“Mira quina muntanya d’impedits que hi ha aquí. Han sortit a prendre la fresca”
Antònia Carré-Pons

Mai havia llegit a l’Antònia Carré-Pons, així que vaig decidir llegir el seu llibre Com s’esbrava la mala llet, publicat per Club Editor. Apropar-se a ella llegint els contes publicats en aquest llibre és una bona formula per conèixer-la com a escriptora.
Vaig descobrir a una Antònia Carré realista però divertida. Si bé totes les històries estan protagonitzades per personatges pertanyents a la tercera edat, Antònia Carré tracta temes universals en els seus contes que ens és comú a tots: la solitud, l’amor, el sexe, l’amistat, la mort…
L’escriptora se serveix de la narració d’escenes que podrien viure els nostres majors, com a excusa per fer-nos reflexionar sobre una visió més profunda de la vida. Antònia es dedica a narrar les experiència dels seus personatges partint de petites escenes quotidianes: un ball, el pare que rep la visita del seu fill en la residència, uns últims instants de vida deixant inacabat un treball manual…En definitiva, petites coses de la vida diària que podrien viure qualsevol dels nostres majors, i que són aquestes vivències les que ens fan pensar en els temes més profunds que ens concerneixen a tots.
M’ha agradat llegir a Antònia Carré-Pons per diversos motius: primer les històries narrades: ni endolcides ni mitificades sinó reals amb un punt de vista reflexiu molt interessant; segon, he descobert a una autora que tornaré a llegir quan tingui ocasió, i, tercer, l’edició “de butxaca” de Club Editor, fa que la lectura sigui pràctica de portar a qualsevol lloc, per la qual cosa es pot llegir còmodament en desplaçaments curts urbans com el tren, el metre o l’autobús.
No obstant això, Com s’esbrava la mala llet pot resultar de difícil lectura per a persones sensibles a les vivències pròpies de la vellesa. Encara que és precisament per això pel que jo recomano llegir-ho, perquè la naturalitat amb la qual es narren aquestes vivències és la que fa que el llibre sigui especialment maco de llegir.
Ho recomanaria llegir a molta gent, però vull centrar la meva recomanació en els cuidadors d’ancians i al fills amb pares d’edat avançada, ja que l’empatia i franquesa amb la qual l’escriptora tracta les històries de cada conte ens farà tenir un punt de vista molt més proper a les vivències que en aquesta edat avançada es viuen. També recomano llegir-ho, molt especialment, a les persones d’avançada edat, perquè els robarà un somriure còmplice en cada conte i els farà sentir més acompanyats a aquells que sentin la solitud amb més perseverança.