Aquest fred hivern ha arribat. Aquest fred hivern que em gela el cor i em deixa la veu ofegada a la gola. No vol pronunciar-se per por de congelar-se en l’exterior del meu cos.

No puc dir-t’ho perquè les teves oïdes estan tapades pel dolor que aquest fred ens causa. I sé que hi ha alguna cosa aquí fora, que ens gela la sang i no ens permet sentir la pell. Ens allunyem del Sol a cada centena de segon que passa, i la nit es fa més fosca amb cada intent de supervivència.
No ets tu, ni tampoc sóc jo. No som nosaltres.

És el gèlid ambient que ens pressiona i ens fa sentir aquest fred. Fred en la distància i el paisatge és tan gelat…nevat pel neguit i el perill a l’oblit. Dolen les baixes temperatures, perquè mai les havíem sentit de forma tan punxant i extrema. Dolen perquè no ens esperàvem aquest fred aniquilador.

El cel sembla net, però està brut i no ens deixa veure amb nitidesa l’horitzó, i aquest fred hivern… aquest fred hivern que ens congela els cossos, ens perpetra el cor i ens destrossa fins a l’ànima amb el seu alè sota zero.