Iván Baeza. Escritor.
Iván Baeza (Madrid, 1977) va obtenir amb la seva primera novel·la “I la terra es va moure sota ells” (2017) l’III Premi Platja de Ákaba. Ha publicat el poemari a dues veus Dir un «t’estimo» (2018) al costat de la poeta, escriptora i editora Noemí Trujillo. A més, ha participat en més d’una vintena d’antologies entre poesia i relat i en la revista de creació literària Altres Paraules. Forma part també del poemari Introducció al blanc (2019).
Actualment acaba de publicar Todo lo que no tendremos amb Larrad Edicions, novel·la que aprofundeix en els prismes més intensos dels personatges per a transportar-nos a una història situada en el si d’una família de l’Espanya dels anys 30.
CR: Iván, has escrit Tot el que no tindrem amb Larrad Edicions, el teu últim llibre de narrativa, però prèviament ja havies publicat altres obres. Què representa en la teva obra literària aquesta última publicació?
IB: Per a mi aquesta novel·la ha suposat un gran creixement com a escriptor. Tot el que no tindrem presenta una trama molt elaborada amb uns personatges carregats de realitat que van creixent segons es va desenvolupant la història.
El temps i l’experiència ens tornen més exigents amb nosaltres mateixos i amb el que fem, i crec que això es pot veure en aquesta novel·la. Jo diria que fins al moment és la meva obra literària més madura.
CR: Com a escriptor Quins reptes has trobat, respecte a la lírica, en enfrontar-te a la redacció de Todo lo que no tendremos (Larrad Edicions)?
IB: El procés creatiu de la poesia és completament diferent al de la narrativa. Per a mi la poesia és la forma més directa i sincera que té un autor d’expressar sentiments, crec que és molt més íntima, i arriba i es plasma com una fogonada. La narrativa, i en aquest cas la novel·la, és una cosa molt més complexa, té un procés creatiu més llarg en el qual has de desenvolupar una trama i posar-te en el lloc dels teus personatges, agafar-los de la mà i recórrer amb ells el camí d’aquesta història que et *bulle al cap. Potser aquest és el major repte respecte a la poesia.
De totes maneres, la meva manera d’escriure sempre té cert toc poètic. Crec que qualsevol cosa es pot comptar d’una manera bonica i que això sempre enriqueix a l’obra.
CR: Si haguessis de definir amb una paraula el teu últim llibre amb quina paraula ho faries? Explica’ns, Per què?
IB: Secrets. En aquesta història tots els personatges guarden secrets: passions ocultes, intrigues familiars, passats maquillats, un do sobrenatural, morts que pesen sobre consciències, misterioses aparicions, una fortuna amagada, set de venjança…, uns secrets que es convertiran en els eixos les diferents trames que es van entrecreuant fins a arribar al vertiginós desenllaç.
CR: En aquesta novel·la tenim com a eix central la família Castrillo i entorn a ells gira tot, què ens destacaries d’aquests personatges que donen vida a la història?
IB: Les autèntiques protagonistes de Tot el que no tindrem són les dones: les germanes *Castrillo i dues de les seves criades. Aquestes seran unes dones valentes i avançades al seu temps que hauran de lluitar per tirar endavant en un món advers. Al llarg de la novel·la hauran de renunciar a moltes coses, d’aquí «Todo lo que no tendremos», però no deixaran d’intentar aconseguir la felicitat.
CR: Com bé dius, en la història es concedeix més importància als personatges femenins, Amb quin personatge de tots ells escriuries una altra novel·la? Per què?
IB: Crec que amb Agnes Castrillo. És un dels personatges que més evoluciona al llarg de la novel·la, comença sent una nena en la primera part que succeeix en 1930 i es converteix en una dona en la segona part que es desenvolupa en 1936. M’agraden molt els personatges complexos que evolucionen i creixen. Una altra cosa que m’encanta d’Agnes és que té un do especial, al qual anomenen gràcia, i que li permet mantenir una relació molt bonica amb els animals. Agnes serà capaç de sanar amb les mans i veure el futur en els ulls dels moribunds però pagant un alt preu per això. Al llarg de la història haurà d’acceptar el seu do per a poder ajudar-se a si mateixa i als altres.
A més, per a mi és especial perquè em vaig inspirar en la meva besàvia Julia per a donar-li vida. L’escena amb la qual comença la novel·la està basada en la història que em contava el meu pare de com la família de la seva àvia va descobrir que aquesta tenia gràcia a les mans.
CR: Explica’ns quins moments del llibre creus que pot cridar l’atenció dels lectors Quin tema tractat destacaries de tota la història que ens narres?
