Au Fènix
La immensa capacitat de renéixer de les seves pròpies cendres és alguna cosa que s’atribuïa al personatge mitològic de l’Au Fènix, una història que només pretén comunicar-nos que després d’un moment molt díficil, sempre es troben raons per seguir endavant, i tornar a renéixer i volar de nou, amb la mateixa força amb la qual es volava abans de que acabàrem destruïts, fins a jeure en les nostres més misericòrdies cendres.
Potser sigui aquest el motiu pel qual una gran part de la població, entre les dates de finals i inici d’any, es plantegen noves metes per aconseguir durant els propers mesos. Després d’arribar a final d’any, cansats i farts de lluitar, alguns derrotats pel dia a dia, i convertits en cendres de les quals intentessin ressorgir en el futur més immediat, busquen ser forts i convertir-se en un meravellós Au Fènix que emprèn de nou el vol.
Els próposits d’any nou són totes aquestes plomes, les que portem incrustandas en les ales, i que ens propulsan fins a fer-nos volar. És llavors, quan aquest gran company de vida que és el temps, jugarà a favor o en contra, i com en ocasions anteriors, veurem si les plomes de les nostres ales acabessin cremades, i destruïdes pel nostre propi aleteig apropant-se al Sol, o no obstant això, aquestes plomes es convertiran en fortes ales que ens permeteran tocar el cel.
Durant el ressorgir del vol és possible que ens trobem a uns altres, que com nosaltres, només pretenen alçar el seu vol. Segons com sigui la seva naturalesa, ens ajudessin a pujar com ells o per contra, ens destruiran amb el seu aleteig amb la unica finalitat de reafirmar-se asi mateixos en el seu vol, o simplement pel simple egoisme de mantenir-se ells batent, simplement batent.
Finalment, com en el cas de l’Au Fènix, el temps ha demostrat que només preval aquell que segueix insistint en els seus bons proposits, i aconseguir els seus somnis, i no decau en el seu batre d’ales, i ja sigui amb més o menys força, es manté batent fins a aconseguir el seu somni. Hi ha altres factors que també intervenen com les tempestes, els llampecs i altres però, al cap i a la fi, l’única cosa que pretenen és dificultar-nos el nostre vol d’ascens, i dificutar-nos aquest preciós moment del vol , que és arribar a la nostra destinació, i acaronar els estels amb els dits de les nostres mans.