Dia de la Dona Treballadora i penso en Àrtemisa, Deessa Grega de la Caça, que casualment sortia a caçar amb el seu arc i la seva fletxa, que li va donar Zeus, però també amb sis gossos que li va donar Pan, Déu dels Boscos. Curiós que fossin homes, i només els homes, els que proporcionaven les armes per a treballar.

Penso també en el conte de la Ventafocs, que només la volien treballant a casa treien la brutícia d’altres dones, que “dolentes” les dones, i que casualment va ser “alliberada” per un home que li va posar un calçat delicat de cristall. Curiós? Veritat?

Ja posats en la fantasia dels contes i les mitologies, penso en Malèfica, Cruella de Ville, la Madrastra de Blancaneu, Ursula de la Sireneta, o fins i tot la Reina de cors d’Alicia al País de les Meravelles. Penso en Medusa, en Lillith, Cleopatra, o fins i tot Morgana. Que dolentes totes aquestes dones ! Veritat? Curiós, tot això, curiós.

Penso en Toni Morrison, en Shirley Jackson, en Ursula K. Le Guin i en tantes altres escriptores que van haver de demostrar que eren bones escriptores davant el sector literari dominat pels homes de la seva época.

Toni Morrison va aconseguir ser Premi Nobel de Literatura en 1993, primera dona negra que va guanyar un premi d’importància que sempre s’havia donat als blancs, tan sols set dones blanques l’havien aconseguit abans que ella : Selma Ottilia Lovisa Lagerlöf, primera dona a aconseguir el Premi Nobel de Literatura (1909), li va seguir Grazia Deledda ( 926), Sigrid Undset (1928), Pearl Buck (1938), Gabriela Mistral (1945), Nelly Sachs (1966) i Nadine Gordimer (1991). !Només quinze dones han estat premiades amb el Nobel de Literatura , fins ara, en total, les escriptores que van poder gaudir de l’honor després de Toni Morrsion van ser: Wislawa Szymborska (1996), Elfriede Jelinek ( 2004), Doris Lessing ( 2007), Herta Müller (2009), Alice Munro ( 2013), Svetlana Alexievich (2015), Olga Tokarczuk ( 2018), Louise Glück (2020), i Annie Ernaux (2022).

Shirley Jackson va alternar el seu treball com a dependenta en uns grans magatzems mentre publicava els seus primers contes en revistes, on dominaven els contes d’altres homes com John Cheever o John Updike, i on ella va haver de lluitar contra el seu encasellament d’escriptora per a dones, mentre els seus textos eren d’una qualitat tan destacable com la d’altres escriptors homes, però que uns altres pretenien menystenir per publicar en revistes femenines. Quanta feina feta, estimada Shirley.

Ursula K. Le Guin va ser la primera dona a escriure una ciència-ficció no centrada en les màquines i en la tecnologia espacial de la seva epoca, innovant i escrivint una ciència-ficció que anava més enllà , mai més ben dit, i aprofundint en conceptes antropològics i de denúncia socio-politica, textos feministes, textos basats en la filosofia Tao i tot a través de les seves històries en l’espai o de , per exemple, en Els contes de *Terramar, en els quals també l’escriptora J.K. Rowling es va basar per a escriure Harry Potter. Cap home escriptor havia escrit ciència-ficció abans com ho va fer Ursula K.Le *Guin.
També podriem parlar de J.K. Rowling, però d’ella també us vaig parlar en anys anteriors.
Quanta bona feina feta per totes elles.

Penso també en moltes de les dones que he conegut al llarg de la meva vida. Dones lluitadores, treballadores esgotades, fisicament i emocionalment per l’esforç, però incansables en el treball : mestresses de cases, professionals en el seu sector : policies, detectius, doctores, psicologes, infermeres, netejadores de la llar, actrius, cantants, escriptores, artistes, fotogràfes, musiques, agents literàries, editores, administratives, recepcionistes, professores de universitat, professores de guarderia, professores de col·legis, instructores de ioga, mestres, cientifiques i enginyeres, astronautes, polítiques, alcadesses, regidores i directores, tècniques, bomberes, agricultures, madames i treballadores del sexe, penso en totes elles. Penso en mares, solteres amb fills, solteres sense fills, veïnes, companyes de treball, àvies, ties, cosines, germanes, amigues, núvies, amants.

Totes elles.

Penso en elles, en nosaltres. I em fa mal i em sorprèn que encara hàgim de, com Àrtemis, usar “les nostres armes” i llançar fletxes reivindicatives com les que avui ens sentim obligades a llançar, per a reclamar el nostre lloc en la societat, just, solidari, equitatiu, ni per damunt ni per sota, al cap i a la fi, igualitari, esperant que algun dia no sigui necessari aquesta lluita contínua, constant, esgotadora del 8M, Dia Internacional de la Dona.