Retrat de Shunkin, Junichirō Tanizaki

Edicions Viena ens ha sorprés a tots amb la publicació de “Petits Plaers” una nova col·leció de novel·les breus (nouvelles), d’autors clàssics dels segles XIX i XX, amb una edició totalment curada i transportable a tot arreu, que segur esdevindrà un amor a primera vista per als lectors més bibliòfils i exigents.
Entre aquests autors clàssics, trobem l’autor japonès Junichirō Tanizaki (1886-1965) un dels autors asiàtics que amb més força combina l’antiga tradició japonesa i les influències occidentals. Tanizaki escriu amb una bellesa absoluta sobre les relacions humanes i resulta un autor de lectura gairebé obligada si volem descobrir els clàssics de la literatura japonesa, sobretot si també tenim en compte que va ser censurat a principis del segle XX per tractar temes com el fetixisme, el sadomasoquisme, el travestisme o les relacions cruels i destructives com la que descriu a “Retrat de Shunkin”.
La novel·la breu “Retrat de Shunkin” ha estat inclosa a la col·leció “Petits Plaers” de Viena Edicions, i ens narra la relació entre dos personatges centrals: la Shunkin, una noia benestant de Kyoto, i el Sasuke, el seu criat, a través d’una història d’amor entre els dos.
Junichirō Tanizaki es fa servir d’una veu narrativa externa a l’acció per explicar-nos la història d’amor: “Els detalls que segueixen, que com és natural no consten a la Biografia…” ( pàg.72), i, que a voltes, juga amb el que llegeix posant en dubte que allò que narra esdevingués de veritat o no, provocant una lleugera sensació de misteri en el lector.
Tot i així, la relació narrada és una relació d’amor perversa on el Sasuke, com a criat lleial, és constanment humillat per la Shunkin, mentre que el Sasuke continua completament fidel servint a la seva senyora Shunkin, iniciant amb el pas del temps una relació d’amor entre els dos que arriba al seu moment de màxima felicitat quan el Sasuke es queda cec, a l’igual que la Shunkin ho ha estat tota la vida : “Asseguts l’un davant de l’altre en silenci, en Sasuke va notar com a dins se li començava a desenvolupar el sisè sentit que només tene les persones cegues, i va poder endevinar que en el cor de la Shunkin no hi havia sino un sentiment de gratitud. […] Però ara en Sasuke va notar que el cor de la Shunkin i el d’ell s’unien per primera vegada i es movien en una mateixa direcció” ( Pàg.120).
“Retrat de Shinkun” va ser escrit per Tanizaki al 1934, una història on sentim l’atmosfera de la tradició japonesa que és totalment present, però també podem sentir present la busqueda de la llibertat de la dona, més propia del món occidental : “Ja us vaig dir l’any passat que no penso casar-me” ( Pàg. 64). Tanizaki ens descriu a la Shunkin com una dona egoísta, malhumorada, ambiciosa i, al mateix temps, radiant de bellesa que manipula al pobre i humil del Sasuke, amb les seves humilacions i el seu maltractament psicològic.
En un moment final de la història, la Shunkin pateix un accident causat per un personatge puntual secundari, que el lector desconeix qui és, però que l’autor presenta com un possible enemic de la Shunkin pel seu éxit social, com a professora de musica i com a dona amb una bellesa destacada:“Ella mateixa havia sembrat les llavors de la seva pròpia desgràcia” ( Pàg.110) i que desencadena en la Shunkin una agreujament en el seu complexe d’inferioritat i un agreujament de la vanitat de bellesa que la protagonista femenina presenta al llarg de tota la trama, fins al punt que l’indueix a que pateixi una ceguesa permanent ell també. Tanizaki descobreix així al lector una Shunkin molt més pervesa i egoísta que la presentada incialment, i a un pobre Sasuke pel que el lector n’acaba sentint compassió. Se’ns mostra aqui un Tanizaki magnífic, a on amb una història japonesa molt senzilla però, al mateix temps, molt profunda,fa reflexionar al lector sobre, no només la crueldat, sinò també sobre el poder i la bellesa de la força de l’amor.
Amb la publicació al català de “Retrat de Shunkin” de Junichirō Tanizaki per Edicions Viena, traduït de forma exquisita al català per Albert Nolla, ens deleitarem amb una història clàssica, en aquest cas de la literatura japonesa. Una trama totalment representativa de la narrativa de Tanizaki, que a través d’una qualitat literària ens transmet una història d’amor amb sabor agredolç, però que amb l’actractiu format de presentació triat per Edicions Viena continua respectant la qualitat a la que ens té acostumat l’editorial, i que ens permet continuar gaudint gratament del plaer lector amb la col·leció que fa honor al seu nom “Petits Plaers”, no només per la selecció de qualitat d’autors clàsics i nouvelles destacades seleccionades sinò també pel seu petit i atractiu format de presentació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *