Triem el que volem per a les nostres vides i, quan tot va bé i creiem que és perfecte, ho mostrem orgullosos als altres. En canvi, he observat que si alguna cosa no va bé, la majoria de la gent ho amaga. El fracàs no és benvingut mai. Ningú no accepta una derrota com a part de la seva vida. Com si la nit pogués existir sense el dia.

Hi ha diferents formes en les quals la gent amaga les seves derrotes o tristeses. La que més em sorprèn és quan usen el silenci per amagar maldecaps. Em sorprèn, bàsicament, perquè quan el silenci es dóna és per diversos motius. No només per amagar alguna cosa. No obstant això, he observat que amagar alguna cosa incomode cobrint-la amb el silenci és bastant comú.

Com si la forma més intel·ligent de tractar alguna cosa fos a través del silenci, de no parlar d’això. Pels quals no em coneguin prou: en ocasions sóc irònica. I si, ara estic sent irònica.

Encara que no es cansin d’usar-ho en benefici propi, a alguns el silenci els resulta incomode, sobretot quan és inesperat i ho reben dels altres. En ocasions fins i tot els dol sentir el silenci. No obstant això, quan si s’arriba a comprendre la causa del silenci, sembla ser que tot canvia. Personalment al meu el silenci no em molesta, fins i tot hi ha moments en els quals m’agrada però només quan es dóna en la seva justa mesura. Ja sabem, tots els extrems són dolents.

Per sort per a uns o per desgràcia per a uns altres, el silenci mai és etern. De fet, he llegit per aquí alguns estudis que diuen que l’oïda humana no està preparat per al silenci absolut, que fins i tot en situacions de silenci absolut, el so natural del nostre propi cos es converteix en una amenaça per a nosaltres mateixos: el so del batec del cor, el so de la respiració, s’escolta baix tal nivell de sensibilitat que arriba a sentir-se com una gran tortura per a la nostra ment. Homo lupus est. Sens dubte.

Serà que el cos humà no entén de silencis i és que com diu una de les meves cançons favorites de Depeche Mode : “Words are meaningless and forgettable .Enjoy the silence”