Com és a dalt, és a baix. Com és a dins, és a fora.

La nostra força interna com a dones i el nostre poder de transformació al llarg de la història són innegables. Hem exercit rols crucials en la societat, sovint determinants per a l’èxit dels homes. “Darrere d’un gran home sempre hi ha una gran dona”, diu la dita. Tanmateix, mentre ens armàvem de paciència i valentia per ocultar o camuflar els nostres talents, ells ens assenyalaven de bruixes, boges o, simplement, equivocades.

Tot i això, la història és plena de dones que han aconseguit canvis transcendents en diversos àmbits: la recerca científica, la política, la lluita pels drets, l’art, l’espiritualitat, les finances… Dones que, amb la seva intel·ligència, valentia i determinació, han marcat el rumb del món: Cleòpatra, Hipàtia d’Alexandria, Eva Perón, Joana d’Arc, Marie Curie, Jane Goodall, Eleanor Roosevelt, Indira Gandhi, Rosa Parks, Angela Merkel, Maya Angelou, Virginia Woolf, Coco Chanel, Jane Austen, Amelia Earhart, Frida Kahlo, Mary Shelley, Malala Yousafzai, Simone de Beauvoir, Maria Callas, Greta Thunberg, Valentina Tereshkova.

Com és a dalt, és a baix.

És cert que el poder col·lectiu de les dones està en augment, però no és cert que ens ho posin fàcil. Com a dona amb experiència en gestió política i empresarial, sempre he cregut que el canvi ha de ser promogut des dels governs perquè pugui aplicar-se a la resta de la població. Tot i això, també estic convençuda que el veritable canvi neix des de dins de cada individu i es projecta en l’entorn que l’envolta.

Com és a dins, és a fora.

Sempre he cregut que hi ha una gran hipocresia en l’aplicació de les polítiques socials. De res serveixen les manifestacions per la igualtat si els responsables públics actuen des de la hipocresia del poder. És en el dia a dia, en les distàncies curtes, on es fa evident que encara necessitem polítiques d’igualtat autèntiques. No només per combatre la desigualtat de gènere en totes les àrees de la societat, sinó també per prevenir-la en les generacions futures, aquelles que algun dia ens lideraran.

Es repeteix constantment que es treballa per erradicar la vulnerabilitat per raó de sexe o gènere en els programes polítics i en els manuals corporatius de les empreses, però… com s’apliquen aquests programes en la realitat? Mentre hi hagi dones degradades pel seu gènere, continuem fracassant com a societat. Estem aplicant la igualtat de gènere a costa d’altres desigualtats? Estem deixant enrere altres grups en situació de vulnerabilitat per factors socials i econòmics? Mentre generalitzem en les nostres polítiques d’igualtat sense atendre les realitats concretes, haurem fracassat.

Actuem realment mitjançant polítiques efectives i socialment responsables? Cada any, els mitjans especialitzats en economia i finances publiquen llistes de les dones més influents del món. Però, si analitzem amb detall, ens adonem que aquestes dones són una entre milers. Una entre molts homes en el poder. Una entre moltes dones que van quedar enrere pels sostres de vidre, les injustícies socials, la manca d’oportunitats econòmiques.

Una entre moltes. Una entre molts.

Deixeu-me dir-vos: això no és igualtat. És la prova que la desigualtat continua latent. És l’evidència de la manca de respecte cap a la dona, de les injustícies per raó de gènere. És el reflex de tot allò que vivim diàriament les dones i que, per por, moltes vegades hem optat per silenciar.

Analitza el teu entorn, la teva trajectòria professional i personal. Si ets dona com jo, estic segura que, en més d’una ocasió, també has estat víctima d’aquest sistema.

Com és a dalt, és a baix. Com és a dins, és a fora.

De res serveixen els discursos pro-dona si el canvi no es percep des de l’interior i no es reflecteix en el nostre entorn més immediat. De res serveixen dies com avui si cada any ens veiem obligades a reivindicar el mateix.

Com a DONA, aposto per una vida justa per a nosaltres.
Com a DONA, aposto per una vida en què els nostres drets no siguin vulnerats, sigui quin sigui l’escenari o el moment.
Com a DONA, aposto perquè el desig de no haver de celebrar més el 8M deixi de ser una utopia i esdevingui una realitat.