IB: La novel·la té una potent càrrega emocional però no deixa de ser una novel·la d’intriga en la qual tots els personatges guarden secrets que s’aniran revelant a poc a poc amb importants girs argumentals al llarg de la història. En aquesta novel·la res és el que sembla, ni els bons són tan bons, ni els dolents tan dolents. M’agraden molt els personatges que caminen sobre la corda fluixa, aquests que podem estimar en uns moments i odiar en uns altres. Em sembla que són els més reals. I crec que on el lector gaudirà més d’ells serà en els moments de gran tensió que envoltaran als assassinats i en les escenes més apassionades.
Amb aquesta novel·la volia parlar sobre el que és capaç de fer l’ésser humà amb la condició de ser feliç o d’aconseguir allò que creu que li farà feliç.
CR:A quin tipus de lector/a recomanaries llegir la teva novel·la? Per què?
IB: A tot el que busqui en una novel·la d’intriga amb ritme àgil i altes dosi de passió. Més si l’atreu una època tan interessant com són els anys 30 de la nostra història.
CR: Situem la novel·la en 1936, en els anys 30, com comentes Què va ser el que et va fer triar aquest període de la història d’Espanya per a narrar la teva novel·la? Què va ser el que més treball et va donar en el moment de documentar la novel·la?
IB: Quan vaig començar a treballar en la novel·la abans d’escriure-la em vaig adonar que, perquè fos creïble el que succeïa en la devastadora escena final i pogués passar desapercebut per a les autoritats, havia d’ocórrer alhora que una cosa molt més terrible i d’un gran abast. Després de molt pensar, vaig decidir que seria una bona opció el dia que va esclatar la Guerra Civil. Per això la novel·la acaba el 18 de juliol de 1936.
Situar temporalment una novel·la en un temps que no és el teu comporta un treball important de documentació. Vaig haver de llegir molt de sobre el Madrid de l’època i alguns personatges històrics dels quals es parla. Tots els elements als quals es fa referència estan contrastats, des de noms de carrers, línies i parades de tramvia, estrenes de sarsueles, cobles, art, porcellana, la localització de la Casa Austin i un llarg etcètera. El treball de documentació previ va ser llarg però també em va donar moltes satisfaccions.
CR: En relació a la pregunta anterior, creus que l’eix de la història narrada canviaria molt si estigués situada en una Espanya actual?
IB: La novel·la parla d’emocions i sentiments universals, i per això sempre vaig pensar que podia estar situada en qualsevol moment històric, fins i tot a l’Espanya actual. Però quan vaig començar a escriure-la em vaig adonar que havia estat un encert la ubicació temporal triada perquè em permetia parlar amb més facilitat d’alguns dels temes que eren presents en l’obra com la lluita de classes o les relacions entre criades i senyores. De totes maneres, l’eix de la història hauria estat similar d’haver-la desenvolupat en l’actualitat, per sort o per desgràcia l’ésser humà no ha canviat al llarg dels temps: l’amor, el desig, la lleialtat, la cobdícia, la gelosia, l’enveja i la set de venjança li continuen movent.
CR: Cada capítol comença amb un petit poema, explica’ns Com et va sorgir la idea? Per què un poema?
IB: El protagonista masculí de la novel·la és un metge vienès enamorat de la poesia, la psicoanàlisi posarà potes enlaire la vida de les germanes *Castrillo. Em va agradar la idea d’encapçalar cada capítol amb un poema escrit per ell que parlés dels seus sentiments més directes i que tingués relació amb el contingut d’aquest capítol. En cap moment es fa referència al fet que els poemes són seus però estic segur que més d’un lector s’haurà adonat d’això. A més, era una manera de portar a la novel·la la meva passió per la poesia d’una forma coherent i espero que original.
CR: Iván, Tot el que no tindrem (Larrad Edicions) representa 620 pàgines de lectura, quant temps de recerca prèvia i d’escriptura posterior representa escriure un llibre així d’extens?
IB: No podria dir-ho amb exactitud però crec que em va portar més de dos anys, comptant la recerca, l’escriptura i les diverses revisions.
CR : Sobre l’edició del llibre realitzada per *Larrad Edicions, destacar la qualitat de l’edició però també la maquetació, i sobretot, el meravellós collage de portada a les mans de la creativa Teresa Cucala, crec que tens alguna cosa que explicar-nos sobre aquesta col·laboració, perquè tu ja admiraves a aquesta artista abans de col·laborar amb la publicació de Tot el que no tindrem. Explica’ns Iván Com va néixer aquesta col·laboració? Va ser una casualitat?
