escriptors catalans vius novela negra escriptors catalans

Sirio Sanguino, Josep Giralt

“És molt diferent entendre la pell de les paraules que comprendre el cor que batega dins i que es capta amb l’experiència que et dóna la vida”
Josep Giralt, Sirià Sanguino

Quan Sirio Sanguino, el primer llibre escrit per Josep Giralt i publica per Editorial Gregal, va caure a les meves mans, em va semblar un llibre contundent i ben escrit, digne d’un escriptor seriós i responsable amb la seva literatura, que prometia una història interessant i entretinguda, i no em va defraudar perquè així va ser.

Feia temps que no llegia una història com la narrada per Josep Giralt en Sirio Sanguino. Una història propera per l’autenticitat en el seu llenguatge i divertida, narrada en una trama que atreu al lector i el sedueix amb una història que no el deixarà escapar fàcilment.

Josep Giralt ens narra la història personal de Sirio Sanguino, un personatge simpàtic per la seva poca vergonya i la seva frescor, que el lector pot odiar en determinats moments per les seves reaccions desagradables i inesperades, però, que, no obstant això, no ho són prou irrespectuoses com perquè el lector deixi de sentir simpatia pel personatge, i li impedeixi continuar llegint el llibre.

Sirio Sanguino és un home de províncies, que pateix l’estigma social que significa patir dos factors rellevants en un nen: d’una banda el nen és repudiat per la seva mare en la seva infància, la mare ho rebutja i aquest finalment és educat per la seva tia materna; d’altra banda, Sirio Sanguino viu l’estigma social de ser orfe de pare. En diversos moments de la història, es fa una reverència a la presència social de la mort i de la seva vivència i acceptació en determinats entorns socials amb pocs recursos econòmics com la del personatge central de la història.

Josep Giralt ens trasllada a través de les seves lletres a una societat típica dels anys 1950-1960 de l’Espanya profunda, on el “què diran” i la diferència abismal entre classes socials és l’habitual de l’època. Josep Giralt ens fa una descripció magistral de l’atmosfera que viu el personatge, mentre en paral·lel, Sirio Sanguino creix com a personatge, madura i evoluciona com a persona, deixant enrere el nen entremaliat i irreverent que va anar per convertir-se en un adult espavilat i emprenedor que somia amb prosperar a Madrid, presentada com la gran ciutat on en Sirio bolca les seves il·lusions, i on en Sirio lluita per aconseguir fer els seus somnis realitat, des dels seus somnis de prosperar en l’amor fins a la vida laboral, i on descobrim a Sirio com un adult jove que amb els seus ardits i les seves martingales, tristeses i alegries, lluita per seguir endavant i sobreviure en una vida mai fàcil per a l’apassionant personatge creat per Josep Giralt.

Sirio Sanguino és un personatge lluitador, com ho van ser moltes persones de la seva època, però que, no obstant això com a moltes persones de l’època, és també víctima del “què diran”, tan habitual en aquests anys, i aquesta situació el porta a desconèixer factors de la seva vida, que finalment acaba descobrint de manera impactant en una escena final de la novel·la, en la qual a través d’un diàleg intens i contundent, l’escriptor Josep Giralt realitza un magnific treball de narrativa en enfrontar al Sirio Sanguino als seus traumes més profunds, als seus temors més odiats mitjançant un diàleg èpic i apoteósic amb la mare del protagonista.

En definitiva, recomano llegir aquesta primera novel·la de l’escriptor per diversos bons motius, els principals són que Josep Giralt amb Sirio Sanguino aconsegueix una novel·la de qualitat literària superior, on el llenguatge ric i estudiat, resulta sorprenent per la seva autenticitat, que en un lector no acostumat a les formes i usos lingüístics d’un poble de províncies poden arribar a sorprendre positivament, a més de que amb la seva intensa trama la novel·la diverteix al lector i el farà gaudir gratament amb la lectura.

Leave a Reply

Your email address will not be published.