La Setmana
Aquests dies he visitat La Setmana del Llibre en Català, que és una fira de caràcter literari que aquest any celebra la seva 37a edició, i que cada any a inicis de Setembre podem trobar a l’Avinguda Catedral de Barcelona.
La Setmana és la Fira literària per excel·lència que ens permet reconèixer la tasca de les editorials que editen en català i de les llibreries que apropen al lector les seves publicacions, tot donant visibilitat al llibre i les revistes i oferint eines per a fomentar la prescripció de la lectura.
Trobem moltes per no dir, la gran majoria de les editorials en llengua catalana, però, particularment, dins de les novetats presentades aquesta nova edició, m’ha mancat trobar les editorials d’auto publicació en llengua catalana. Potser perquè la generació de llibres autopublicats no gaudeix del mateix prestigi al sector que la publicació tradicional, però així i tot, també podem trobar llibres al mercat de la literatura catalana que són autopublicats, per aquest mateix motiu m’ha semblat que la representació de la literatura catalana actual era del tot incompleta.
Tot i que no només per aquest motiu, sinó també per altres petits detalls que potser s’escapen des de l’organització de La Setmana. A Catalunya tenim la sort de gaudir del talent dels bons traductors al català, els més destacats presents també a la fira, i també tenim molt bons i escriptors i escriptores en llengua catalana que són un goig llegir, però em sorprèn un fet, i em duu a una reflexió en veu alta que vull compartir amb vosaltres: realment fem projecció de la literatura catalana convidant a un autor estranger? No seria més interessant promocionar un autor català o autora catalana?
Vull deixar molt clar que no tinc res en contra de l’autor convidat aquest any, David Lagercrantz, ni tampoc dels possibles autors convidats en edicions anteriors, però el fet que un escriptor estranger sigui el convidat especial de La Setmana i se’l faci difusió a tot arreu mediàticament, ho trobo més un encert de comunicació pel mateix escriptor que no pas per La Setmana en si, que és en teoria el que s’hauria de difondre, perquè dubto molt que La Setmana hagi provocat ressò al país d’origen de l’escriptor. Òbviament, si rebusquem a les notícies d’aquest mes, podem veure que l’autor està de promoció amb el seu darrer llibre publicat a Espanya amb l’Editorial Planeta. Disculpeu-me però això no anava de promocionar les editorials petites catalanes? Sí, aquelles valentes que s’atreveixen a publicar exclusivament en català en l’època que més complicat és el mercat del llibre.
Sincerament, crec que ens hagués ajudat més a la literatura catalana promocionant un escriptor/a de la mateixa terra, que publica amb una editorial petita o com a mínim d’emprenedors valents i petits, que no pas un escriptor estranger, ja que de pas no només haguéssim ajudat un empresari editorial català sinó que també haguéssim promocionat més les vendes d’un escriptor català que no pas les d’un escriptor estranger, que té a la darrera una gran editorial com el Grup Planeta, per molt que Planeta publiqui també en català. I torno a dir, no tinc res ni contra les grans editorials ni contra els escriptors dels seus catàlegs, alguns d’ells fins i tot els adoro i els venero moltíssim, però això ho deixarem per una altra columna d’opinió.
Tot i aquesta petita critica, trobo que és cert que La Setmana fomenta la trobada entre lectors, llibreries, editorials i revistes que editen en català. Es veu clarament des de fora, com a lector que passeja per la Fira i que en gaudeix comprant llibres, que hi ha un molt bon ambient entre els diferents estands i expositors i que, La Setmana, clarament constitueix un punt de trobada del sector literari català.
Com a lletraferida que sóc, trobo que La Setmana és una bona oportunitat per trobar totes les novetats de la rentrée literària, per recuperar antics fons editorials, descobrir la sorpresa de les reedicions dels clàssics o vells best-sellers ja oblidats, i alhora gaudir de presentacions de llibres i de lectures en veu alta amb reconeguts autors, actors i periodistes, sopars literaris, taules rodones, nits de música i cinema i espectacles familiars. Recordo que em fa divertir molt escoltar a l’entranyable Pilarín i els seus comentaris i algunes experiències sobre el fet d’il·lustrar llibres.
Enguany La Setmana crec que esdevé una trobada imprescindible a la literatura catalana, i que els lectors esperem cada any ja, per apropar-nos més a les editorials, els llibres i els seus autors.
Però també, des de les bambolines de sector literari català, crec que s’ha erigit com un punt de trobada per poder fer negoci i fer créixer la literatura catalana. A La Setmana no només es venen llibres, sobretot les novetats de la temporada de Tardor, aprofitant la tornada de la Tardor, sinó que també, en paral·lel es celebra un festival literari que permet el contacte dels autors amb els lectors, l’apropament a la lectura en català, les presentacions de llibres, etc.
Com a lectora celebro moltíssim que es duguin a terme iniciatives d’aquest tipus, i sincerament, crec que s’haurien de fer més fires literàries arreu del territori semblants a La Setmana. Com a escriptora és un goig veure com a companys de professió poden veure les seves obres exposades en una Fira tan senzillament maca com és La Setmana, per la meva part, però… Només manca esperar que la pròxima edició es pari atenció als autors autopublicats i novells, que no som pocs els que ens agradaria comptar també amb un espai a La Setmana, com a la resta d’autors catalans ja consagrats.