thriller novela negra libri gialli

Fills de la Tardor

“Autumn…the year’s last, loveliest smile.”
John Howard Bryant

He començat el meu particular compte enrere per acomidar-me de la Tardor. Crec que és quelcom sense sentit, i que faig per primera vegada: me n’estic acomiadant d’una estació, i no és precisament perquè desitgi acabar aquesta dolça Tardor que estic vivint, sinó, a l’inrevés, voldria que mai acabés. Però hem de ser realistes, com diuen els bons dels Héroes del Silencio, “Parasiempre me parece mucho tiempo. Parasiempre. No hay nada parasiempre“. Tampoc és que odiï especialment l’Estiu, però, sincerament, em sento més còmoda en el fred que en el calor.
Fa uns dies, en una d’aquestes tardes fredes d’estiu, bromejava amb un amic perquè em deia que estava acostumat al fred perquè era “Fill del fred”, estranyada li vaig preguntar que m’ho expliqués millor, vaig témer que em sortís amb alguna història d’origen nòrdic xul·la, però, desgraciadament no va anar així, i per a la meva sorpresa em va respondre amb total senzillesa “Vaig néixer al Novembre”, va ser llavors, quan divertida amb l’etiqueta li vaig respondre “Vist així jo sóc Filla de la Tardor, vaig néixer a l’Octubre, i també sóc més de fred”. Em va semblar divertida l’etiqueta “Filla de la Tardor”, mai l’havia percebut ni pensat així, com si d’una tribu urbana a l’estil de Sons of Anarchy es tractés: “Fills de la Tardor“.
No sé si és el començament del fred, amb els matins lànguids que refresquen més del compte, o si són les tènues pluges del capvespre, o potser aquelles intenses nits de tempestes, no sé, potser les estrenes de terror al cinema tan habituals a la Tardor, o aquesta obsessió editorial de, any rere any, voler rellançar al mercat literari tots els clàssics del terror per a Halloween, o, si es prefereix, per a la Castanyada, o el Dia dels Morts, o potser sigui aquesta barreja de cultures en aquests dies de tradicions relacionades amb el més enllà, exactament no sé el que és, però crec que hi ha alguna cosa en la llum de la Tardor que té una bellesa mística. Hi ha alguna cosa en aquesta llum suau que l’envaeix tot i ho dota amb una bellesa singular, i no ho dic perquè jo hagi nascut a la Tardor.
La cultura popular s’empenya en relacionar la Tardor amb la mort, però crec que la Tardor té més de vida que de mort. D’acord, que tots sabem que no hi ha Ying sense Yang, però, en concret, crec que hi ha molt més vida latent en aquesta mort definitiva de la Tardor del que a simple vista ens volen fer pensar.
Serà que començo a assumir això de sentir-me pròpiament “Fills de la Tardor”, sincerament m’agrada, per això d’haver nascut a l’Octubre, però també m’agrada tenir aquesta vibració de que l’inici de la Tardor és per a molts com les campanades d’un nou començament. Em dóna la sensació de que, en alguns casos, Setembre roba les funcions i es converteix en un segon Gener a l’any, i, encara que no sonin, sembla que sonessin “unes segones campanades” com si fos el tret de sortida d’una Marató per començar nous projectes , i així, quants més millor, tots en devesall. Potser aquests projectes en molts casos quedin oblidats en el temps, o pissotejats i embrutats com queden les fulles seques que cauen dels arbres a la Tardor, però, i aquesta il·lusió que ens regala per uns dies o, potser, només per uns moments?
No em diguis que no és bonica la Tardor i té aquest toc essencial que deia Camus “Autumn is a second spring when every leaf is a flower”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *