Endavant dona, sempre endavant

Mai he entès la distinció de gènere en l’àmbit literari, perquè aquells que de veritat valorem la literatura, mai analitzarem si és autora o autor qui hagi escrit un text, sinó valorarem l’obra per si mateixa, per la seva qualitat literària i pels valors que ens pugui aportar, però mai, si realment s’estima la literatura, i es té respecte pel que una composició literària suposa, mai es valorarà una obra pel gènere de qui l’hagi escrit. Una obra literària no funcionarà mai millor o pitjor per haver estat escrit per una escriptora o per un escriptor, això hauria de quedar-nos molt clar a tots.

No obstant això, sóc conscient que no tots aquells que es declaren incondicionals de la literatura pensin en aquesta neutralitat d’autoria que se li ha de donar a la creació literària en el moment de la seva valoració, i d’aqui que ens veiem obligades a seguir amb la necessitat d’utilitzar hahstags com #LeoAutorasOct que ha derivat en el #LeoAutorastodoelaño, o en el conegut #ReadWomen o #ReadMoreWomen, i, tot i que, personalment com a escriptora, no m’agrada utilitzar-los perquè fa evident encara més aquesta situació de desequilibri en la qual clarament les dones som sempre inferioritzades, crec que és necessari socialment, per reivindicar la bona feina de les dones escriptores, davant la contraproduent infravaloració cap a la literatura escrita per dones. El mateix succeeix amb el Día de las Escritoras, celebrat avui.

Sense pretendre-ho, aquest any m’he descobert a mi mateixa, llegint més dones escriptores que homes escriptors, però no perquè hi hagi seleccionat el gènere a l’hora de seleccionar el llibre, sinó perquè el llibre que buscava, casualment escrit per dones, m’aportava molt més, o m’atreia més en aquest moment, que altres títols en el mercat. Així aquest any he descobert a autora meravelloses, no importa el tipus de llibre, perquè des d’assaig, poesia o fins i tot referint-me a literatura molt més comercial.

Molts diran: “Està molt de moda la dona escriptora, hi ha com un “boom d’escriptores “normal que llegeixi més escriptores ara” i tornarem a caure en l’error del gènere, però la veritat, és que no he llegit només autores que siguin novetat literària en el mercat, sinó que he llegit també autores consolidades que formen part de la història de la literatura, com ara Ursula K. Li Guin, Virginia Woolf, Shirley Jackson, Simone de Beauvoir …

Acostumo a tenir converses literàries amb els meus amics, col·laboradors, lectors, etc … I en una de les converses literàries amb Katiuscia Darici, traductora del meu llibre “Clandestina” a l’italià, em recomanava llegir a una escriptora que era per a mi desconeguda fins ara: Luna Miguel, autora d’ “El coloquio de las perras “ ( publicat amb l’editorial Capitan Swing) .

Recordo que la setmana passada em vaig passar per una de les meves llibreries habituals de la meva ciutat, la llibreria “La Temeraria” de Terrassa, i a  més de recollir el meu exemplar de “Brujas” escrit per  Mona Chollet ( Megustaleer) i que ha estat un éxit brutal, i dur-me el llibre de poesia “Dins del roure dorm el tro” del poeta terrassenc Pep Cortés ( Tushita Edicions), em vaig topar amb el llibre de la Luna Miguel, i vaig decidir endur-me’l també a la meva biblioteca, seguint les recomanacions de la meva traductora en llengua italiana.

Bé, doncs a través del llibre de Luna Miguel, estic descobrint una infinitat d’escriptores de parla hispana que han estat “silenciades” pel sol fet de ser dones, o que simplement han estat destinades a estar a l’ombra per ser “esposes de “o ser dones molt diferents a les dones de les èpoques en què van viure, per ser dones amb visió de futur, molt més avançades a la seva època … la veritat és que llegint a Luna Miguel, també descobreixo el moviment #Metooescritoresmexicanos o #Metooescritores, on inicialment escriptores mexicanes denunciaven les desigualtats (diguem-li així) viscudes en el sector editorial al seu país. No cal dir que em declaro fan, molt fan de Luna Miguel a partir d’aquestes lectures i aportacions culturals a la meva vocació literària. Però, també és veritat, que aquestes lectures al voltant de la situació viscuda pel sol fet de ser dona em duu a una reflexió gairebé subratllada en fluorescent, majúscules i ben resplendents tal llum de neó per l’alarma que em desperta: Ens trobem amb les bruixes de què parlava Silvia Federici al seu assag “Caliban y la Bruja”? O les que també comentava Mona Chollet en el seu exitós llibre “Brujas”? Aquesta eterna caça de bruixes que també estem destinades a viure sigui quina sigui l’època i sigui quin sigui el sector on treballem.

Reflexionem sobre això, tot i que sabem que encara ens queda moltes fogueres per apagar, seguim endavant, com ens diem entre la meva traductora i amiga Katiuscia Darici i jo en les nostres converses diàries, inspirada per la meravellosa Carmen Martín Gaite en la seva novel·la “Nubosidad Variable” : “Endavant dona, sempre endavant” .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *