Un dia de Setmana Santa em vaig llevar d’hora al matí, com a la cançó Breatheless de Nick Cave, sense imaginar que trobaria alguna cosa que m’enamoraria.

Vaig anar al KBR Mapfre de Barcelona i vaig visitar l’exposició comissariada per David Campany sobre la trajectòria fotogràfica de Walker Evans, un fotògraf la mirada del qual ja s’ha quedat amb mi.

El que més em va seduir van ser els seus retrats. No només mostra rostres, sinó que captura vides.

Grangers d’Alabama, ciutadans de Chicago, cases abandonades al mig de la ciutat, cotxes aturats en el temps…

Cada imatge és, per a mi, una història que travessa els ulls i la pell de les persones. M’enamora com aconsegueix transmetre tant amb les seves fotografies.

També em fascina el seu món de rètols, aparadors i publicitat. Potser perquè vinc d’aquest univers, vaig reconèixer en les seves imatges un llenguatge còmplice que em parlava directament.

I la seva street photography: bars, gent esmorzant, conduint, camioners carregant la rutina diària…

Walker Evans converteix el quotidià en bellesa, i jo em perdia en cada escena, com si pogués inventar un relat propi amb cada fotografia seva.

Per a ell, la fotografia era narrar. Cada imatge és un conte que et convida a imaginar, mentre ell ja l’ha explicat amb precisió i poesia. Un milió d’històries en una sola fotografia. Fins i tot aquell autoretrat final que fa pensar tant.

Recomano aquesta exposició amb tot l’entusiasme de què soc capaç: si vols que la fotografia et parli i t’expliqui històries, no te la pots perdre.

Des d’avui, Walker Evans entra a la meva llista de fotògrafs preferits per haver-me fet connectar profundament amb el seu relat visual.

Now & Then: Walker Evans, comisariada per David Campany per a KBR Mapfre Barcelona , també publicat a Substack