Il Dolce Far Niente

He après que els limits estan per respectar-los. He comprès que els limits ens permeten viure en certa pau. He descobert que els limits no ens limiten, sinó al contrari, ens ajuden a ser millors persones. Encara que per això, sempre cal saber respectar-los. Però hi ha un problema: no tothom sap respectar els limits. El respecte cap als limits ens permet viure cordialment amb el nostre entorn. Els limits ens permeten ...

Crec que la comunicació s'ha prostituït fins a tal punt que qualsevol persona pot convertir-se en creïble pel fet de tenir visibilitat. El poder que la comunicació té sobre la població és absolut, per això em fa pànic, el fet que existeixin mitjans de comunicació que ofereixin columnes per  a publicar a persones que l'única virtut de les quals sigui disposar d'un gran nombre de seguidors a les xarxes socials. En ...

Triem el que volem per a les nostres vides i, quan tot va bé i creiem que és perfecte, ho mostrem orgullosos als altres. En canvi, he observat que si alguna cosa no va bé, la majoria de la gent ho amaga. El fracàs no és benvingut mai. Ningú no accepta una derrota com a part de la seva vida. Com si la nit pogués existir sense el dia. Hi ha ...

Actualment, la necessitat de crear imatges per compartir-les a les xarxes socials, ha provocat que la fotografia guanyi adeptes des de les edats més primerenques. L'acte de fotografiar s'ha convertit en un acte tan reflex com el d'escoltar música mentre es condueix. De fet, el fotògraf Platon creu que “un bon retrat és com una gran cançó”. Platon Antoniou és un fotògraf que he descobert recentment, i que és famós ...

El que a les guarderies són conegudes com pataletes infantils, o rebequeries,al col·legi són conegudes com a bullying : l'agressor sofreix una rebequeria infantil i ho materialitza en agressió cap a la seva víctima. Amb el pas del temps, en entorns laborals aquesta mateixa rebequeria infantil es diu mobbing, on l'agressor torna a sentir aquesta rebequeria infantil i la materialitza en agressió cap a la seva víctima. La diferència en ...

La vida és madurar i endurir la pell per protegir la tendresa del cor. Si sentim el contrari, és que la nostra ment s'acosta a la psicopatia i potser haguéssim de revisar el nostre còrtex orbito frontal, a la recerca d'alguna variació disfuncional en la nostra amígdala. I és que a mesura que envellim la vida ens canvia. Tot allò que durant l'adolescència tractàvem d'una forma determinada, amb més fredor ...

La immensa capacitat de renéixer de les seves pròpies cendres és alguna cosa que s'atribuïa al personatge mitològic de l'Au Fènix, una història que només pretén comunicar-nos que després d'un moment molt díficil, sempre es troben raons per seguir endavant, i tornar a renéixer i volar de nou, amb la mateixa força amb la qual es volava abans de que acabàrem destruïts, fins a jeure en les nostres més misericòrdies ...

El Nadal autèntic va més enllà d'un regal sota un arbre, de tres reis en un portal de Betlem amb or, encens i mirra i d'una cua eterna per pagar en el supermercat equivocat. El Nadal no és regalar perquè toca, no és comprar felicitat amb una targeta de crèdit forçada a força d'odioses hores robades al somni per treballar en una fàbrica. El Nadal no és comprar felicitat éterea, de ...

Fa uns dies vaig conèixer a l'Aina al gimnàs. Mentre la seva mare li eixugava el cabell, l'Aina mirava al seu al voltant i observava les coses amb detinguda atenció. Hi havia alguna cosa en la nena que em va cridar l'atenció, no era lo maca que és l'Aina, sinó el seu caràcter observador i gairebé analític de tot el que li envoltava. La Laura, la seva mare, uns minuts ...