El mobbing és l’atac del mediocre
El que a les guarderies són conegudes com pataletes infantils, o rebequeries,al col·legi són conegudes com a bullying : l’agressor sofreix una rebequeria infantil i ho materialitza en agressió cap a la seva víctima. Amb el pas del temps, en entorns laborals aquesta mateixa rebequeria infantil es diu mobbing, on l’agressor torna a sentir aquesta rebequeria infantil i la materialitza en agressió cap a la seva víctima. La diferència en el nom radica en l’objectiu de produir major o menor dany sobre la víctima durant l’atac. Mentre que en la guarderia l’agressió pot materialitzar-se amb un plor, una esgarrapada o una empenta, que si bé en ocasions també pot tenir greus conseqüències per a la víctima, malgrat la seva curta edat; a mesura que “creixem” com a persona l’agressió creix cap a la víctima, no per això li resta importància al dolor de la víctima , que sol augmentar en funció de la suposada maduresa de l’agressor en els seus atacs. D’aquesta forma, i desgraciadament, s’han donat casos de suïcidis en víctimes de bullying i és que, precisament, també per aquesta falta de maduresa i empatia cap a la víctima, els atacs de bullying poden ser fins i tot més cruels que els provocats pel mobbing, encara que aquests tampoc li treu importància al dolor que senten les víctimes de mobbing, que, si no es tracten a temps per un professional, solen derivar en depressió o greus majors, amb totes les conseqüències que la patologia significa per a la víctima. Mentre l’agressor es creu vencedor en el seu atac.
I és que en els entorns professionals, sobretot en els més jeràrquics, és molt fàcil manipular la informació i provocar fàcilment el mobbing a altres companys de l’empresa.
La informació es manipula quan l’emissor és l’acosador, i, sobretot, quan el receptor del missatge emès no coneix la realitat per si mateix. Normalment el receptor de la informació que emet l’agressor, sol ser una persona amb poder sobre l’agressor i la víctima, que, a través de la informació manipulada que rep de l’agressor, té una informació errònia sobre la víctima. En aquest cas, la manipulació de la informació provoca que el missatge erroni vaig arribar a la persona adequada per a l’agressor, prenent-se decisions que beneficien a l’agressor i agredeixen a la víctima.
El acosador normalment sol ser una persona amb responsabilitat o poder dins de l’empresa i reforçada per un grup de seguidors, que igual que l’agressor, se senten inferiors en capacitats a la víctima de l’assetjament laboral. Com diem, són persones que pretenen amagar la seva mediocritat a la vista de l’empresa.
El motto del mobbing pot ser divers: des d’enveges professionals cap a la víctima, fins a inseguretats psicològiques de l’agressor com per exemple : sentir-se inferior que la seva víctima, no sentir-se el centre d’atenció, rivalitats internes per un sou o posició determinada en l’empresa, o simplement anul·lar a la víctima en la seva labor dins de l’empresa per simples enveges.
L’agressor causant del mobbing té un perfil psicològic amb manques en la seva pròpia autoestima, que bé es creu inferior a la víctima i per això l’ataca amb les seves actuacions agressives i poc professionals. La intenció de l’agressor és amagar la seva pròpia mediocritat i apagar la lluentor professional de la víctima, per a això usessin tot tipus d’ardits : des de desinformació, o directament no informar a la víctima, simplement amagant informació vital per al desenvolupament del seu treball, creant-li un buit professional a la víctima, acusant-la en reunions professionals d’actes que al final són difamacions sobre la víctima per part de l’agressor, i un llarg etcètera.
L’agressor o acosador solen ser persones amb deficiències psicològiques que les porta a comportar-se d’aquesta manera amb manca de professionalitat i maduresa, d’aquesta forma se solen donar casos d’acosadors o grup d’acosadors on la mentida compulsiva és un fet diari, per exemple , són persones que reinterpreten la realitat a la seva manera, i l’expliquen a la seva manera, per fer veure que són ells les victimes i així guanyar-se la confiança del receptor de la informació. Una altra característica dels acosadors sol ser l’enveja, l’acosador tendeix a envejar a aquelles persones que no tenen el mateix que ells, ja siguin competències professionals o qualsevol altra cosa que posseeixi la víctima i l’acosador no: tot això fa que l’agressor augmenti les seves ganes i necessitat de destruir a la víctima.
Els acosadores són persones que responen a un estil de vida parasitari, és a dir, s’han passat grans temporades sense fer gens, o simplement dissimulant que els altres treballaven per ells mentre ells no feien gens, són persones que acostumen a cercar al seu enemic, la seva víctima, que són normalment aquelles persones que deixen en evidència la seva feblesa més evident : la professionalitat. És per això que estudien i analitzen a la víctima en tots els seus vessants per després atacar-la, a través de la manipulació de la informació que l’envolta, fent-la sentir malament, fins i tot arribant a la confrontació més absoluta, a través de la intimidació de la víctima, amb la finalitat d’obtenir una pressió indeguda en l’altre i així aconseguir l’objectiu del acosador: destruir a la víctima.
Permetent el mobbing en l’empresa, a llarg termini, solament es demostra permisibilitat en accions mediocres com és el mobbing executat pels emprats agressors, i és que com Colin Powell deia : “Any time you tolerate mediocrity in others, it increases your mediocrity”, i la permisió d’aquesta mediocritat acaba fent pagar un preu molt car a l’empresa.