“More is more and less is a bore”
Iris Apfel

M’avorreix la gent sense horitzó, que jeuen perduts sense somnis, en la ignorància de l’enveja, aquesta gent trista que obliden els seus propis passos en estar sol pendents del rumb dels altres.
M’avorreix aquesta gent que no entenen que tenen la seva pròpia vida per ser feliços, que no fa falta que vigilin la vida dels altres per confirmar la seva desgràcia o felicitat.
M’avorreix aquesta gent amb els seus laments de fastigueig, i que no volen buscar una alternativa que els satisfaci de felicitat simplement perquè es neguen a buscar.
M’avorreix la gent que copia als originals perquè ni tan sols són capaços de ser originals per si mateixos, aquesta mateixa gent que més tard desprestigien la brillantor dels altres per la seva iniciatives i assoliments.
M’avorreix aquesta gent mordaç, que algun dia es va ennuegar amb el seu propi verí i des de llavors pretén que tots caminin enverinats i moribunds com ells.
M’avorreix aquesta gent que ratlla d’asocial a tot aquell que no li segueix el corrent, perquè no beuen dels mateixos vents que ells i van al seu propi aire.
M’avorreix aquesta gent que avorreix fins a la sacietat creient-se els més divertits i fantàstics, quan en realitat no són més que gent avorrida de la seva pròpia existència.
M’avorreix la gent que menteix i enganya només per obtenir el que vol.
M’avorreix aquesta gent que creu que ells estan de tornada quan ni tan sols han donat el primer pas per iniciar el seu camí.
M’avorreix la gent que es queixa perquè plou i no sap apreciar una bona tempesta, i només es queixen per que el Sol no brilla i els molesta la pluja, en comptes de gaudir de l’aigua de la pluja.
M’avorreix tota aquesta gent que no lluita pels seus propis somnis i els deixa escapar entre els dits de la mà, perquè no s’ha atrevit a sentir-los i ni tan sols els ha pogut veure…com si el simple aire fos……aquesta gent…m’avorreixen tots ells.