escriptors catalans actuals més prolifics els millors escriptors catalans edición de bolsillo

Límits

He après que els limits estan per respectar-los. He comprès que els limits ens permeten viure en certa pau. He descobert que els limits no ens limiten, sinó al contrari, ens ajuden a ser millors persones. Encara que per això, sempre cal saber respectar-los.
Però hi ha un problema: no tothom sap respectar els limits.
El respecte cap als limits ens permet viure cordialment amb el nostre entorn. Els limits ens permeten conèixer-nos millor. Saber on està el limit és bo en les relacions i en les situacions. És bo en la vida. Cadascun decideix lliurement fins a on arriba el seu limit.
De vegades em sorprèn, perquè he comprovat com aquell que més exigeix un respecte cap als seus propis limits, més abusa sobre els limits dels altres, sense cap tipus de tolerància, sense cap tipus d’educació, sense cap tipus de cortesia ni mirament.
Els limits poden tornar-se una mica elàstics i permissius per educació. Encara que com tot elàstic, en suportar massa pressió acaba rebotant en la persona que ho va sotmetre a pressió. Acaba ferint a qui va pretendre sobrepassar aquest limit. Amb tota la força que aquest excés de pressió provoca. I és que el limit és així.
Quan sobrepasses un limit, has de saber a què atenir-te. Quan pretens treure el màxim de benefici d’una situació, sobrepassant un limit en extrem, el limit es torna en contra teu. Aquells que actuen així, no els deuria estranyar rebre, a canvi, una reacció en contra seva.
La invasió d’un limit acaba provocant una reacció de rebot en qui se sent envaït. D’altra banda, crec que és alguna cosa totalment natural, per què… en quin moment de la història van ser benvingudes les invasions que sobrepassaven els limits? Mai. Ara no serà pas diferent.
Sobrepassar un limit significa omplir el got d’aigua, de tal manera, que tot l’aigua s’acaba vessant. Es malgasta energia. El got s’omple malament. L’aigua es desaprofita. I al vessar l’aigua acaba per mullar-ho tot. De vegades, fins i tot el got es trenca, perquè aquest got era d’un cristall massa delicat i valuós com per aguantar el pes d’aquest excés d’aigua. D’aquest excés de pressió. Quan els limits s’acaben sobrepassant, s’acaba fent tot miques.
Les pitjors coses, les menys desitjades, succeeixen quan se sobrepassen els limits.
Tots tenim un limit. Jo tinc molt clar els meus limits. I sento dolor per les persones amb una elasticitat tan alta, que suporten massa en els seus limits.
No m’agraden les persones abusives. No m’agraden les persones que encara i conèixer el limit dels altres, pretenen sobrepassar-los, buscant sempre el benefici propi. Indiferents davant el que l’altre pugui sentir per abusar sobre l’altre i sobrepassar els seus limits.
De fet, he arribat a la conclusió que mai hauria de ser permès sobrepassar els limits.
Per respecte als altres.

Per respecte a un mateix.

 

Article publicat a la columna d’opinió de Cristina Redondo: Il dolce far niente, secció Tribuna del Diari de Sant Quirze el 21/07/2017 

Leave a Reply

Your email address will not be published.