“Hi ha qui es casa amb l’amor de la seva vida;
hi ha qui fa de la seva parella l’amor de la seva vida.
I hi ha qui sempre es penedirà
de no haver aprofitat un minut”

Mikel Alvira, El Color de les Marees

Exactament no recordo si jo em vaig topar amb Mikel Alvira o Mikel Alvira es va topar amb mi en Instagram, el que si és cert és que, en topar-me amb ell, vaig descobrir a un excel·lent escriptor. Amb el temps, després d’haver llegit “La novel·la de Rebeca” de Mikel Alvira, em vaig adonar que darrera d’aquelles fotos en blanc i negre del seu Instagram es trobava un escriptor amb àmplia experiència narrativa que donava color a les seves novel·les amb pura poesia.
M’arribava a través de les seves xarxes socials que estava preparant la seva següent novel·la “El Color de les Marees”, una història on la presència del mar és gairebé addictiva, on Mikel Alvira se serveix de la bellesa de l’art i la llibertat del mar com a nexe d’unió per regalar-nos una preciosa i dura història d’amor.
La narració de Mikel Alvira, en “El color de les marees” publicada en Txertoa, és una prosa d’agradable lectura, però també, és aquest tipus de lectures que et condueixen a la reflexió profunda, mitjançant les seves múltiples frases, dignes sempre d’esment i recordatori, amb les quals l’escriptor ens delecta durant gairebé tota la novel·la.
“El color de les marees” és una història creada amb cura i molt afecte per Mikel Alvira, els detalls a l’inici de cada capítol, amb els quals l’autor ens captiva amb els seus pensaments profunds sobre l’amor o la vida, són els que denoten que estem davant una literatura de qualitat.
La trama de la història cobra bellesa i adquireix intensitat a mesura que ens acostem a un final inesperat, i per res sospitat a l’inici de la lectura de la novel·la.
M’ha agradat especialment la juxtaposició del passat i del present, molt bé alternat narrativament, en la qual la contínua alternança entre el que succeeix en el present i el que va succeir en el passat, ens porta a diverses critiques de la societat i a la reflexió indirecta a la qual crida l’autor especialment. Indirectament, Mikel Alvira planteja el paper de la dona en la societat i l’evolució que aquest paper ha tingut en el desenvolupament de rols, però sobretot en l’evolució sociològica que aquests canvis han provocat i la seva influència en la vida diària.
A més Mikel Alvira, a través de “El color de les Marees”, ens condueix a una conclusió final sobre la importància de sentir i assumir l’amor en contextos d’adversitat i en la veritable transcendència, per al desenvolupament de la vida, d’assumir públicament aquests sentiments d’amor, i en la seva influència final, en aquest cas, en la vida dels personatges.
Mikel Alvira es reforça com a escriptor de qualitat amb “El color de les marees”, que a través de les marees de l’Atlàntic, ens sedueix per complet amb una història que arriba a l’ànima i ens persuadeix amb una novel·la totalment apassionant que recomano llegir, sobretot si el que busquem és una trama amb un toc d’aventura, un toc d’amor, amor del que no resulta embafador, sinó totalment atraient i curull d’intriga.