Serial Chiller
Mes d’Agost. El Sol crema sense compassió per a tots i l’asfalt abrasa sota els peus, ni tan sols els gats surten a gandulejar pels carrers a aquestes alçades de l’Estiu. La desídia de la calor amenaça de matar lentament la vida urbana, mentre les ribes de les platges pateix un alt índex de bulímia d’escapats de la gran ciutat i vomita cossos untats en greixosos olis que deixen en l’aigua del mar bassals de grassa indissoluble. Diuen que el canvi climàtic ho està canviant tot, però hi ha coses que mai canvien, i la platja continua sent un d’aquests llocs de fuita, que no presenta a penes complicacions, més enllà de tombar-se a la fresca.
Agafar les vacances amb ganes és una cosa habitual, però també m’ha semblat detectar aquest any, un desig, bastant comú, de no fer absolutament res durant els dies de vacances, ni tan sols d’allunyar-se massa de la destinació d’origen. No importa amb qui parlis, existeixen aquestes ganes compartides de desaparèixer, no importa on ni com, simplement desaparèixer uns dies emocionalment de tot, però també amb la intenció de ser un Serial Chiller, és a dir, gaudir, amb consciència plena i de manera absoluta, del dolç plaer de no fer res, i viure Il Dolce Far Niente amb magnificència.
El Serial Chiller és aquella persona que, atabalada per la dura rutina del dia a dia, decideix a partir d’un moment, sobretot en moments de vacances, evadir, per pura naturalesa, qualsevol mena de responsabilitat, evitant així l’estrès i l’ansietat per tots els mitjans, convertint-se en persones que decideixen passar dels mals rotllos i apostar només pels bons moments. En principi, sembla una filosofia molt similar al ja conegut passota de tota la vida, però realment és una cosa molt més interessant per a la salut, ja que estem parlant d’aquelles persones que aclaparades per les obligacions de la rutina, decideixen, de manera abrupta i gairebé impulsiva, apostar pel dolç plaer de desconnectar de tot i de tots.
És normal que les vacances alleugin l’estat d’ànim i millori la salut de les persones, però convertir-se en un Serial Chiller incrementa el seu benefici quan es pren plena consciència d’aquesta decisió i es gaudeix d’això al màxim, amb el ple coneixement que no s’està fent absolutament res més que gaudir del temps lliure.
Aquest estiu jo també he decidit ser una Serial Chiller en tota regla, passar dels mals rotllos que puguin haver-hi i gaudir dels bons moments al màxim. Viure Il Dolce Far Niente i no fer absolutament res durant uns dies, només gaudir del temps lliure, el bon temps i els bons moments. Espero que vosaltres també us animeu a ser un Serial Chiller.
Bon estiu a tots.