense malgastar el nostre temps en elles. Canviar d'una tribu a una altra ...

Estimem la vida que se'ns dóna, encara que odiem com la vivim altres vegades. I no obstant això, clamem per una vida eterna, en companyia dels nostres, sense saber que l'eternitat no és agradable mai, encara que la companyia sempre està present, els percebem molt llunyans. Però encara i així estimem. Des del record que ens queda. Estimem. La tristesa es converteix en un acte repetitiu resultat de l'amor incondicional. Estimem. ...

Et tornes de gel quan durant molt temps has estat suportant una tempesta. Gairebé sense adonar-te'n, t'has tornat igual que la tempesta. Airada. Superior. Amenaçadora. Gairebé elèctrica. Has viscut immersa en aquesta tempesta durant tant temps, que creies que formava part de tu. Sense saber-ho, has permès que t'ataqués durant massa temps, tant que, en intentar donar-te una treva, t'has adonat que aquesta tempesta no et deixa avançar, sinó només t'ha ...

El dolor mai és superficial, sempre té alguna finalitat, ens ensenya alguna cosa, però també ens demostra alguna cosa. El dolor mai és en va. Dol més el dolor emocional que el dolor físic.
El dolor físic, el d'alta intensitat, et pot anul·lar com a persona durant hores o fins i tot dies, però si el cos que ho sofreix és realment fort, s'acaba superant i així vencent. El dolor emocional mai ...

La bellesa és perillosa, ens atreu a les seves xarxes i ens fa bategar d'amor només contemplar-la. No hi ha poder major que el de la bellesa ben utilitzada. Per això tots pretenen tenir bellesa, perquè la bellesa ens fa sentir estimats, desitjats, poderosos. Encara que els sentiments que desperta la bellesa van més enllà, i poden ser des d'una tristesa immensa fins a una descàrrega d'adrenalina i oxitocina que ...