IB: Jo vaig conèixer el treball de Teresa Cucala fa molts anys en Instagram quan encara no havia aconseguit publicar res, em va impactar tant i em va semblar tan bo que vaig pensar: «Si algun dia em publica una editorial important tant de bo aconsegueixi que Teresa *Cucala em faci la portada». Vaig començar a seguir-la i anys després, quan amb la meva primera novel·la vaig guanyar el premi de l’editorial dels escriptors Noemí Trujillo i Lorenzo Silva, vaig contactar amb ella i li vaig enviar un exemplar de la novel·la. Teresa, que a més d’una gran artista és una persona d’una qualitat extraordinària, em va regalar una de les seves làmines i a partir d’aquí no deixem de seguir mútuament els nostres treballs. *Larrad Edicions cuida moltíssim els llibres, fa unes edicions precioses amb portades d’il·lustradors nacionals de primera línia, alguna cosa que a mi em sembla molt important en una editorial. Quan em van dir que volien publicar Tot el que no tindrem i em van preguntar si tenia preferència per algun artista perquè fes la portada jo els vaig suggerir, ple d’il·lusió, a Teresa *Cucala. *Larrad Edicions va contactar amb ella, li van proposar el treball i el meu somni s’ha fet realitat. El resultat és espectacular.
CR: Has publicat diversos llibres, però Quins autors sols llegir com a lector? I de tots ells quins creus que t’han influenciat més en la teva trajectòria literària?
IB: Jo com a lector sóc molt eclèctic, salt de la novel·la d’intriga a la intimista, o a la poesia, i m’agrada molt descobrir autors que no he llegit fins al moment. Podria dir que dels autors clàssics el que més m’ha influït és *Wilkie *Collins que és considerat com el precursor de la novel·la negra. Per a mi també ha estat molt important Stephen King perquè les seves novel·les van ser les primeres que vaig llegir després dels llibres infantils i gràcies a ell es va endinsar en mi la passió per la lectura que em portaria a voler escriure. Altres autors que m’han influït molt han estat *Sándor *Márai, David *Foenkinos i Carmen Amoraga, els tres d’una sensibilitat extrema. En l’àmbit de la poesia he tingut la sort de créixer com a autor al costat de la meva amiga Noemí Trujillo que és una de les millors poetes que actualment tenim a Espanya.
CR: Una pregunta potser indiscreta, però potser interessant per als més lectors, quin llibre estàs llegint ara? Per què ho vas triar? Ho recomanaries?
IB: Ara mateix estic amb Dues germanes, l’última novel·la de David *Foenkinos que s’acaba de publicar. La vaig triar perquè *Foenkinos és un dels meus escriptors de capçalera, rares vegades defrauda. La seva manera d’escriure té una intensitat commovedora i sap utilitzar els recursos estilístics com ningú. Forma imatges potents amb frases senzilles que impacten, carregades de sensibilitat i bellesa. Podria dir-se que en les seves històries fa importants les petites tragèdies quotidianes a les quals s’enfronta la gent diàriament. Porto llegides trenta-sis pàgines, i em fa pena avançar perquè penso que aviat ho acabaré. Per descomptat que ho recomanaria.
CR: Iván tu que ja has publicat diversos llibres Quina recomanació faries a una persona aficionada a escriure que es plantegés, per primera vegada, escriure el seu primer llibre?
IB: Li diria que es posi a això i gaudi del procés, que el faci pel mer plaer d’escriure, sense esperar al principi res més. Després, si vol veure la seva obra publicada, li diria que s’armi de paciència, li portarà molta feina, molts anys i segurament escriure molts llibres per a aconseguir-lo. La tenacitat és la millor qualitat d’un escriptor. Sempre pot arribar un cop de sort i *Amazon és aquí, a l’abast de tots. A Espanya és molt fàcil publicar però molt difícil que et publiqui una editorial seriosa que cregui en el teu treball i aposti per tu sense ser algú conegut.
CR: Finalment, Estàs treballant en un nou projecte? Ens pots avançar alguna cosa sobre aquest tema?
IB: Ara mateix estic escrivint una novel·la ambientada en els anys vuitanta. És una novel·la d’intriga amb molta càrrega emocional, alguna cosa que ja s’ha convertit en part del meu segell personal.
Moltes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista, Iván Baeza, i si us plau, no deixis d’escriure aquesta narrativa tan poètica i amb aquesta càrrega emocional que tant et caracteritza, esperem tornar a llegir-te molt aviat.