escriptors catalans vius me gusta leer escriptors terrassencs

I tu.. llegeixes literatura femenina o masculina?

Escriure és un acte de confessió amb un mateix, però també amb els lectors. Quan els escriptors escrivim confiem cegament les nostres emocions, els nostres sentiments, els nostres pensaments i els nostres punts de vista amb tots els nostres lectors. Diuen que hi ha una diferència entre la forma de redactar de l’escriptor home i de l’escriptora dona. Fins i tot alguns agosarats, sota el meu punt de vista, ho han arribat a cridar literatura masculina i literatura femenina. Jo crec que aquesta diferència és una discriminació molt injusta que no hauria d’existir en literatura.
Crec que el que fa diferent un tipus de redacció a una altra, és la persona que ho escriu, i no si és home o dona. Hi ha lectors que decideixen entre llegir a un escriptor o a una escriptora, jo no sóc partidària d’aquestes diferències. Al meu m’agrada seleccionar els llibres que llegeixo generalment per tres motius, que no sempre són els mateixos.
Normalment selecciono pel tema: personalment m’agrada llegir thriller, novel·la negra o sobre assumptes criminològics, llibres de psicologia i psiquiatria, enfocats a patologies relacionades amb els assassins en sèrie, psicopaties i altres. També llegeixo llibres de recerca social, relacionades amb el crim organitzat, i fins i tot m’he descobert llegint llibres de filosofia en alguns moments, de vegades sense adonar-me, també relacionats amb alguns moments històrics o períodes de guerra, com els relacionats amb els camps de concentració nazi. Alguns dirien que són temes durs de llegir, però per descomptat, de tant en tant, en moments de calma, cau a les meves mans un bon llibre de poesia a la qual no em puc resistir o, també, aquestes novel·les que expliquen històries boniques sense més, tan necessàries a vegades.
També selecciono l’autor, però no miro si és home o dona, miro la seva trajectòria com a escriptor. Quines coses ha escrit amb anterioritat, el seu perfil literari, i llavors valoro si haig de donar-li l’oportunitat per ser llegit. Per descomptat, dono oportunitats a escriptors novells, i m’agrada llegir-los també. Hi ha escriptors novells amb una bellesa contundent en els seus textos, que mereix la pena descobrir, i si, sense importar si són homes o dones.
En ocasions, quan descobreixo un autor que m’atreu com escriu, llegeixo durant mesos la seva obra, m’aquesta passant ara amb el periodista italià Roberto Saviano, em va passar amb l’autor valencià Maxim Huerta, amb el poeta català Martí i Pol, amb Stephen King, amb Neruda, amb Palahniuk, Nevill, Chandler i així amb diversos autors… i si puc, si els meus coneixements d’idiomes m’ho permeten, llegeixo en l’idioma original en el qual va ser escrit, no només per augmentar el meu vocabulari en aquest idioma, sinó per apreciar millor i més directament les paraules de l’autor, sense intermediaris.
De vegades fins i tot, el llibre em selecciona a mi, però em selecciona a mi perquè em sedueix la presentació del llibre com a tal: la seva edició cuidada, la seva portada impactant, l’editorial que sé que cuida a l’autor…o simplement l’antiguitat de l’edició del llibre.
Des de petita he llegit llibres, i, potser perquè a casa mai em van ensenyar a distingir entre llibres escrits per home o per dona, sinó que sempre em van motivar a llegir pel pur plaer de llegir, i això és el que faig encara avui i recomano fer sempre a tothom. Crec que és una perdua de temps seguir llegint un llibre que no ens ve de gust o no ens agrada. La lectura ha de ser sempre per gust i perquè ve de gust, sinó, millor no llegir.
No obstant això, és singular com encara quan em pregunten per un llibre escrit per una dona, sempre m’acordo d’un llibre que vaig llegir d’adolescent, escrit per l’autora francesa Marguerite Dures “Hiroshima mon amour” o d’un llibre que vaig llegir fa un parell d’estius, escrit també per una dona, el llibre “Xangai Baby” de l’escriptora xinesa Zhou Weihui. Sempre faig referència a elles i us les recomano llegir, sens dubte, però no perquè són escriptores, sinó perquè són llibres que mereix la pena llegir. Autèntica literatura.
Sincerament, escriure en masculí o en femení, crec que és una ximpleria que defensen alguns, de debò. Qui estima llegir, qui estima la literatura de debò, tant li dóna que sigui home o dona qui escrigui, allò que es valora realment és el text i la seva bellesa, què cosa ens aporta i els moments que ens regala el text.
I és que la literatura com l’amor no hauria d’analitzar-se si és d’homes o dones, sinó simplement valorar-ho pel que és literatura, amor.

Leave a Reply

Your email address will not be published.