L’abans i el després de Clandestina

Amb el llançament de “Clandestina“, m’és gairebé impossible disposar d’un moment per escriure amb calma, encara que sempre aprofito qualsevol cafè inesperat per agafar boli i llibreta, o per anotar idees, que espero pugui materialitzar i desenvolupar, després, amb la calma que requereix la creació literària, aquella calma que necessitem tots els escriptors per escriure millors textos.
Ara recordo que després de tota una vida escrivint poemes, contes i articles professionals, vaig començar la redacció de la qual seria la meva primera novel·la negra “Clandestina” amb un “I per què no?” Això va ser cap al 2011.
I així va ser com vaig començar a escriure, per primera vegada i sense ser-ne conscient, una novel·la. La història inicialment havia de ser una història de detectius privats, però a mesura que anava escrivint em vaig adonar que molta de les coses que estava escrivint contenien moltes llicències literàries i no volia que el sector de la investigació privada es veiés afectada. El col·lectiu de detectius privats sempre m’ha acollit amb els braços oberts i no voldria jo fer mal al sector amb la meva creativitat. És per això que vaig convertir els meus personatges en alguna cosa més desconegut: espies. És un món molt més llunyà per a la majoria, i, per tant, em permetia un major joc creatiu.
Com a dona em feia il·lusió que els meus protagonistes fossin també dones, almenys en el que semblava prendre forma de ser una novel·la. Per això vaig crear aquest univers femení. Totes elles dones fortes, que lluiten contra les adversitats. D’una banda vaig crear a Irina Paulova, una noia d’edat indeterminada, ni jove ni molt gran, que intenta superar la tràgica pèrdua de la seva família a través de la set de venjança, i sense pretendre-es descobreix a la resta com un personatge psicopàtic, fred i intel·ligent. D’altra banda, està Ingrid, la seva amiga, que intenta, tenaç, no tornar a caure en els mateixos errors del passat, i al final, creix en superar aquests errors. Després trobem a la Marta, una dona que ha d’assumir un segon pla professional perquè el seu marit pugui obtenir el lideratge en la seva projecció professional, mentre ella es fa càrrec del seu fill. Vaig voler afegir també una dona gran, adulta en l’etapa final de la vida, que davant la mort inesperada del seu marit, sent de cop tot el pes de la solitud a l’esquena, però no de la solitud que li queda per viure en la viduïtat, sinó de la solitud que ja va viure durant el seu matrimoni. En aquest univers femení, crec també a Llegeixi, una dona madura, fort professionalment però que ha hagut de renunciar a la seva maternitat a canvi del seu èxit professional.
Són tots ells perfils que ens trobem fàcilment en la societat actual, encara. Per molt que es lluiti per no fer evidents aquests errors socials, en els quals la dona pot sortir perdent, encara continuen ia més en qualsevol país del món, i jo he volgut fer-los més visibles encara en la meva novel·la.
D’altra banda, també he volgut parlar de l’ànsia i la vanitat del poder, i de les estratègies que els jocs del poder provoquen en les destinacions de les persones i dels governs. Per descriure aquests moments m’ha servit d’inspiració totes les notícies d’actualitat política i econòmica dels mitjans de comunicació, no només nacionals sinó també internacionals. Aquests jocs de poder que descric en la meva novel·la poden donar-se en qualsevol país del món, no només en els governs europeus. Per això he cregut convenient i interessant introduir-los en la meva novel·la, com si estiguessin passant en una ciutat tan propera a mi com Barcelona.
Les localitzacions dels viatges ve un poc donada també per la meva passió per viatjar, i perquè, en alguns moments, la història ho requeria. D’una banda em divertia crear un Centre Internacional d’Intel·ligència dins d’un hotel de luxe al centre de Venècia. Venècia és una ciutat que adoro, i volia també que fos present en la novel·la. D’altra banda, Barcelona com a centre neuràlgic del poder, i mostrar com en els llocs més inesperats de Barcelona, ​​podien tancar-se grans negocis que afecten a tota la població, sense que aquesta amb prou feines ho percebés. Amsterdam com a ciutat urbanita, i moderna, on uns “amics” ciber-detectius solucionen el problema i després Brussel·les com a capital de la política, on la vanitat política hauria de ser eradicada, per això sona “Sweet Dream” versionada per Marilyn Manson durant aquest moment de la novel·la, perquè és com un dolç somni que tots desitgem. Aquesta cançó, he de dir, que m’ha acompanyat de manera obsessiva en tota la redacció de la novel·la, en bucle, m’ajudava a concentrar-me i no podia deixar d’escoltar-la mentre escrivia Clandestina (en xarxes socials : #Clandestina_CR).
El dolor és una cosa present en tota la trama de la novel·la. Sentim el dolor d’Irina per la seva desgràcia familiar, sentim el dolor d’Ingrid per evitar caure en els mateixos errors del passat, el dolor de Marta pels seus problemes conjugals, el dolor de Marc per enamorar-se de qui no ha de … El dolor, és a definitiva, un dels eixos centrals de la novel·la, i, que sota el meu punt de vista, fa la història molt més intensa i atractiva al lector.
Clandestina ha estat la primera novel·la negra que he escrit, una història de suspens curta però intensa, amb diverses trames paral·leles plenes de dinamisme i també emoció, amb descripcions literàries però també escenes molt cinematogràfiques per les llicències literàries.
Hi ha una segona part de Clandestina en la qual estic treballant des de fa un any, més o menys, relacionada amb el món de l’art, la música clàssica i la bellesa, que, per diversos motius, no sé quan l’acabaré. Un dels motius principals, és que vull que estigui ben escrita, els meus lectors i lectores, ho mereixen, per això em prendré el meu temps. També tinc prevista una tercera part de Clandestina, que ja sé com orientar-la. No sé com es cridessin cap d’elles, estic valorant opcions diverses, de moment només pretenc divertir-me escrivint i fer una bona feina com a escriptora.
Alhora, sento un ímpetu molt fort per escriure una història molt dark que res té a veure amb Clandestina, sinó amb el món de l’esport, i estic estructurant-actualment i realitzant algunes anotacions sobre ella, fins i tot tinc algun inici de novel·la ja redactat.
Sincerament, la meva ment és plena de trames negres per narrar, però vull fer-ho bé, amb calma i amb la premeditació de qui sap està sol a l’inici del camí i encara li queda molt fins a arribar a destinació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *