cristina redondo escritora novedades literarias

Cambres pròpies sense sostres de vidre

“A woman must have money and a room of her own if she is to write fiction.”
― Virginia Woolf, A Room of One’s Own

 

Des del 2016, els dilluns següents al 15 d’octubre (onomàstica de Santa Teresa) es celebra a Espanya el Dia de les Escriptores. Aquest any el 15 octubre coincideix en dilluns, per això es celebra el mateix dia. Aquesta iniciativa va ser iniciada per la Biblioteca Nacional d’Espanya, l’Associació Clàssiques i Modernes i la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE) per compensar la discriminació històrica de les dones en la literatura.
Després de xerrar amb diverses amigues que treballen en llocs de responsabilitat en diferents sectors, me n’adono de diverses situacions negatives, curiosament, sempre tòxiques pel paper de la dona en el món laboral. La principal situació a destacar és que la presència de la dona en llocs de notorietat és encara un camí a superar ple de sots i impediments omplerts amb paternalismes a destruir.
El sostre de vidre continua existint amb més duresa que mai. Fins i tot, malauradament, entre les mateixes dones s’observen comentaris destructius i excloents per a la dona, de caràcter masclista respecte a altres companyes del mateix genere. Som realment conscients dels esforços que realitzem les dones perquè se’ns reconegui en el món laboral? O realment la situació és que ens espanta que companyes nostres puguin trencar aquest sostre de vidre i ser reconegudes pel seu esforç i qualitat professional? Jo crec que seria una alegria per a molts i moltes que poguéssim veritablement trencar aquest maleït sostre asfixiant de vidre masculí d’una vegada per totes.
Durant segles, també a la literatura, el paper de les dones com a escriptores ha estat un tabú, fins a tal punt que moltes autores literàries es veien obligades a signar els seus textos sota pseudònim masculí, per exemple, quan Charlotte Brontë va publicar Jane Eyre a 1847, es va veure obligada a signar amb el pseudònim masculí de Currer Bell.
Aquesta situació ja no es dóna” pensaran alguns, però la veritat i difícil de creure és que actualment encara passa. J.K.Rowling (coneguda autora britànica de Harry Potter) es va veure obligada a canviar el nom amb el qual inicialment enviava els seus manuscrits a editorials: Joanne Rowling. Després del suggeriment dels seus editors va passar a signar com J.K. Rowling, amb la idea que les seves inicials es relacionessin amb un escriptor i no amb una escriptora, i així poder disposar d’un major èxit comercial. Situació sexista i de total infravaloració del talent femení, no hi ha dubte.
Això només passa fora i lluny d’aquí” poden pensar altres. És trist veure com una escriptora com Caterina Albert i Paradís va haver de passar a signar sota el nom de Victor Català perquè la seva obra pogués deixar de ser atacada per ser escrita per una dona. En Solitud, una de les seves obres més conegudes i signada també sota el pseudònim de Víctor Català, l’escriptora descriu la lluita d’un personatge femení en el seu entorn social.
Aquest any he llegit a Virginia Woolf, vaig descobrir “Una cambra pròpia” en una edició acurada de La Temerària Editorial, i realment l’escriptora comparteix reflexions amb la qual estic d’acord en moltes ocasions. Vull dir que vaig gaudir bastant llegint a Virginia Woolf, és una autora que defensa moltes tesis innovadores en la seva època i que, avui en dia, encara es comparteixen en entorns de gran coneixement intel·lectual.
Després del meu descobriment personal de l’obra de Virginia Woolf, recomano llegir “Una cambra pròpia” perquè crec que és un llibre de gran valor literari i amb un bon discurs sobre el paper de la dona en la societat, entre d’altres. Per a mi, és un d’aquells llibres a mantenir a la nostra biblioteca personal per donar-nos el gust de rellegir de tant en tant. Virginia Woolf va ser una escriptora que va pertànyer al Cercle de Bloomsbury, on va coincidir amb altres artistes del Londres del moment. Les opinions i creacions artístiques del Cercle de Bloomsbury van influir en la literatura de l’època, desenvolupant punts de vista diferents dels existents fins llavors, sobretot en temes com el feminisme o la sexualitat.
Em quedo amb una frase final a manera de reflexió sobre el Dia de les Escriptores que celebrem avui, una frase escrita per Virginia Woolf a “Una cambra pròpia” que diu “I would venture to guess that Anonymus, who wrote so many poems without signing them, was often a woman. “. Fins i tot segles després, quanta raó tenia la Virginia Woolf! Oi?

* Article publicat a la columna d’opinió de Cristina Redondo: Il dolce far niente, secció Tribuna del Diari de Sant Quirze el 15/10/2018

Leave a Reply

Your email address will not be published.