De petit li agradava imaginar que l'antic edifici modernista on estudiava música, era un castell encantat, al resguard d'uns altres enmig d'un bosc embruixat. Sempre havia tingut una imaginació desbordant. ...

En David estava cansat. En arribar al tren només que va tenir esma per pujar el volum de la playlist i a arraulir-se en un raconet, mentre escoltava l’ària ”Amour ...

Cada matí es prenia una xocolata calenta. No podia amb el seu dia a dia, i el fet de prendre's una xocolata calenta li feia mirar la vida amb altres ...

Les seves sabates eren negres i planes, amb un botó vermell. Còmodes, però no obstant això, eren de plàstic. No eren de la qualitat adequada. Deia no saber de moda, ...

Era una flor de plàstic que no semblava real. Potser perquè hi havia moments en què semblava falsa i donava una imatge d'alguna cosa que no era real. No era ...

Treia la roba de l'armari. Roba bàsica. Mínima. No volia carregar amb tot a coll. Després de tot, després sempre s'acabava vestint igual, amb el més còmode sempre. Amb el ...

El silenci és el ben més preuat quan vius en una gran ciutat. De vegades usava els auriculars només per deixar de sentir a tota aquesta gent. Odiava el soroll. ...

El camí et porta més enllà d'on tu vols anar: a vegades et porta a llocs que mai vas somiar arribar, altres vegades et porta a llocs on no vols ...