Des de l’autenticitat, perquè mai no vaig tolerar la falsedat.

Mai m’ha agradat projectar allò que no és. No m’agrada sentir dir que hi ha amor, estabilitat o relació quan sé que tot això ja no existeix, quan ja no és veritat.

No cal forçar la realitat quan tot cau pel seu propi pes.

Actuo des de la inèrcia interior, des de l’impuls del cor, des de la reflexió coherent; no des de la imatge exterior ni des de l’aparença social.

No necessito demostrar res als altres. No necessito projectar-me en ningú.

La calma interior només és possible quan l’ànima està en pau,
i això només passa quan hi ha coherència entre el sentiment real i allò que fem.

No, no me’n vaig de vacances amb tu si ja no sento res per tu.
No, no et diré “intentem salvar aquest onatge” si no m’agrada com navegues.

Deixa’t de màscares ambigües. Sigues valent i admet el que l’ànima reclama.

Reconeix la teva pròpia identitat. Allunya’t de qui et roba la veritat.

Són moltes vides viscudes… De debò que no en recordes cap?

Reconeix la teva pròpia identitat.

Allunya’t de qui et roba la veritat.

Fuges de qui manipula la teva felicitat.

Sigues coherent amb el teu sentiment més radical.

Prou màscares.
Prou soroll.
Només veritat.

La identitat no es negocia. Simplement, no s’oblida.