Vergonya aliena
Sento vergonya aliena. Que en ple 2017 estiguem demanant justícia i equitat social per a les dones. Vergonya social. Que a una noia la violin als Sant Fermins i a sobre intentin acusar-la, a ella, d’autoritzar la violació múltiple. Vergonya aliena que contractin a un detectiu per demostrar que la noia era feliç i tenia una vida normal després de la violació, i el que és pitjor, així justificar la seva violació i l’assalt als seus drets com a persona. Siguem responsables i siguem justs també. Que es sortegin petons de noies en un bar de copes. Que morin dones en mans dels seus marits. Que si una dona es queixa de tot això la ratllin a manera d’insult amb les paraules : “feminista” “lesbiana” “amargada” o fins i tot “zorra”. No hi ha gens dolent a ser feminista. No hi ha gens dolent a ser lesbiana. No hi ha gens dolent a ser una amargada, bé sí… que la societat et faci sentir pitjor encara per viure el que vius, o ser el que ets. No hi ha gens dolent a ser una zorra, sobretot si ets intel·ligent…però clar si ets dona, això de demostrar que ets intel·ligent…millor ho pensem? Veritat? Siguem conscients de tot, per favor.
Sento vergonya aliena. Que existeixi el terme “violència de genere” com si per ser d’un genere o d’un altre fos menor o major la violència. Discriminació positiva o negativa? Que la violència sempre és violència. No ho oblidem. Que no és diferent el fer-li bullying a una nena que a un nen. Que no és diferent fer-li mobbing a una dona que a un home. Que tots dos, per ser persones, i no home o dona, sofreixen les conseqüències psicològiques i físiques de la violència d’aquests actes.
Sento vergonya aliena. Que 1 de cada 4 joves consideri habitual la violència entre parelles. a on hem arribat? Tal és el nostre grau d’agressivitat, odi, vanitat, enveja, denigració social que acceptem alguna cosa dolorosa i injusta com és la violència com alguna cosa habitual? Vergonyós.
Sento vergonya aliena que a hores d’ara de la pel·lícula hàguem caigut tan baix que alguns fins i tot hagin perdut el guió i només pensin en aquestes situacions en un dia determinat a l’any. No oblidem que aquests actes denigrants i violents, succeeixen tots els dies. Que ningú es lliura d’això. Que el nostre fill pot patir bullying. Que nosaltres mateixos podem ser victimes del mobbing. I que la nostra amiga pot sofrir violència de genere.
Vergonya aliena. Que tot això segueixi. Que tot això es repeteixi en mil i un llocs. En milers de moments. I que encara, hàguem de defensar-ho socialment perquè no succeeixi o el que és pitjor: per no oblidar-nos que tot això existeix i és real.
Sento vergonya aliena de tot això.