cristina redondo autores nuevos escriptors terrassencs

La llum

Et tornes de gel quan durant molt temps has estat suportant una tempesta. Gairebé sense adonar-te’n, t’has tornat igual que la tempesta. Airada. Superior. Amenaçadora. Gairebé elèctrica.
Has viscut immersa en aquesta tempesta durant tant temps, que creies que formava part de tu. Sense saber-ho, has permès que t’ataqués durant massa temps, tant que, en intentar donar-te una treva, t’has adonat que aquesta tempesta no et deixa avançar, sinó només t’ha fet retrocedir, o pitjor, deixar-te immòbil.
Aquesta tempesta mai ha anat amb tu ni forma part del teu estil de vida, ni de la teva educació, ni de la teva manera de veure les coses, sinó que ha estat un impediment més en el teu camí, un error que t’impedia contemplar l’horitzó que sempre havies desitjat.
I en aquesta ostentació de supervivència, decideixes prendre la regnes de la situació. Decideixes plantar-li cara a la tempesta. Decideixes retornar tots aquests rajos i trons de tornada a qui te’ls va enviar amb tota la maldat del món. I així , de pas, quedar-te tu sense maldat. Ja no necessites cap maldat.
Decideixes desplaçar els núvols a un costat, i treure-les del teu camí, perquè ja estàs farta de tantes tenebres. Perquè la vida no és només foscor, perquè la vida també és Llum.
La Llum de qui està al teu costat, sense demanar-te res més que amistat a canvi. La Llum de qui t’ofereix tot, a canvi d’un somriure. La Llum de qui t’ofereix escalfor quan tu només estaves acostumada al fred.
La Llum de la tarda de Tardor que s’escapa a cada moment, perquè aquesta és la Llum. És la mateixa Llum de les coses boniques que s’acaben escapant si no s’aprecien prou.
Aquesta és la Llum que venç totes les tempestes, i que fa esvair-se la foscor de les coses lletges, perquè al final serà veritat això que diuen, que el  bé pot al mal, i que les coses lletges s’acaben esvaint de pura maldat. I és que la Llum, sembla que tot el pot, fins a fondre la roca de gel més dur, i fer que una tarda qualsevol, surti el Sol, així com el que no vol la cosa i ens irradiï amb tota la força de la seva Llum.

Leave a Reply

Your email address will not be published.