Inspiració divina

Aviat farà tres anys des que vaig publicar Clandestina, un thriller d’espionatge seleccionat com un dels “Los 20 libros feministas que no te puedes perder” per la Revista Marie Claire, l’any de la seva publicació (2019). Clandestina, el meu primer llibre, en el seu any de llançament va ser recomanat a la Revista Forbes, Harper’s Bazaar, La Vanguardia, Catalunya Radio, La Ser y tantos otros medios. Sabeu? No us ho creureu, però encara hi ha gent que em pregunta on pot comprar Clandestina. És llavors quan els recordo que els llibres es compren a les llibreries, per si l’havien oblidat. A més, també tinc els links de compra ben especificats en les biografies de les meves xarxes socials (que no són poques), fins i tot el llibre té hahstag propi: #Clandestina_CR, i a més també es pot comprar en aquesta mateixa web,la meva web oficial. Més fàcil impossible, oi? Doncs aquesta és la pregunta recurrent “On puc comprar el teu llibre?” Bé s’agraeix l’interès, però el meu llibre està en totes les llibreries, només t’has d’apropar a una, i agafar-lo de les prestatgeries, i si no hi és, com tants altres llibres que segur no estan disponibles a la llibreria, estic segura que si ho demanes, a la llibreria t’ho aconsegueixen en uns dies, molt amablement.
Escriure és un treball més intens del que molts creuen, durant aquests tres anys m’he esforçat bastant perquè el meu llibre Clandestina es donés a conèixer entre els lectors. Han estat anys durs, però també molt agraïts, no ens hem d’enganyar. Em sento satisfeta amb tot el que he fet, però sobretot amb tot el que he après amb la publicació de Clandestina.
Han estat especialment emotius els dies de promoció com el dia de la presentació oficial del llibre, o els dies de Sant Jordi i les signatures de llibres, o també les trobades literàries, de contacte més directe amb els lectors. És molt reconfortant veure com els lectors s’interessen per saber quan treuràs el pròxim llibre, aquests lectors que et demanen llegir “ja” el teu pròxim llibre perquè van gaudir molt llegint Clandestina. Gràcies, moltes gràcies, m’agrada tenir lectors tan agraïts.
Encara que altres vegades també és molt desmotivador perquè encara hi ha qui creu que això d’escriure un llibre va de seure i començar a escriure per “inspiració divina”. Doncs no, ho sento molt, escriure un llibre no és qüestió d'”inspiració divina”. Escriure un llibre no és un procés ràpid, sinó de molta reflexió i calma, cura, de molt temps de treball intens i difícil. No s’escriu un llibre per art de màgia, ni tampoc de la nit al dia. No, aquestes coses no existeixen en la vida diària. Tot i el que surtin en les sèries de televisió, de les modes, o d’allò que molts influencers instantanis et poden fer creure. Jo fa molt de temps que escric molt i llegeixo molt, fins i tot molt abans de publicar Clandestina. Molts anys abans de publicar el meu primer llibre, jo ja escrivia. Recordo que tenia un bloc amb força visites diàries, que ja llavors, rebia visites de lectors d’arreu de món. Parlo de quan encara no existien les xarxes socials i just acabava de néixer els blocs, fa molts anys d’això ja. Va ser més tard, molt més tard quan vaig fer el pas a la publicació i vaig decidir llançar al mercat Clandestina. De fet quan has invertit tant temps a millorar la teva escriptura, tractant de superar-te sempre i escriure cada dia millor, resulta ofensiu escoltar aquestes paraules de “Tu sempre estàs inspirada, ets molt creativa”. Disculpeu, però això d’escriure no va d'”inspiració divina” com creuen alguns, sinó de formació contínua i treball constant i intens.
I segueixo treballant amb la mateixa constància i intensitat. Després de publicar la meva primera novel·la Clandestina, han estat moltes les idees valorades per publicar la meva pròxima novel·la. De fet algunes les tinc a mig elaborar, esperant en el meu calaix d’idees aquest toc final per sortir a la llum. Unes sortiran més endavant (estic molt segura d’això) però altres és possible que es quedin a l’espera. El temps, la motivació i l’experiència decidiran què fer amb cada un d’aquestes idees. Però, cada cosa al seu temps.
En el cas del llibre que escric ara, vaig valorar algunes històries alternatives, però finalment em vaig decantar per la qual vaig triar perquè em venia molt de gust escriure aquesta història. També és veritat que havia de llegir i investigar més en profunditat, sobre temes que he considerat vital aprendre per escriure bé la història, així que, com també era el que em venia de gust fer, em vaig submergir completament en la investigació prèvia. Durant el recorregut, m’emporto el creixement professional que m’ha regalat aquest procés previ. Tot això m’ha permès millorar la idea inicial del manuscrit, encara que per ser-vos sincera, com a escriptora mai deixo d’investigar sobre allò que escric, i continu investigant en paral·lel a l’escriptura de l’obra. Sempre em ve de gust seguir aprenent i créixer amb la novel·la. A més quan vaig començar a treballar en aquesta història, no tenia un esborrany d’una pàgina ni de dos, tenia tantes pàgines com podria tenir una novel·la comuna, però volia millorar-la en tots els sentits. De fet, he modificat tants factors que ja no s’assembla en res a aquell esborrany manuscrit inicial. No obstant això, després de tot aquest temps, encara em queda feina per fer, però és molt reconfortant veure com tantes hores invertides en la novel·la comencen a donar resultat en la forma, l’estil narratiu, els personatges, el temps … En tot. Sincerament estic gaudint molt del procés complet de creació, però, doneu-me temps, el temps que necessito i ja us parlaré d’aquest altre llibre com cal arribar el moment. No ens precipitem. De moment, segueixo escrivint i treballant en la meva pròxima novel·la i, per cert, sense res d’això que altres anomenen “inspiració divina”. Gràcies per seguir llegint-me i per continuar recomanant Clandestina. Sou els millors lectors que mai vaig somiar que anava a tenir.

Leave a Reply

Your email address will not be published.