Llum de gas
Violència de gènere, seguim igual que cada 25 de novembre i torno a repassar les dades esgarrifoses i els titulars sorprenents: “La dona assassinada havia denunciat“, “Alerta del creixement de la violència masclista entre els joves“, “Un de cada tres europeus justifica l’abús sexual “,”Record de violència masclista “,”Espanya a la cua en denúncies per violació davant la por a no ser cregudes” i així infinitament en milers de diaris de diverses procedències.
Ens fem ressò del problema, ens sorprenem amb les dades, ens entristim i ens indignen les notícies, fins i tot ens portem les mans al cap i fins se’ns encongeix el cor cada vegada que una dona és víctima de la violència de gènere, però realment , fem alguna cosa per prevenir aquesta violència de gènere?
S’ha observat que la violència pot donar-se de diferents formes i en situacions molt diferents. Les formes d’abús són de tipus emocional, psicològic, físic o sexual. Segons les dades analitzades en la població, pot donar-se de diverses maneres alhora i en qualsevol moment (Price i Byers, 1999), i, per descomptat, la condició social no és excloent per ser víctima de violència de gènere, ni tampoc ho constitueix l’edat. Encara que moltes vegades es creu que la violència de gènere només li passa a la gent gran que estan casades i pertanyen a determinades classes socials, però la realitat és molt diferent ja que no existeix un perfil específic de persona que sigui més propensa al maltractament, malauradament aquest es dóna en totes les cultures, sigui quina sigui, i en qualsevol context socioeconòmic.
Els estudis psicològics duts a terme, demostren que la violència de gènere, normalment sol generar-se en el festeig i l’inici de la convivència (Gorrotxategi i d’Haro, 1999), on el maltractador comença a establir una relació de poder, totalment desigual i tremendament nociva per a la víctima. Aquesta es veu immersa en un estat de confusió total, a causa bàsicament al vincle que la uneix al seu maltractador, per aquest motiu en molts casos busquen excusar el comportament de la persona que les maltracta, arribant-ho a justificar com si de mostres d’afecte es tractaren o fins i tot de mostres de protecció, sempre en un intent de normalitzar la relació tòxica, en alguns casos degut també a la dependència emocional que la víctima sosté amb el maltractador.
Dins el maltractament psicològic, una de les situacions més desconcertants que poden viure la víctimes, és sentir els símptomes del que denominat com “Llum de Gas”. Aquest concepte fa referència a quan el maltractador provoca una situació de manipulació emocional sobre la seva víctima, amb la intenció de fer-la dubtar d’allò que ha viscut, creant-li inseguretats, dubtes sobre la seva memòria, percepcions o fins i tot fent-la creure que està boja o menteix sobre la situació negativa que ell li ha fet viure. El terme té el seu origen en una obra de teatre “Gas light”, en la qual el marit es dedica a distorsionar la realitat de la seva dona i a manipular-la emocionalment. Per a això utilitza llums de gas, negant-li que les ha encès o apagat, segons fes i amb la intenció de fer-li creure a la seva esposa que estava boja. Més tard el terme va ser popularitzat en el llibre de 1994 Gaslighting: How to Drive Your Enemies Crazy, de Victor Santoro, on s’exposen tàctiques per molestar a la resta, fins a l’actualitat en què “Gaslighting” o “Llum de Gas” és un terme i concepte estudiat i desenvolupant per la psicologia clínica.
Davant d’aquesta situació de manipulació i, normalment, sense els suficients recursos emocionals per defensar-se de les situacions de maltractament, les víctimes de la “Llum de Gas“, acaben sentint ansietat, problemes de son, cansament crònic, cefalees, depressions i fins i tot, en casos molt greus, dependència a psicofàrmacs o alcohol.
El recomanable per superar aquestes situacions és enfortir la posició de la víctima i fer que s’expressi amb llibertat i, sobretot, sense que senti por o desconfiança respecte al fet que es dubti de la seva versió dels fets, sobretot a través del suport de persones de el seu entorn més proper i que refermen la seva credibilitat. El fet que la víctima verbalitzi la seva situació l’ajudarà a prendre consciència de la seva situació i a entendre la realitat tal com està succeint, sempre amb el suport dels més propers i fins i tot, facilitant eines emocionals per reforçar la seva autoestima i el seu enfortiment emocional. És important que la víctima torni a poder controlar el seu poder per arribar a enfrontar-se amb el maltractador d’igual a igual, aconseguint dialogar amb ell a través d’una negociació “d’igual a igual” i sense necessitat de negar a ningú. Quan això passa, el maltractador abandona la víctima, desprestigiant-la, ignorant-la i fins i tot, tractant de causar-li més mal encara, fins a trobar una nova víctima.
Mentrestant cada 25 de novembre, se seguirà celebrant el Dia de la Violència de Gènere, amb les milers de dades nefastes que cada any es repeteixen, incrementades en números, perquè haurà passat més temps, i tractarem de resumir-ho en titulars que, com sempre, per uns instants, cridaràn la nostra atenció, com una mena de recordatori perquè no ens oblidem i que tinguem bé present, que siguem plenament conscients que aquestes situacions es donen … i es repeteixen, sempre.