cristina redondo els millors escriptors catalans mejores libros novela negra

Colpejada

Altes hores de la nit. El silenci és absolut, amb prou feines alguna moto al carrer, algun cotxe perdut. De sobte, se senten crits. No importa l’idioma, podria ser el propi, o l’aliè, el que realment remou la pau són els crits. Són els crits d’una dona que es baralla amb un home. Li crida plena d’odi, ell la copeja amb tota la força del món. Ella cau al terra i segueix cridant, sembla demanar ajuda, però ningú acudeix a ajudar-la.
D’una banda està sola, d’altra banda la gent del seu entorn té por de les represàlies del seu agressor si l’ajuda. Ella se sent sola, està enamorada d’ell, no pot evitar-ho perquè el seu marit és amable i encantador quan vol, però quan no vol, quan les coses van malament, la culpa a ella de tot allò que no sortia com esperava. No obstant això, ella sent dependència d’ell. Una dependència emocional que ell ha empitjorat amb el caràcter manipulador i violent d’ell. D’una banda encara l’estima, i no vol anar-se del seu costat; d’altra banda, ella té por al fet que la segueixi fins a on estigui, en la seva fugida, i la represàlia sigui encara pitjor.
Ella no sap que ell no tindria compassió per ella, perquè el maltractador té trets psicòtics i no té compassió ni empatia per la seva dona, és un ésser destructiu per naturalesa.
Ella tampoc té suficients diners, ni tampoc guanya els suficients diners per subsistir sola, potser si estigues en l’atur buscant una ocupació mínimament digna, amb el sou es podria pagar un lloguer, i es podria pagar el menjar per a ella i el seu fill, els llibres del col·legi, …subsistir al cap i a la fi, no demana més que això. Ella només vol un futur i l’amor d’un pare per al seu fill. Ella només vol Pau. Pateix i té por dels maltractaments al seu fill per part del seu progenitor. Aquest dolor és més temorós si el fill és una nena.
El seu marit és un ésser controlador, que vol saber cadascun dels seus moviments, ella no és lliure per entrar o sortir de la seva casa, té por i dubte fins i tot a prendre les seves petites decisions, petites coses com què trigarà si surt o si més no la roba que es posarà. Ella ja no pot més, té depressió, però ella no ho sap, se sent desanimada, trista, té trastorns digestius, migranyes, ansietat, plora sense saber per què…i ell segueix aquí, menyspreant-la, fent ús del seu poder sobre ella. Abusant d’ella.
Ella ha demanat ajuda, a alguna amiga seva, té por de parlar amb algú i que aquest algú li falli i l’hi expliqui a ell. És una amiga en la qual ha trobat refugi després de moltes pregàries. Però la seva amiga no es vol involucrar, tots dos marits són coneguts del barri, i no vol tampoc patir problemes a la seva casa per acollir a una altra amiga, a una altra dona amb problemes. Pensa que tots tenim problemes, que cada pal aguanti la seva vela, que ella també té problemes però s’aguanta i no acudeix demanant a ningú ajuda.
Mentre, els veïns observen, entren i surten de les seves cases. Intenten no parlar molt amb aquesta veïna que demana ajuda a les nits, cadascun segueix amb la seva vida, com si res. Ningú no vol problemes, ningú no vol solucionar els problemes de ningú, per que, al cap i a la fi, ells s’han d’aixecar demà gairebé al trenc d’alba per anar a treballar, mentre veuen que el marit d’ella segueix a casa, i no va a treballar, però ella es va una mica més tard, per què segueix netejant cases per hores.
Passats uns dies, els silencis són virginals. Ningú els viola ja. Ja no viu ningú en el pis del lloguer d’on sortien els crits d’aquella dona desesperada. El veïnat torna a la seva normalitat, i passat uns dies, ja ningú se’n recorda. El dolor social s’ha ofegat en l’oblit.
Segons dades del Consell General del Poder Judicial més de trenta-tres mil dones apareixen com a víctimes de violència de gènere en el conjunt de les 36.319 denúncies presentades en els òrgans judicials. Aquesta dada suposa un increment percentual del 8.8 per cent en la variació internanual. Gairebé un 70% de les denúncies van ser presentades per la pròpia víctima, directament en el jutjat o a través dels atestats policials.
Dies més tard en el telenotícies, surt una notícia més com la va haver-hi dies anteriors: el cádaver d’una dona ha estat trobat sense vida en un descampat no gaire llunyà a la ciutat. El forense determina la causa de la mor : el cor de la víctima ha estat ferit per un arma blanca a través de l’esquena, per les característiques de la ferida, li ha copejat amb brutal força i és una persona una mica més alta que ella. La mort ha estat lenta, dolorosa, la ferida: mortal. L’assassí anava darrera d’ella, i per la posició del cos, ella semblava voler fugir del seu agressor. Mai ho va aconseguir.

* Article publicat a la columna d’opinió de Cristina Redondo: Il dolce far niente, secció Tribuna del Diari de Sant Quirze el 11/11/2016

Leave a Reply

Your email address will not be published.