Crec que la comunicació s’ha prostituït fins a tal punt que qualsevol persona pot convertir-se en creïble pel fet de tenir visibilitat. El poder que la comunicació té sobre la població és absolut, per això em fa pànic, el fet que existeixin mitjans de comunicació que ofereixin columnes per  a publicar a persones que l’única virtut de les quals sigui disposar d’un gran nombre de seguidors a les xarxes socials.

En la majoria d’aquests casos, me n’adono que aquests personatges no disposen d’un gran nombre de seguidors en xarxes socials de forma natural, “orgànica” en argot del Social Media, sinó que la majoria d’ells han pagat per obtenir seguidors i Likes a canvi d’una quota mensual en una empresa amb un programa informàtic que s’encarrega de generar-los seguidors. Aquests seguidors són normalment usuaris fantasmes, creats amb l’única finalitat d’alimentar aquests negocis, amb generació de Likes i Followers.

Estem presenciant el creixement d’una bombolla en la comunicació de masses, igual que es va generar una bombolla immobiliària anys enrere. La diferència és que ara especulem amb la informació, i és aquest factor el que genera més terror. Si som capaços de frivolitzar amb les eines de comunicació d’aquesta manera, quin tipus de societat de la informació podem esperar en el futur?

Personalment he deixat de seguir moltes marques, i marques de gran projecció i en les quals s’inverteixen molts milions en pressupostos publicitaris, per topar-me amb personatges que s’autodenominen “influencers” representant-los. La falta de know how d’aquestes persones com “no professionals de la comunicació”, la poca ètica professional així com els continus errors de comunicació durant les seves publicacions, no ha provocat sinó que el meu rebuig més absolut, no només cap a ells com a personatges públics sinó també cap a la marca que els contracten. Per a mi la credibilitat consisteix en una mica més que disposar de Followers comprats.

Els qui tenim l’oportunitat de dirigir-nos a un públic ampli, hem d’assumir la nostra responsabilitat social, i, abans de res, hem de comunicar d’acord a una ètica professional, i a uns codis de professionalitat que, sobretot, busquen el respecte basats en els fonaments de la comunicació, i en cap cas, fer ús de la desinformació per obtenir un benefici econòmic.

El control de les masses a través dels mitjans de comunicació és alguna cosa que sempre ha generat molta controvèrsia. Però, si bé és cert, que el status quo només permet la credibilitat en la comunicació si s’executa des d’una professionalitat real, i no comprada amb quotes mensuals que ens regalen likes i Followers. És a dir, des de la veracitat i la transparència informativa, respectant al receptor i a la societat que pertany, però sobretot, respectant el seu dret a una informació de qualitat, autèntica, i per tant, totalment creïble.

• Article publicat a la columna d’opinió de Cristina Redondo: Il dolce far niente, secció Tribuna del Diari de Sant Quirze el 23/06/2017